El Poder Judicial necessita temps per raonar i debatre les seves sentències. Però tots els partits polítics –des del PP fins a ICV– estan d'acord que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut està trigant més del compte. Fa exactament tres anys, un 31 de juliol del 2006, el PP va presentar el seu recurs contra la reforma estatutària i va demanar una sentència urgent. Avui, tot indica que la sentència és imminent. Diuen, però, que una justícia tan lenta és injusta.

L'aleshores responsable de política autonòmica del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, i el portaveu del partit, Federico Trillo, van ser els encarregats de lliurar al tribunal un document de més de 400 planes. Els populars van demanar que el dictamen arribés abans de les eleccions espanyoles del 2008 perquè servís d'«exemple» per a altres reformes estatutàries en procés però que avui ja estan redactades.

El PP va impugnar 114 articles i 12 disposicions del nou Estatut perquè, segons deia l'exsecretari general del PP, Ángel Acebes, l'Estatut «envaeix competències de l'Estat i no garanteix la igualtat dels espanyols». Alguns dels punts recorreguts –i dels quals haurà de dictar sentència ara el TC– són la definició de Catalunya com a nació, el coneixement del català com un deure, la definició del poder judicial català, una llarga llista de competències o el fet que es permeti a Catalunya comparèixer davant la Unió Europea.

El problema és que, de tres anys ençà, els governs català i espanyol ja han desplegat –o ho estan fent ara– una part dels articles contra els quals va recórrer el PP i, posteriorment, el Defensor del Poble i els governs de Múrcia, la Rioja, Aragó, Balears i el País Valencià. Si el TC dictaminés la inconstitucionalitat d'algun article, aquest quedaria anul·lat. Tot i això, els experts jurídics apunten a una sentència interpretativa. En qualsevol cas, el president, José Montilla, i el president del Parlament, Ernest Benach, han exhortat els diputats catalans a seguir desplegant l'Estatut perquè a hores d'ara continua sent una norma legal, aprovada a les Corts i en referèndum pels catalans.