El govern acabarà el 2014 amb 40 diplomàtics a punt
Diplocat reprèn aquesta setmana el primer màster executiu en diplomàcia i acció exterior, i en tindrà enllestida la segona fornada a final d'any vinent
Clara Ponsatí és una de les professores
Una vintena de funcionaris de la Generalitat, tots ells adscrits a la secretaria d'Afers Exteriors o a ens molt vinculats a les relacions internacionals com el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i l'Escola d'Acció Pública, torna dijous a les aules. L'última setmana de juny van començar les classes del màster executiu en diplomàcia i acció exterior, que organitza el mateix Diplocat en col·laboració amb la fundació privada IBEI (Institut Barcelona d'Estudis Internacionals), lligada a la Universitat de Barcelona, i després d'un parèntesi a l'agost reprenen les classes amb la idea de completar el curs a final d'abril.
Ells seran la primera fornada formada específicament per dur les relacions exteriors catalanes, si bé la idea dels organitzadors és que de seguida se'ls afegeixi una segona promoció, que començarà les classes al febrer i les acabarà a final del 2014, per poder tenir una remesa mínima d'una quarantena de diplomàtics a punt per al dia després de la consulta. “La prioritat és clara, hem de tenir les capacitats governamentals suficients per si hem d'obrir un ministeri o ambaixades a l'exterior en cas que Catalunya decideixi constituir-se en estat”, explica el secretari general de Diplocat, Albert Royo. En tot cas, independentment de com acabi el procés, justifica que “és important per al govern reforçar les capacitats en l'àmbit exterior, perquè avui tothom fa acció exterior, inclosos ajuntaments, sindicats o societat civil”. “I quadra també en l'actual conjuntura econòmica, més orientada a les exportacions”, rebla. Per això mateix una altra eina que està decidit a explotar encara més Diplocat és la col·laboració amb la federació de caixes per tal de finançar beques perquè joves catalans estudiïn en universitats de prestigi en l'àmbit internacional.
Títol en negociació
La segona convocatòria del màster, amb una vintena de places més, s'obrirà ara a personal d'altres departaments, i no hi haurà problema a omplir-la perquè “la demanda supera de llarg l'oferta”, segons Royo. Fins i tot per part de gent externa a l'administració, si bé no és a ella a qui va dirigit d'entrada. La previsió, de fet, és consolidar després el màster, per la qual cosa s'està en converses amb la Universitat Pompeu Fabra perquè n'esdevingui un títol propi. “Però això ja requereix més temps, perquè ara corria pressa i el vam posar en marxa en tot just tres mesos”, apunta Royo.
Diversos centres catalans, com el mateix IBEI, ja tenen en marxa des de fa anys ensenyaments en relacions internacionals, però la diferència és que aquest va destinat a un cos específic que ja treballa a l'administració, i per tant va molt més enfocat a la pràctica. “Vam creure convenient oferir un complement formatiu des de dins”, defensa Royo, que admet que fins ara no hi ha hagut una selecció específica de personal per a les àrees d'exteriors, i la seva formació teòrica i pràctica és per tant heterogènia.
Professorat de nivell
El màster, coordinat pel catedràtic de política i afers públics de la universitat nord-americana de Princeton Carles Boix, està molt lligat a l'actualitat i a qüestions aplicades, i imparteix així assignatures de relacions internacionals, economia o estratègies de negociació i comunicació. Les classes són en català, castellà i anglès, ja que entre el professorat, “de prestigi internacional” segons Royo, hi ha experts alemanys, italians o fins i tot estonians. Entre els catalans, a més del mateix Boix, destaca Albert Pont, especialista en dret internacional i autor del llibre Delenda est Hispania, o Clara Ponsatí, que el curs passat va ocupar la càtedra d'economia Príncep d'Astúries a Georgetown, a Washington. De fet havia de continuar-hi aquest curs, però el govern espanyol li va vetar la renovació després que es declarés públicament favorable a les tesis sobiranistes.
LA DATA
LA FRASE
Cap al model nòrdic, per superar el francès o l'espanyol
ò.p.j
Una altra decisió que haurà d'afrontar una eventual Catalunya independent, una de tantíssimes, és quin model de diplomàcia exterior vol. És evident que si avui des d'aquí es critiquen les sumptuoses despeses d'una xarxa d'ambaixades com l'espanyola, anacrònica en molts sentits, caldrà pensar en un model molt més modern, eficient i que busqui sinergies amb l'entorn. Encara que sigui perquè ara no disposa d'altres canals, l'aposta per la diplomàcia pública que s'ha endegat amb Diplocat, més dirigida a l'opinió pública que als governs, obre una via a tenir en compte, que ha de seguir amb el model diplomàtic. El francès o l'espanyol hi destinen funcionaris sorgits d'oposicions, que hi dediquen tota la seva carrera. En canvi, en estats com els nòrdics, el sistema és molt més “flexible i modern”, segons Royo, i requereix més esforç de formació interna. Els aspirants no fan ben bé oposicions, sinó que el govern va a buscar el que necessita en el “mercat” professional, i agafa personal laboral que treballa per objectius, i per tant no té la feina de per vida. Un estat català haurà de decidir si efectivament prefereix aquest model, d'entrada molt més efectiu en el món actual, però màsters com el que ara s'ha emprès encarrilen les coses en el bon camí.