Vuit maneres de fer-se gran
Avançament editorial · ‘Com Àustria o Dinamarca' identifica els reptes de la independència partint de l'anàlisi d'altres països europeus de dimensions semblants a les de Catalunya que figuren entre els més avançats
Com seria Catalunya, econòmicament parlant, si fos un país independent? Deixar de formar part d'Espanya comportaria dos canvis fonamentals. El primer gira al voltant del tema fiscal. Massa sovint l'independentisme ha simplificat el missatge econòmic, centrant-lo en el dèficit fiscal i enumerant la quantitat d'infraestructures i serveis públics que el govern català podria finançar si disposés dels recursos que any rere any se'n van i no tornen. Òbviament aquest no és un tema menor, atès que l'anomenat “dividend de la independència” augmentaria considerablement la renda disponible del país. Però això ja ha estat estudiat a bastament. En aquest llibre, centrem l'atenció en l'altre gran canvi: la independència posaria els catalans davant del repte d'haver-se de governar, d'aprofitar o malbaratar l'oportunitat de disposar d'un estat propi i, en definitiva, d'assumir la responsabilitat completa dels seus èxits i dels seus fracassos.
Com és natural, hi ha tota mena d'opinions sobre si una Catalunya independent estaria més ben governada o més mal governada que la Catalunya espanyola que coneixem. Hi ha qui no dubta que hi sortiríem perdent. Francesc de Carreras, per exemple, ha manifestat públicament que “una Catalunya independent seria una cosa com Sicília, un lloc on hi ha vendettas, corrupció i gangsterisme”. Considerem que aquesta visió tan pessimista és tan injustificada com la contrària, d'acord amb la qual la independència, per ella mateixa, seria garantia de bon govern. Tot i això, el fet que vulguem ser equilibrats no significa que no siguem optimistes, encara que només sigui perquè no pot ser gaire difícil governar-se millor del que ho ha fet històricament l'Estat espanyol, com veurem al capítol 2. Mentrestant, la pregunta crucial és, quin model de govern adoptaria la Catalunya independent?
Per contestar aquesta pregunta el nostre punt de partida és simple. Del conjunt de models possibles, considerem que Catalunya tindria dues grans opcions al seu abast:
–La primera seria reproduir el model polític, econòmic i social que ha desenvolupat com a regió espanyola. Aquesta és una via que nosaltres creiem que ens impediria progressar econòmicament i socialment.
–L'altra seria emmirallar-se en els països petits del centre i del nord d'Europa, els quals, essent relativament propers a nosaltres geogràficament i culturalment, es compten entre els més competitius i equitatius del món.
Al Quadre 1 [vegeu el gràfic que il·lustra aquesta plana] comparem alguns registres econòmics i socials de Catalunya amb els dels països de l'Europa occidental que tenen una població entre els quatre milions i mig d'habitants d'Irlanda i els prop de disset milions dels Països Baixos. Què hi trobem? Amb l'excepció de Portugal, hi trobem països rics i molt competitius, és a dir, que tenen moltes opcions de continuar essent rics. I amb dues excepcions, Irlanda i Portugal, es tracta de països socialment cohesionats, on la distància entre rics i pobres no és gaire gran, i que tenen nivells d'atur molt baixos, fins i tot en el marc de la crisi econòmica actual.
En aquest context, Catalunya se'ns mostra com una societat rica, però relativament desigual i amb un atur espantosament elevat. També veurem que és relativament poc competitiva i que té seriosament amenaçat el seu nivell de benestar. Al llarg del llibre analitzem alguns perquès d'aquestes qüestions, tot fent contínues referències, a tall de comparació, a on són i com hi han arribat els països del centre i el nord d'Europa. Ho fem perquè creiem que una Catalunya independent molt probablement provaria d'imitar aquests països i, encara més, seria desitjable que imités aquests països.
Els països als quals ens estem referint són Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Països Baixos, Suècia i Suïssa. Jugant amb el títol del llibre els anomenem els CAD-8 (CAD, “Com Àustria o Dinamarca”). Deixem fora del marc de referència Irlanda i Portugal, per les causes que ja hem apuntat. Irlanda és un país pròsper, però que arrossega grans desequilibris, i Portugal és un país molt més pobre, menys equitatiu i amb perspectives ben poc optimistes. De fet, Portugal podria servir d'advertiment que la independència no és cap garantia de prosperitat.
La nostra visió d'una Catalunya independent és, doncs, la d'una Catalunya que no pretén ser original, sinó que pren com a referència models europeus d'èxit. Creiem que és el camí més raonable, i també el més coherent amb la nostra història recent: la Mancomunitat va néixer el 1914 per desenvolupar un programa d'europeïtzació i durant el franquisme Catalunya va fer una aposta sistemàtica per la integració d'Espanya a Europa. Anant molt més enrere, i tenint en compte que Catalunya va néixer com una falca de l'imperi carolingi dins la península Ibèrica, podríem dir que el país s'independitzaria per tornar a casa. Per tant, en aquest llibre que teniu a les mans intentem reflectir la visió d'una Catalunya amb vocació europea, que té la voluntat de mantenir-se dintre de la Unió Europea i de la zona euro i que, a més, s'esforça per emmirallar-se en els models d'èxit d'uns països concrets de dimensió comparable a la seva.