Europa

El Parlament Europeu comença a escalfar motors per a les eleccions europees del maig del 2014. Vuit mesos abans la institució ha anunciat que seran unes eleccions d'acció, reacció i decisió. Ho han de ser. Pel cap baix el Parlament Europeu representa cinc-cents milions d'europeus. Un Parlament de quasi vuit-cents diputats on sovint es dubta de la seva eficàcia malgrat que s'hi prenen decisions que afecten directament la nostra política interna.

A banda de l'impuls que de ben segur la institució donarà en aquestes eleccions, cal recordar que hi participen tots els estats de la Unió i fins ara la norma són llistes estatals que es presenten al Parlament Europeu malgrat algun intent fallit de poder presentar llistes “regionals” europees.

Les europees tocaran la fibra sensible dels catalans i, més que la fibra, la data per molts màgica del 2014. Per tant, serà molt difícil desvincular el procés sobirà d'unes eleccions que per molts països tenen claus polítiques ben diferents.

Si no passa res més, les europees serà on els catalans tindrem la primera oportunitat de votar en unes eleccions després de la Via Catalana i després dels darrers impulsos ciutadans. Els partits i els polítics catalans que s'hi presentin hauran d'estar preparats per contemplar-ho d'aquesta manera ja que el president de la Generalitat demana unitat que reafirmarà en el debat de política general de la pròxima setmana amb vista a promoure conjuntament el dret a decidir.

L'oportunitat d'aquesta unitat implicaria presentar una llista conjunta a Europa de tots els partits que donen suport al dret a decidir. CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA. Llavors, potser ens escoltarien en el macroparlament. Tot un somni europeu d'un país on acostuma a haver-hi “tants caps tants barrets” malgrat els precs d'unitat per tirar endavant.