El ‘nou PSC' local
Els socialistes presentaran candidats novells a les eleccions municipals en una vintena de les localitats més poblades del país Barcelona, Sabadell i Terrassa i, potser, Badalona i Girona busquen cap de llista per al 2015
Les primàries de Barcelona seran claus per canviar la tendència
Candidats nous
a quatre de les cinc ciutats més poblades del país
El PSC era, fins al 2011, un partit d'alcaldes. La seva força provenia i prové encara del món municipal. Ara, però, el seu antic poder local trontolla. Els socialistes afronten les eleccions municipals del 2015 amb la intenció de recuperar el terreny perdut o,
almenys, de no perdre'n més. S'ho juguen tot. I s'ho jugaran amb candidats novells en una vintena de les principals ciutats de Catalunya. El lema del nou PSC de Pere Navarro serà més nou que mai.
Els socialistes presentaran cares noves 100% segur en dotze, i la llista podria ampliar-se a una vintena de ciutats. De les cinc més poblades, quatre tindran caps de llista nous. De les onze més poblades, set renovaran els líders. Barcelona –on s'han de fer encara primàries–, Badalona –probablement–, Sabadell, Terrassa, Reus, Manresa, Berga, Vic, Manlleu, Igualada, Sant Adrià i Cambrils han de seleccionar un candidat després de l'adéu dels seus candidats en les darreres eleccions. L'handicap és que en les eleccions municipals és quan és més important presentar candidats coneguts i populars. Les batllies que es van perdre el 2011, com ara Badalona, Girona, Mataró, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú podrien també canviar els seus alcaldables per un candidat amb millors perspectives.
El PSC és conscient que es juga el seu futur en les properes eleccions municipals. Les enquestes, a més, no li surten gaire optimistes. Necessitaria frenar una sagnia de pèrdua constant i progressiva de vots: el 2003 va sumar 1,1 milions de vots en les municipals a tot Catalunya; el 2007, uns 920.000 vots, i el 2011 va caure fins a les 720.000 paperetes. Els socialistes van perdre fa dos anys la seva condició de primera força municipalista de Catalunya a mans de Convergència i Unió.
Feina poc pública
El partit treballa amb la idea de seleccionar tots els nous candidats abans del maig del 2014. “Hem d'arribar en les millors condicions al 2015. Volem cobrir tots els buits com més aviat millor, però hem d'assegurar-nos d'escollir les persones idònies i, a més, que siguin conegudes als municipis”, explica el secretari d'acció política del PSC, Antoni Balmón. Des de Nicaragua i des dels municipis, ja s'està fent una feina poc pública per seleccionar amb temps els millors perfils.
Tot i això, el PSC encara manté força amb noms “veterans” en feus inexpugnables de l'àrea metropolitana com ara l'Hospitalet –Núria Marín–, Santa Coloma –Núria Parlon–, Cornellà –Antoni Balmón–, Sant Boi –Jaume Bosch–, Viladecans –Carles Ruiz Novella– i Sant Joan Despí –Antonio Poveda– o amb referents al territori com ara Àngel Ros a Lleida, Josep Mayoral a Granollers i Carme García Lores a Rubí. Aquests noms, tots ells alcaldes ara mateix, repetiran amb tota probabilitat com a caps de cartell.
El secretari de política municipal, Josep Mayoral, assegura en una entrevista a Europa Press que el PSC té les “derrotes electorals identificades” i que la poca experiència dels seus futurs candidats no suposarà cap obstacle afegit. El també alcalde de Granollers opina que cal crear “projectes que il·lusionin” per guanyar de nou el terreny perdut davant CiU,
el PP o ICV-EUiA.
El conflicte pel dret a decidir és una de les qüestions que han provocat més desercions i enfrontaments en el món local del PSC. Alcaldes, sobretot de la Catalunya central i les comarques gironines, es mostren preocupats per perdre vots a causa de l'auge sobiranista. Els socialistes han fet una aposta pel federalisme i contra el pacte CiU-ERC a la Generalitat. Això pot sumar vots a l'àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona, però s'enfronta amb dificultats a llocs on l'independentisme és majoritari. El conflicte nacional ha provocat ja la dimissió de tots els regidors del PSC a Berga i Manlleu i fugues a Vic –on un dels pesos pesants del socialisme osonenc, Josep Burgaya, va deixar el partit– o a Torelló –on el número dos, Pere Galobardes, va donar-se de baixa–. A Montblanc el regidor del PSC s'ha integrat al govern d'unitat liderat per ERC per “treballar en favor de
la independència”.
La segona causa d'aquesta regeneració no buscada va ser la davallada electoral dels socialistes en els comicis del 2011. El PSC va perdre ciutats de pes com ara Barcelona, Badalona, Reus, Igualada, Manresa i Vilanova.
Barcelona, any zero
La capital de Catalunya és la que porta més maldecaps als socialistes. Però també, en cas de victòria, tota sola podria canviar la tendència. Tot depèn de les primàries per escollir candidat. Si surten bé, el PSC sortirà reforçat; si no, es pot enfonsar. La majoria d'enquestes situen el PSC en quart o, fins i tot, en risc d'arribar a ser cinquè partit darrere de CiU, ERC, el PP i ICV-EUiA. Seria un daltabaix històric per a un partit que havia governat Barcelona des de 1979 i fins fa dos anys.
De moment, l'únic candidat oficial en les primàries és l'actual portaveu socialista a l'Ajuntament, Jordi Martí. Tot i això, tot indica que l'aparell del partit –el nacional i el barceloní– no hi confia per recuperar la perla socialista. A més, té un altre problema: segons l'últim baròmetre del CEO, només un 22% dels enquestats el coneixen. Noms com ara Jaume Collboni, Rocío Martínez-Sempere, Laia Bonet i Carles Martí han sonat per anar a les primàries. De moment, però, caldrà esperar. Al setembre hi haurà moviments.
Altres ciutats importants del cinturó roig com ara Sabadell, Terrassa i Sant Adrià han de presentar nous candidats per obligació. Terrassa canvia perquè el fins ara alcalde, Pere Navarro, és el líder del PSC i ja va deixar l'alcaldia en mans de Jordi Ballart. Sabadell canvia perquè Manuel Bustos va dimitir esquitxat pel cas Mercuri, de corrupció. I a Sant Adrià, l'històric Jesús Maria Canga deixa la política “esgotat”, després d'un reguitzell de majories absolutes. Són tres casos diferents, però
el pedigrí i la popularitat d'aquests tres noms els fa difícils de substituir.
Els casos més complexos són els de les alcaldies històriques perdudes el 2011 en què l'antic batlle ha seguit com a regidor a l'oposició. A Badalona, l'exalcalde Jordi Serra té el suport de Nicaragua per enfrontar-se al PP, però algunes veus proposen que deixi pas al nou primer secretari del PSC badaloní, Àlex Pastor. La situació és semblant a Girona, Mataró, Vilafranca i Vilanova, on s'ignora si els excandidats o exalcaldes Pia Bosch, Joan Antoni Barón, Francisco Romero i Joan Ignasi Elena repetiran malgrat la seva derrota el 2011. Pia Bosch, implicada en el corrent crític catalanista Fòrum Cívic, i Joan Ignasi Elena, líder de l'altre grup crític Avancem, no són precisament afins a l'actual direcció.
Un cas encara més peculiar i complex és el de Tarragona. Josep Fèlix Ballesteros, tot i guanyar in extremis les eleccions, ha acabat governant en minoria. Va salvar els mobles. No com a Reus o Cambrils, on Lluís Miquel Pérez i Robert Benaiges s'han retirat. Un dels candidats novells més destacats –i, en aquest cas, força conegut– seria Francesc Vallés, ja que el coordinador dels diputats i senadors del PSC a les Corts s'ofereix com l'alcaldable per Reus. Sigui com sigui, el 2015 hi haurà saba nova a les llista electorals del PSC.
2010-2012: la caiguda accelerada del PSC
El poder polític del PSC s'ha desfet gairebé per complet en tres anys. La política catalana s'ha accelerat i, segons admeten en públic i en privat alguns dirigents, el partit no ha sabut adaptar-se als canvis. El 2010 governava la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, les diputacions i tenia ministres a Madrid. Avui, en canvi, ha perdut gairebé tot aquell poder. L'únic que li queda és en el món local: unes 200 alcaldies i uns 2.100 regidors. Cal tenir en compte que CiU, però, té ara unes 450 alcaldies i quasi 4.000 regidors. Els socialistes, segons ha pogut saber El Punt Avui, han fet un estudi sobre l'estat actual de la seva representació als municipis i els canvis a realitzar de cara als comicis del 2015. El pitjor és que la caiguda podria no haver tocat fons. Les enquestes preelectorals, fetes a Catalunya o a Barcelona, pronostiquen un futur difícil per a l'actual direcció socialista. La gran obsessió socialista és tornar al poder a Barcelona, però també preocupen, i molt, feus històrics socialistes perduts com ara Badalona, Girona i Mataró. Un bon test per mesurar la situació dels socialistes arribarà, salvant les diferències, amb les eleccions europees del maig del 2014. Queden nou mesos.