Vet socialista a un informe sobre la independència a la UE
Un eurodiputat escocès volia estudiar “les conseqüències de la secessió del territori d'un estat membre”Martin Schulz cedeix a la pressió del PSOE i ho impedeix
Prohibit parlar de la independència de Catalunya o Escòcia a Brussel·les, fins i tot si és per fer-ho en contra. Segons ha pogut saber aquest diari, els socialistes europeus han vetat que l'Eurocambra elabori un informe sobre “les conseqüències de la secessió del territori d'un estat membre per a la seva pertinença a la Unió Europea”. En altres paraules: per respondre a la pregunta que fa mesos que fa anar de bòlit els juristes europeus de si catalans i escocesos serien expulsats del club o no. Paradoxalment, la proposta de fer aquest estudi havia sortit dels mateixos socialistes, concretament de l'eurodiputat laborista escocès David Martin, i no de cap partit nacionalista.
Martin volia provar que una Escòcia independent hauria de demanar el reingrés a la UE i utilitzar l'informe, que ni tan sols no seria legislatiu vinculant, per fer campanya pel no en el referèndum de l'any que ve. Però finalment els seus caps l'han obligat a fer marxa enrere, perquè la cúpula dels socialistes europeus, amb la pressió del PSOE, no veu gens clar que pugui demostrar tan clarament que un nou estat escocès o català quedaria fora de la UE i tem obrir ara un debat a Brussel·les que se'ls giri en contra.
El mateix president del Parlament Europeu, el socialista alemany Martin Schulz, va demanar a l'abril que no s'autoritzés l'informe, segons es pot llegir en l'acta de la reunió de la conferència de presidents (que formen els líders dels diferents grups parlamentaris). I al juny, fins i tot el cap de files dels socialistes a l'Eurocambra, l'austríac Hannes Swoboda, va intercedir per barrar-li el pas definitivament. Les eleccions europees se celebraran del 22 al 25 de maig de l'any que ve i ja no queda temps per fer-lo. L'eurodiputat escocès ho lamenta i assegura que no entén “per quina raó” li han tombat la proposta.
Schulz decep
El convergent Ramon Tremosa sospita que “el PSOE és al darrere” d'aquest vet: des que la catalana Maria Badia va haver de dimitir l'octubre passat, un “centralista jacobí i rubalcabista”, l'eurodiputat valencià Enrique Guerrero, és el número dos del PSOE a Brussel·les. Guerrero té ara línia directa amb Swoboda i l'hauria pressionat perquè bloquegi l'informe. Tremosa també es mostra “molt decebut amb Schulz, que es mou per interessos personals”. “El socialisme ja no és motor de canvi, és manteniment de l'statu quo”, denuncia. Com aquest diari va explicar dilluns, Schulz incomplirà la promesa d'autoritzar l'ús de la llengua catalana a l'Eurocambra i finalment no s'enfrontarà al PSOE i al PP per por de tancar-se portes en el futur: en els mesos que vénen podria necessitar el seu suport per arribar a la presidència de la Comissió Europea o del Consell, en substitució de Durão Barroso o Van Rompuy, o per rellevar Ashton com a cap de la diplomàcia comunitària.
A l'ecosocialista Raül Romeva ja no el sorprèn: “Socialistes i populars volen que la independència continuï sent un tema tabú a Brussel·les.” “No estan segurs que el resultat de l'informe fos contrari als interessos de catalans i escocesos, però sí que saben del cert que en qualsevol cas generaria debat a l'Eurocambra, això és el més important, i ho volen evitar de totes totes”, especula l'eurodiputat d'ICV, tot i que no ha parlat amb els afectats. Els populars asseguren que no tenen cap problema que es faci l'informe sobre l'encaix de l'Escòcia independent a la UE i fins i tot van pressionar Schulz perquè li donés llum verd. L'italià Carlo Casini, que presideix la comissió d'Afers Constitucionals que s'hauria encarregat d'elaborar l'estudi, li ha demanat explicacions per carta.
Campanya
Des que l'eurocomissària Viviane Reding va admetre, després de la multitudinària manifestació de l'11 de setembre, que “cap llei diu que Catalunya hagi de sortir de la UE si s'independitza”, la diplomàcia espanyola lliura una campanya al clavegueram de Brussel·les per silenciar les institucions europees. Fonts de la Comissió Europea admeten que han rebut queixes i “pressions” de l'executiu del PP i d'alts càrrecs espanyols perquè no tornin a interferir en el que consideren un debat intern i no facin cap especulació sobre la possibilitat d'una secessió. El PSOE s'ha apuntat també a aquesta ofensiva. L'eurocomissari Joaquín Almunia, però, havia reconegut públicament que “no és honest dir de manera taxativa” que la Catalunya independent quedaria fora de la UE, perquè “la qüestió no és de blanc o negre”.
El dret comunitari no preveu què fer en cas de secessió de part d'un estat membre, i això obre la porta a una negociació política ad hoc. Els euròcrates consultats reconeixen, fora de micròfon, que “l'impasse entre la independència i l'adhesió com a membre de ple dret seria molt curt perquè el dret comunitari, la legislació europea, ja s'aplica al 100% a Catalunya”.
LA DATA
L'OTAN es prepara
I mentre Espanya posa traves, el govern britànic facilita les relacions entre Escòcia i organitzacions internacionals com ara l'OTAN. Segons la BBC, representants de l'executiu d'Alex Salmond es van poder reunir aquest juliol amb alts càrrecs de l'Aliança Atlàntica a Brussel·les. Els funcionaris de la delegació de la Gran Bretanya van facilitar i assistir a la trobada, de caire “informal i informativa”, amb el llavors secretari general adjunt de l'OTAN per a Afers Polítics i Política de Seguretat, Dirk Brengalmann. Salmond vol que l'Escòcia independent formi part de l'OTAN, però alhora s'ha compromès a il·legalitzar la investigació i fabricació d'armes nuclears que la Gran Bretanya produeix en territori escocès. Aquest podria ser un escull important en les negociacions. Fent diplomàcia i com a lobby a Brussel·les, el govern escocès encara passa la mà per la cara, i amb molta diferència, a la Generalitat.