Calendari fixat

Pla de treball aprovat i calendari de la primera fase establert. Aquests són bàsicament els dos acords que va prendre la comissió d'estudi del dret a decidir, que es va reunir ahir per primer cop després de la seva constitució aquest estiu. Un calendari que s'obrirà formalment el 16 de setembre amb l'inici de les compareixences i que es clourà els pròxims tres o quatre mesos, abans de final d'any, per iniciar una segona fase amb vista a l'any vinent i que servirà per, llavors, establir els plans d'acció. De moment, passada la Diada s'ha demanat quatre sol·licituds de compareixença. La primera serà la del president de l'Institut d'Estudis Autonòmics i del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi Sunyer. A aquesta la seguiran la de tres dels anomenats pares de la Constitució, Miquel Roca Junyent, Miguel Herrero de Miñón i José Pérez Llorca, segons va revelar la presidenta del Parlament, Núria de Gispert.

A partir d'aquí, la comissió, que es reunirà quinzenalment, també demanarà les compareixences de polítics i experts responsables dels dos referèndums duts a terme al Quebec i del previst pel 18 de setembre del 2014 a Escòcia. De moment s'enviarà la petició als responsables i per això no se n'han concretat els noms. A continuació hi passaran representants d'institucions espanyoles, com ara el Consell d'Estat, i d'europees, com per exemple el Tribunal de Justícia, el Consell Europeu i diputats al Parlament Europeu, i també representants de la societat civil catalana. En aquest sentit, la majoria de grups representats –el PP i Ciutadans no hi van participar perquè estan en contra de la convocatòria de la consulta– van insistir que s'ha de donar altaveu a la societat civil, i per això es va acordar que el calendari de compareixences sigui lax, en el sentit d'anar incorporant les persones que es considerin més adients.

Mentre es conclogui aquest procés, previst pel que resta del 2013, es negociarà la segona fase entre els grups. En aquesta ja hi haurà un punt molt més gran de concreció que en la primera i serà més d'impuls polític de la consulta.

A més de les compareixences, els punts que van quedar aprovats remarquen els principals objectius de la comissió: “Estudiar i impulsar les iniciatives polítiques i legislatives que el Parlament ha d'adoptar en relació amb el dret a decidir i analitzar totes les alternatives per poder fer-lo efectiu. Tot i això, Dolors Camats (ICV-EUiA) i Quim Arrufat (CUP) van defensar la necessitat de remarcar molt més el caràcter impulsor de la comissió. Un argument que Jordi Turull (CiU) i Gemma Calvet (ERC) van rebatre argumentant que la comissió parlamentària és d'estudi i que, per tant, l'impuls de les iniciatives no és una de les seves responsabilitats, tot i que les seves conclusions donin peu als grups parlamentaris a fer-ho. En aquest sentit, Camats va presentar una esmena que va acabar retirant i que sobretot demanava que el grup de treball sigui un espai de consens per impulsar les iniciatives amb més contingut polític i també les més viables legislativament. “Hem d'anar concretant en quins escenaris ens movem”, va afirmar. L'esmena serà presentada de nou un cop acabin les compareixences. I és que ICV-EUiA i el PSC són partidàries de tramitar la petició de consulta a través del Congrés dels Diputats, a banda de les negociacions amb el govern espanyol. Una via que CiU, ERC i la CUP no troben necessària si la resposta ha de ser la mateixa que es pugui rebre a les Corts que a La Moncloa. De tota manera, tampoc van descartar-ne la possibilitat.