“Volem que el PSC sigui en la consulta, però no l'esperarem”

Quedarà millor i donarà més solemnitat i dignitat a la cadena el fet que el president rebi els organitzadors abans de fer-la, en una mostra de suport explícit. Tot el protagonisme ha de descansar en la gent, que és la força d'aquest país, no en els polítics i qui els segueix. Una cosa se sumarà a l'altra i tindrà més potència.

Aquesta és una decisió que prendrà Unió Democràtica. Fins ara, UDC s'ha expressat en els termes més positius, intentant que la Via Catalana sigui un gran èxit. El compromís d'Unió en el procés és indiscutible.

Tenim uns calendaris fixats amb un gran objectiu: que es faci una consulta amb totes les garanties i que el procés surti bé, que és l'element pel qual se'ns jutjarà en les pròximes generacions. No ens volem apartar d'aquest calendari. És bo que a final d'any, que és quan tindrem tota la informació disponible i els mecanismes legals per veure quin instrument fem servir, decidim la pregunta i la data.

La decisió està presa i no es pot fer marxa enrere. A partir d'aquí, el que hem de garantir des de les institucions, el Parlament i el govern, és que això vagi bé. El canvi d'estratègia del catalanisme ja hi va ser en la manifestació de l'any passat, i la Via Catalana donarà més solidesa al procés iniciat. Ara tots volem aconseguir el mateix: que el país decideixi lliurement el seu futur i molts apostem perquè triï l'estat propi.

Com que una de les responsabilitats que tenim a CiU és aglutinar el màxim consens a l'entorn de qualsevol decisió del procés, només falta que diguem una data perquè alguna força política intenti despenjar-se'n només perquè la proposem nosaltres. El dia que diguem la data serà a partir del consens que tinguem amb les forces polítiques. Triarem la proposta que més aglutini perquè la volem guanyar.

Evidentment la decisió sortirà del consens amb els partits polítics, però l'opinió de les entitats que són en el Pacte Nacional s'ha de tenir en compte. Som en un moment no d'adhesions, sinó de cohesions. Un dels elements que donen sentit i força al procés és el Pacte Nacional. Demostra que no és una cosa d'una força política o d'un pacte d'estabilitat parlamentària. És un clam de la societat.

Ells van dir que estaven a favor del dret a decidir i, després de les eleccions, això ja és un contracte amb els ciutadans. No se'n pot desdir. D'entrada, hauria de participar del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. També és en la comissió parlamentària. Ha de participar en el consens.

En el tema intern, no m'hi ficaré. Amb el dret a decidir hi ha hagut vaivens que desorienten. Ja no sabem on són. Volem que el PSC hi sigui; no li donarem cap excusa per no ser-hi, però no l'esperarem. Anirem avançant. Ens agradaria que s'aclarissin entre ells i que fossin respectuosos amb allò a què s'han compromès amb els ciutadans, i això vol dir estar amb el dret a decidir, i no amb el fet que el PSOE decideixi pels catalans.

Esperem que el senyor Rajoy entengui que respon a un clam popular d'un país. El president de la Generalitat fa de transmissor. Ens agradaria que demostrés conviccions democràtiques.

Els ciutadans de Catalunya seran consultats. Han de tenir aquesta tranquil·litat. Volem que ho siguin amb totes les garanties i que el resultat no sigui qüestionat ni internament ni, sobretot, internacionalment. Si Rajoy diu que no, quedarà retratat a Europa. Mentre que uns parlem de preguntar, uns altres parlaran de prohibir preguntar. Això despertarà més adhesions al procés que viu aquest país.

Va molt vinculada a l'aprovació de la llei electoral, que ja està molt embastada. Hi ha dos vessants de la llei: el règim electoral, en què sempre ens ha costat més posar-nos d'acord, i el de l'administració electoral, que està molt avançat. De la mateixa manera que anem avançant amb la llei de consultes, hem d'aprovar la llei electoral. Estem segurs que hem d'arribar a un acord. Té tot el sentit que la sindicatura sigui una de les estructures que necessitem perquè el resultat de la consulta sigui incontestable.

Sempre hem dit que vivim un dels moments més transcendents de la història de Catalunya des del punt de vista polític i un dels més delicats des del punt de vista econòmic i social. Un govern d'ampli espectre dóna més seguretat, confiança i esperança. Per això sempre l'hem defensat. Al Parlament, i no ho dic pas per ERC, ens trobem en un moment en què es necessita que els partits posin el bo i millor per aixecar el país i perquè vagi bé el procés; hi ha curses per veure qui és més oposició. La nostra oferta continua en peu.

No porto aquest tema, però en un moment com aquest és positiu que ens presentem units al voltant d'una causa important. A CiU sempre hem tingut la voluntat d'aglutinar el màxim i de posar per davant del partit els interessos de país.

La legislatura passada aplicàvem la geometria variable, no teníem un pacte amb el PP. ERC també venia de la seva gestió al tripartit i no hi volia participar, tot i que també vam acordar moltes coses. Ara bé, jo em sento molt més còmode treballant al servei d'un moment tan transcendent com aquest que no pas en altres legislatures.

Som els primers interessats que la justícia actuï amb celeritat. Estem segurs del bon nom de CDC i això està sent una arma de fustigació i de desgast per part d'algunes forces polítiques que, a costa de desprestigiar CDC, volen desprestigiar el procés. Sempre hem donat la cara i totes les explicacions. Només hi ha indicis de coses, ningú acaba de provar res. Hi ha hagut molta hipocresia i s'han aplicat criteris diferents.

Ho hem intentat, però tots van a cop de titular, amb la fixació de desgastar CDC. La posició de Pere Navarro voreja el ridícul; amb acusacions, acarnissament i sentenciament quan és algú de CDC i defensant a ultrança els diputats del PSC. Passa amb altres forces polítiques. Se'ls veu el llautó.

No, ni ens ha passat pel cap. Demanem celeritat a la justícia. Quan es resolgui la desimputació, al cap de quinze segons presentaré la meva renúncia com a president del grup parlamentari. La reparació és el més difícil.

No. Al Parlament es visualitzen dues posicions: aquells que volen ser submisos a les ordres d'un Estat que ens porta a posar en risc l'estat del benestar, i els que diem que no hem de dignificar aquesta situació amb un pressupost ni enganyar la gent amb números pintats. És un acte de dignitat i de seriositat. Tindrem tants debats com vulguin al Parlament.