“El nacionalisme a Escòcia és més obert que en altres parts d'Europa”

Encara que mai com ara s'havia plantejat fer-ne un, el debat sobre la independència ha estat damunt de la taula molt temps. Crec que ha causat un cert cansament en l'opinió pública. En tot cas, la majoria d'enquestes indiquen que la gent vol més poders per al parlament escocès però no necessàriament la independència. I aquest, sospito, és el probable resultat final.

Per descomptat. Molta gent es descriu com a escocesa abans que no pas britànica, però molta gent se sent tant britànica com escocesa.

La principal, que és un nacionalisme cívic. Qualsevol persona que visqui a Escòcia té la potencialitat de ser escocès. Per tant, hi ha una menor hostilitat contra la immigració. El nacionalisme a Escòcia és més obert; té una música diferent de la que té a Anglaterra o en altres parts d'Europa.

Difícil! L'SNP necessita un missatge positiu per oposar-se a les dificultats que suposadament plantejaria la independència, segons els unionistes. Hi pot haver alguns elements que podrien tenir un paper en tot plegat. Escòcia acollirà l'any vinent els Jocs de la Commonwealth. Els partidaris del sí esperen que suposin un motiu de reforçament de la identitat nacional i l'orgull escocès, i una prova d'allò que els escocesos poden aconseguir per si mateixos.

Entenc què vol dir, però no crec que el futur d'Escòcia estigui a les seves mans. Es tracta del sentiment d'orgull de sentir-se escocès. L'any passat, els Jocs de Londres van suposar una gran empenta per a la identitat britànica.

No dic que el resultat polític depengui de factors esportius i, per exemple, de com l'equip escocès es comporti en una disciplina o una altra. Parlo d'un possible factor d'orgull. Hi ha, a més, un altre esdeveniment cultural que també pot tenir el seu impacte, i que pot ajudar el sí. Es tracta del 700 aniversari de la batalla de Bannockburn, quan Robert de Bruce, rei dels escocesos, va derrotar les tropes d'Eduard II, rei anglès. Això pot crear, potencialment, un fort sentiment entorn la identitat nacional escocesa.

Quin és pressupòsit del referèndum a Catalunya? Crear pressió política i mostrar una demanda pública? Aleshores, en aquest cas, és raonable fer-ho. El problema potencial és que, si es perd, el tema quedarà fora de l'agenda política molt de temps. L'altra estratègia seria mostrar Escòcia com a exemple de com les coses es poden resoldre democràticament. El faria abans, en tot cas.

Més enllà de comentaris com el que va fer Cameron, que el referèndum és la manera en què resolem aquests temes al Regne Unit, és difícil. A la Gran Bretanya no som gens partidaris que la gent de fora ens digui com manegar la política interna, i això passa a tot arreu. Em sorprendria molt que hi hagués una pressió real dels poders europeus que donés força a l'independentisme català.