El TC rebutja la recusació del seu president plantejada per Generalitat i Parlament
Les institucions catalanes volien evitar que Pérez de los Cobos participés en el debat de causes que afecten Catalunya després de saber-se que havia militat al PP
El debat s'ha resolt amb 9 vots en contra de la recusació i dos a favor
El ple del Tribunal Constitucional ha rebutjat les recusacions que el Govern de Generalitat i el Parlament, entre altres, havien presentat contra el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, després que es donés a conèixer la seva afiliació al PP fins i tot un cop ja era magistrat d'aquest tribunal. La Generalitat addueix pèrdua d'imparcialitat per part del president, un argument que el PP va fer servir per apartar Pérez Tremps del debat de l'Estatut en base només a la seva participació en un informe. En total hi ha 24 causes plantejades per l'Estat, pel PP o pel mateix govern que afecten Catalunya i que s'han resolt, o estan pendents de resoldre, mentre Pérez de los Cobos és president del TC.
El govern volia que Pérez de los Cobos s'apartés de les discussions sobre recursos d'inconstitucionalitat i conflictes de competències en què el govern és part i que es troben en procés de tramitació. L'argument és una causa objectiva de pèrdua d'imparcialitat i interès fruit de la seva militància confessa al PP entre 2008 i 2011, quan ja havia esdevingut magistrat del TC, un fet que va ocultar a la Comissió de nomenaments del Senat, que és qui el va designar.
La discussió sobre les recusacions van començar al ple de la setmana passada i s'han allargat fins aquest dimarts al matí, en què els magistrats han aconseguit consensuar un text de rebuig a les peticions. De fet, el ple del TC ja va emetre un comunicat expressant el seu suport al president quan El País va donar a conèixer la seva militància al PP. El debat s'ha resolt amb 9 vots en contra de la recusació i dos a favor, entre aquests últims el del magistrat progressista Luís Ortega. Els dos magistrats que han votat a favor de la recusació presentaran vots particulars. El president del TC no ha votat.
A més del govern i del Parlament, també han demanat la recusació de Pérez de los Cobos les defenses d'Arnaldo Otegui i el que va ser secretari general de LAB Rafael Díez. A més, han anunciat actuacions en aquesta direcció la Junta d'Andalusia, el Principat d'Astúries i l'exmagistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón. Amb tot, la resolució d'aquest dimarts només afecta a la petició de la Generalitat i del Parlament de Catalunya.
Amb ell com a president, el ple del TC va aprovar el passat 11 de juliol la suspensió de la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya. La recusació afectava un total de 24 causes que tenen a veure amb la Generalitat i que s'han resolt o estan en vies de resolució amb Pérez Cobos com a màxim representant del Tribunal i amb veu i vot en les deliberacions.
La Generalitat encara va afegir un motiu més en la seva recusació: les manifestacions de Pérez de los Cobos en una conferència al 2005, en ple debat sobre l'Estatut, en què acusava els catalans de “menystenir la cultura espanyola”. Unes declaracions que el portaveu del govern, Francesc Homs, va qualificar d'“indignants” i que el president del TC no ha rectificat.
Amb tot, Pérez de los Cobos ja ha anunciat públicament que no té cap intenció d'abandonar el seu lloc. La setmana passada –quan el TC ja tenia sobre la taula les recusacions– va afirmar que no tenia “cap dubte” que continuaria ocupant la presidència i va assegurar que el TC resoldria els recursos amb criteris estrictament jurídics, i no polítics.
