Compte amb el mirall

Escòcia com a mirall, en la mesura que suposa un exemple d'exercici democràtic. Però un mirall deformat en el qual no convé mirar-se gaire, perquè ni les circumstàncies que van afavorir l'acord per a la celebració del referèndum són les mateixes que les que marquen avui la relació entre el govern català i l'espanyol ni, sobretot, ho són uns pronòstics que gairebé sempre han augurat una victòria dels unionistes. Quatre experts consultats per aquest diari admeten semblances entre els dos casos, i l'avantatge que comporta un procés que haurà situat les consultes en l'agenda internacional. Però subratllen les notables diferències respecte a una consulta que convé mirar-se de lluny, per evitar uns efectes que es podrien girar en contra dels que consagrin el referèndum que se celebrarà d'aquí a un any. Pau Canaleta, professor de màrqueting polític de la Universitat de Girona (UdG); David Espinós, consultor de l'empresa Brave Spin Doctors, i Edgar Rovira i Carles A. Foguet, politòlegs i editors del blog d'anàlisi política Cercle Gerrymandering, analitzen els possibles efectes de la consulta d'Escòcia a petició d'El Punt Avui.

La immensa majoria dels sondejos fets fins ara sobre la intenció de vot dels escocesos han vaticinat una clara victòria dels unionistes. A principis d'aquest mes, un de pagat per l'SNP reflectia per primer cop un punt de diferència a favor dels independentistes, que acumularien un 44% dels vots en comparació del 43% de sufragis favorables a seguir sota la tutela de Westminster. Uns resultats que contrastaven amb els d'una altra enquesta feta pública dies abans, i que reflectia una diferència de 30 punts favorable als partidaris de la unió (59% a 29%). Uns pronòstics que contrasten amb els darrers sondejos fets a Catalunya, que preveuen una clara victòria dels partidaris de la independència: un 55,6% dels catalans hi votarien a favor, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, publicat el mes de juny. Dos escenaris força diferents, que expliquen en part la bona disposició de David Cameron a facilitar una consulta, mentre que Mariano Rajoy no en vol ni sentir a parlar. I un argument de pes per marcar una distància prudencial entre els dos processos. “El bloc sobiranista és conscient d'aquest escenari i, de fet, ERC ja ha demanat fer la consulta abans del 18 de setembre”, recorda el politòleg Edgar Rovira. També Pau Canaleta subratlla les diferències entre dos casos molt difícils de comparar, “perquè el pes d'Escòcia al Regne Unit no té res a veure amb el de Catalunya a l'Estat espanyol”. Malgrat tot, el professor de la UdG subratlla els avantatges en un procés que “ens anima internament, i ens aplana el camí cap a l'exterior en la mesura que situa les consultes en l'agenda de la comunitat internacional, que no entendrà la negativa de Madrid a consultar els catalans”. Més prudent es mostra David Espinós, per qui la consulta escocesa i els resultats que se'n derivin no variaran d'entrada la situació que es viu a Catalunya ni els plantejaments esgrimits pel govern català i l'espanyol, que, vaticina, “es mantindrà ferm i no autoritzarà el referèndum”. Pel consultor de Brave Spin Doctors, el fet que els escocesos votin abans o després dels catalans és poc transcendent i no tindrà cap incidència en el pensament dels ciutadans de Catalunya “com tampoc en tenen els resultats que es produeixen quan hi ha eleccions en altres països”.

Pel que fa a les conseqüències d'una victòria dels unionistes, Carles A. Foguet alerta que “la presència constant i favorable de la consulta en els mitjans catalans la podria sobredimensionar i, si guanya el no, provocar frustració entre els sobiranistes”. Al mateix temps, l'eventual derrota de l'independentisme animaria els mitjans espanyols, que fins ara l'han deixat de banda, “a fer bandera” del cas, alerta aquest politòleg i editor del blog Gerrymandering.

Pau Canaleta i Edgar Rovira coincideixen a assenyalar que la consulta no alterarà els plantejaments als quals s'aferra el govern espanyol. “A Madrid entenen que allargar el procés en el temps juga a favor de mantenir l'statu quo”, sosté Rovira, mentre que Canaleta parla de l'obstinació del govern de Mariano Rajoy, “que continua esperant que baixi el suflé, sense prendre decisions i sense articular cap proposta atractiva per convèncer els catalans, que d'aquí a un any seran encara més sobiranistes que ara”.