Política

Un afer entre escocesos

Els unionistes amaguen el ‘premier' Cameron i els independentistes s'hi volen enfrontar

Darling critica el “triomfalisme” entre els partidaris del no

S'inicia el compte enrere per a la consulta

Alistair Darling, cap de la campanya pel no en el referèndum sobre la independència d'Escòcia, que tindrà lloc, exactament, d'aquí a un any, va intentar ahir amagar, d'un debat que cada vegada s'escalfa més, la tòxica figura del premier britànic, David Cameron.

La paradoxa en un contenciós que pràcticament només viuen els escocesos és que des de les files independentistes es vol exhibir i desafiar el premier, i fer-lo baixar al terreny de la lluita política perquè mesuri les seves forces amb el seu homòleg escocès, Alex Salmond. El raonament seguit és que l'aparició de Cameron en el debat actuaria com a reactiu i esperonaria els votants del sí, i potser fins i tot els dubtosos s'inclinarien cap al cantó afirmatiu, ja que s'intentaria que la seva presència aparegués davant l'opinió pública com una ingerència forana en un afer que ocupa i, segons totes les enquestes, preocupa els escocesos, però molt poc o gens els anglesos.

Darling, escocès de naixement, exministre d'Economia del laborista Gordon Brown i actualment parlamentari a Londres per una de les circumscripcions d'Edimburg, la capital escocesa, afirmava en una entrevista àmpliament difosa per marcar l'inici del compte enrere de 365 dies fins a la consulta: “Jo parlo per Escòcia, no pas per David Cameron.” Una afirmació que era posterior a unes duríssimes declaracions del primer ministre Salmond en què implícitament el qualificava com el “mico” de Cameron, que es limita a tocar la música del seu “orguenet” unionista.

L'independentisme, doncs, no renuncia a implicar Cameron, com a màxim representant de la política que es du a terme a Westminster, i que, des de la visió de l'SNP, s'eradicaria amb la independència. La nul·la popularitat dels conservadors a Escòcia, però, fa que, deliberadament, els tories hagin deixat a les mans de Darling i del liberaldemòcrata i també escocès Michael Moore, ministre del govern britànic, la responsabilitat de liderar el no.

Però, a banda de l'intent de circumscriure el debat a Escòcia i entre escocesos, Darling va fer un advertiment als del seu propi camp, en forma de denúncia del “triomfalisme” que s'ha instal·lat en alguns estaments de Whitehall –el nucli del poder britànic a Londres–. “Tot està per decidir. Tot plegat serà molt més ajustat del que molts creuen, perquè els titulars de les enquestes són enganyosos”, va afirmar.

De fet, la més recent, feta per l'empresa Yougov i publicada diumenge passat per l'Scotsman on Sunday, refermaria aquesta afirmació, perquè de les dades es desprèn que si l'electorat que ara té decidit votar contra la independència no es convenç que després del referèndum el govern farà un gest i donarà més competències al Parlament d'Edimburg, una bona part podrien canviar el sentit del seu vot.

Així, el professor John Curtice, un dels màxims experts en demoscòpia del Regne Unit i professor de la Universitat de Strathclyde, a Glasgow, analitzava els resultats de la següent manera: “Atès que el no encapçala ara les enquestes, la qüestió crucial per als unionistes seria fins a quin punt el seu avantatge pot estar en perill per la pròpia incapacitat de convèncer els electors que, després del referèndum, en cas que guanyés el no, hi haurà més traspassos de competències.”

Curtice destaca, tanmateix, que fins i tot entre els votants del no, un 48% volen que el Parlament d'Edimburg legisli en matèria d'impostos. Si veuen que això no serà possible dins la unió, el salt qualitatiu és optar per la independència. Si passés això “es podria arribar a un 45% a favor del sí”, assegura. I amb un marge tan estret el resultat és “del tot imprevisible”.

LA FRASE

Quan hi ha un marge molt estret, el resultat és del tot imprevisible
John Curtice,
Expert en demoscòpia

Edimburg escolta Almunia

El debat que viu Catalunya va impactar ahir amb força en la política escocesa. No només per la presència al Parlament d'Edimburg de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, que hi va fer una xerrada per celebrar la Diada, sinó per una informació ben explícita que recollia The Scotsman, una de les capçaleres de referència del país. En la informació es feia ressò de les paraules del comissari de la Competència, l'espanyol Joaquín Almunia, que dilluns va assegurar a Barcelona que, en cas de separació de l'Estat, Catalunya quedaria fora de la Unió Europea.

En el debat escocès, aquesta qüestió és un dels cavalls de batalla. Darling s'hi va referir en l'entrevista d'ahir i va tornar a atacar Alex Salmond per l'apressat informe que l'SNP va presentar fa un any, segons el qual Escòcia romandria dins la Unió encara que el país optés per la independència.

Les paraules d'Almunia, que tan sols es limita a seguir la política oficial de l'Estat espanyol i la de les institucions europees –de la qual només s'han apartat, fins ara, dos caps d'estat bàltics– van ser refusades per un portaveu del Partit Nacional Escocès, de la mateixa manera que ho són per representants del govern català: “Escòcia ja forma part del territori de la Unió Europea i els escocesos són ciutadans de la UE, com han confirmat experts legals, constitucionals i europeus. I no hi ha cap mecanisme pel qual aquesta condició pugui ser eliminada o suspesa. Una Escòcia independent haurà de continuar a la Unió Europea. L'única amenaça sobre la pertinença a la Unió prové de Westminster, amb la proposta d'un referèndum per sortir-ne.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.