opinió
La legalitat de l'autodeterminació
Des de fa anys he anat recordant en aquestes pàgines i per altres mitjans els drets que la Carta de les Nacions Unides reconeix en dret internacional a tots els pobles, tinguin o no tinguin estat propi. Proclama des del 1945 la igualtat de drets entre els pobles i el dret a l'autodeterminació dels pobles que no tenen estat propi, per poder decidir si el volen constituir.
No entro aquí en la qüestió de quin és el territori propi del poble català ni en l'extensió del nou estat català que es constitueixi, però, si bé els Països Catalans són diversos, considero que hi ha un sol poble català en una mateixa nació en el seu conjunt.
El govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya van decidir, a partir de la gran manifestació de l'11 de setembre de 2012 a Barcelona, endegar un camí cap a un estat propi a la part del Principat que es troba sota dependència espanyola. Després de 300 anys de dependència, hem d'agrair aquest gest històric, valent i transcendent del president Artur Mas. Si bé el procediment iniciat és molt diferent del contingut en la proposta del Pacte Nacional per a l'Autodeterminació, adreçada en forma d'escriptura notarial l'agost del 2010 als partits d'obediència catalana, les entitats signatàries i les que s'hi vagin sumant –tant si formen part del Pacte Nacional pel Dret de Decidir impulsat per govern català com si no– donem ple suport a aquest procediment iniciat, mentre avanci cap a l'estat propi o l'assoleixi. I si arribés el cas que fos bloquejat –tant de bo no arribi– l'esmentat Pacte per a l'Autodeterminació conté propostes d'accions de recanvi perfectament legals en dret internacional, homologables per la comunitat internacional; creant entre partits i societat civil institucions noves de representació del poble català com a subjecte de dret internacional, sense passar per organismes regits per la Constitució Espanyola, més pròpiament hauríem de dir la Constitució del poble espanyol.
Per això avui m'adreço principalment a les persones i entitats que, des de Catalunya estant i amb diferents arguments o pretextos, creuen que no han de donar suport al procés en curs o fins i tot intenten oposar-se al dret del poble català a l'autodeterminació, o dret de decidir com en diuen ara, com apareix en la versió en llengua espanyola de la Carta de les Nacions Unides, en lloc del mot inequívoc d'autodeterminació, “self-determination”, en la versió de referència en anglès.
A tots els dic que una altra legalitat existeix en el dret internacional basat en la Carta de les Nacions Unides; en els articles 1 i 55 la Carta dota de sobirania i del dret a l'autodeterminació tots els pobles, i té el rang jurídic superior de ius cogens, és a dir, que davant tota llei o text que s'hi oposi és la Carta la que preval.
Hi ha els qui, tot i considerar, potser, que Catalunya hauria de ser un estat sobirà, no veuen com es pot aconseguir legalment, perquè, entenent com a legalitat única la que emana de la Constitució Espanyola, consideren inútil o ridícul donar suport al procés. O dubten o creuen preservar així el seu prestigi. Sàpiguen que amb una legalitat o l'altra, el poble català farà ús de la seva sobirania i en la consulta exercirà el seu dret a l'autodeterminació per decidir democràticament si es vol constituir en estat. I els recomano pel seu honor i interès que abracin ja la causa cap a l'estat propi.
Hi ha els qui des de Catalunya estant s'oposen a la consulta al poble català, o que fins i tot li neguen la condició de ser un poble. Amb idees que semblen concebudes des de fora de la nació catalana, se senten transitòriament confortats i confiats per la Constitució Espanyola, que només reconeix el poble espanyol com a titular únic de sobirania a tot l'Estat. Els suggereixo d'anar pensant a girar full en el sentit del corrent de la història moderna, per passar a ser ciutadans del nou estat català; o que vagin pensant com reorganitzar el seu l'Estat espanyol quan sigui independent de Catalunya.
D'altra banda, a les persones, entitats, grups i partits d'arreu de la nació, favorables a la consulta, vull recordar-los que el procés endegat pot ser llarg, que caldrà constància i disciplina per donar-li tot el suport mentre es vegi que avança cap a l'estat propi o l'assoleixi. I en cas de bloqueig, no desanimar-se ni desmobilitzar-se després del magnífic treball de l'ANC al Principat. Amb la confiança que dóna la força d'un poble que se sap nació, partits i societat civil podrem activar les fases i accions previstes en el Pacte Nacional per a l'Autodeterminació; per això l'hem de continuar engruixint arreu dels territoris de la nació i adaptar-lo a la situació de cada territori.