El Vèneto s'afegeix al clam sobiranista

Poc coneguda a Catalunya, o bé confosa amb la purament econòmica de la Padània, la causa independentista del Vèneto –territori al nord-est d'Itàlia d'uns cinc milions d'habitants amb capital a Venècia– va fer-se present ahir a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada per donar suport també al procés català, amb la presència del secretari general de Vèneto Estat, Antonio Guadagnini, i el seu cap de comunicació internacional, Luca Polo. Es tracta d'una coalició de quatre partits de diverses ideologies que es va crear el 2010 amb dos objectius clars. L'un, que es convoqui un referèndum sobiranista. L'altre, posar-se als antípodes de la Lliga Nord, la formació ultradretana amb deixos racistes que des de fa 25 anys reclama l'escissió de la Padània, amb el Vèneto a dins, i que distorsiona del tot els seus anhels. “La Padània no ha existit mai, és fum; ha estat un truc de la Lega per construir un suposat consens per tenir més poder a Roma”, lamenta Guadagnini.

Encara amb poc recorregut, Vèneto Estat es va presentar a les últimes eleccions italianes amb resultats baixos, al voltant del 3% dels vots, si bé Polo aclareix que la intenció tampoc no era aconseguir diputats, sinó “donar a conèixer als venecians que hi ha una via pacífica” alternativa a les expectatives decebudes per la Lega. La seva veritable prova de foc, així, serà al 2015, amb les eleccions regionals.

Entretant, la causa es va estenent. En una de les primeres accions de Vèneto Estat, més de 400 alcaldes, dels 580 del territori, van signar una proposta de llei per demanar a Roma que els deixés recaptar un 20% dels tributs, ja que una de les grans raons que esgrimeixen és el dèficit fiscal, calculat en uns 20.000 milions anuals. “Però és que a més, fa 1.100 anys ja érem estat, i tenim una llengua que durant segles va ser la del comerç al món: volem estar fora d'Itàlia perquè el sistema administratiu no funciona”, remarca Polo.

La petició dels alcaldes no va tenir èxit, i això va fer créixer els suports a la causa, fins al punt que, en l'últim mes, més d'una cinquantena ja han signat un manifest en què reclamen un referèndum. I totes les enquestes que s'han fet fins ara asseguren un suport al sí superior al 50%. El primer problema, asseguren, és que són ignorats pels mitjans italians. I el segon, que no esperen pas una resposta millor de Roma de la que Madrid està donant a Catalunya. En aquest sentit, miren amb total atenció el procés català i l'escocès. “És fonamental per nosaltres que arribeu a ser independents”, asseguren. I això no pot perjudicar el reconeixement italià d'un estat català? “Itàlia no reconeixerà Catalunya –admet Guadagnini– perquè té el problema sard i el nostre, però no hi fa res.” “Si els altres reconeixen Catalunya, Itàlia farà el mateix, com a Kosovo, perquè tampoc és cap líder polític al món”, clou Polo.