Apte per jutjar
El TC rebutja la recusació de la Generalitat a Pérez de los Cobos
Passen per alt la catalanofòbia del president de la institució i el fet que hagi militat al PP
CiU, ERC, el PSC, ICV i la CUP lamenten una decisió que no els ha sorprès
“No en tinguin cap dubte, continuaré en el meu lloc.” Així de segur es mostrava Francisco Pérez de los Cobos uns dies abans que els seus onze companys del Tribunal Constitucional s'asseguessin a discutir sobre el seu futur. Al final el debat s'ha resolt com el magistrat esperava: poca dissidència respecte a una situació que ha aconseguit escandalitzar el conjunt de les forces polítiques –exceptuant el partit de Mariano Rajoy–, després que es descobrís que el president del TC ha tingut carnet del PP, que amb els seus comentaris no hagi dissimulat la seva adscripció política i que, al damunt, hagi deixat la seva empremta en lleis del govern de Rajoy que han estat impugnades per l'oposició. Ahir, en tot cas, s'havia de dirimir la recusació plantejada per la Generalitat i pel Parlament per haver estat militant del PP i haver emès tota mena de desqualificacions sobre els catalans durant la tramitació de l'Estatut. La conclusió de nou dels onze membres del TC és molt senzilla: tot plegat no afecta la imparcialitat del president d'aquest òrgan per jutjar els temes sensibles per a Catalunya.
Perquè, segons fonts pròximes a la institució, només dos membres del TC de l'anomenat bloc progressista –Luis Ignacio Ortega i Fernando Valdés– van discrepar de l'opinió majoritària i han anunciat que presentaran un vot particular –que s'inclourà en una futura resolució– perquè consideren que el president està deslegitimat per les seves simpaties polítiques i pels seus prejudicis. No consta que els dos catalans que formen part del tribunal –Encarna Roca i Juan Antonio Xiol Ríos– hagin discrepat del bloc favorable a rebutjar la recusació.
Declaració de Sobirania
Per un sector minoritari de la judicatura, doncs, l'obligació de Pérez de los Cobos hauria estat inhibir-se de les 24 causes que afecten Catalunya i que ja ha resolt o es troben en vies de discussió. Una de les més simbòliques és la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament el gener passat, en què s'estableix el full de ruta cap a l'estat propi, i la suspensió de la qual el juliol passat –sent ja president De los Cobos– aquest òrgan va decidir mantenir. El futur que espera al text del Parlament, en tot cas, és força previsible.
Entre els arguments de pes que es van intentar fer prevaldre per allunyar el president del TC dels assumptes catalans, hi ha el fet que, quan el 2010 va ser examinat pel Senat, el magistrat va ocultar la militància al PP –com a mínim va pertànyer al partit entre els anys 2008 i 2011–, a banda del fet que no ha dissimulat la seva posició política, amb opinions públiques força punyents sobre els catalans, als quals en una ocasió, amb motiu del debat estatutari, va acusar “d'haver estat educats per menystenir la cultura espanyola”. Fins i tot ha deixat constància per escrit d'aquesta fòbia al sobiranisme i a la reivindicació política i econòmica dels catalans en el seu llibre Parva memòria.
Més recusacions
La de Catalunya, però, no és l'única objecció que s'ha plantejat davant el TC per qüestionar la tasca de De los Cobos al capdavant de la institució. Al cap i a la fi, com a expert en dret del treball, també és coneguda la seva sintonia amb la reforma laboral de Rajoy. Però va ser quan es va fer pública la seva afiliació i la feina d'assessorament al PP des de finals dels anys noranta que el govern d'Andalusia i el d'Astúries, així com el magistrat inhabilitat Baltasar Garzón i l'antic portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, i l'exsecretari general del LAB Rafael Díez, també van anunciar accions per denunciar la manca d'imparcialitat del president de l'alt tribunal.
Totes aquestes recusacions s'aniran dirimint en les setmanes vinents, però des de l'àmbit polític català ahir mostraven decepció per aquest primer intent fallit d'arraconar Pérez de los Cobos, malgrat que la major part admetia que la posició del TC no els ha sorprès gens i que ja s'ho esperaven. Des de CiU passant per ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP, el conjunt dels seus dirigents es van pronunciar en contra de la decisió de desestimar els arguments de la Generalitat, alhora que puntualitzaven que aquesta és una prova més de la “decadència” de l'òrgan. En aquest sentit, alguns ho van aprofitar per recordar que el declivi de l'òrgan va començar durant la complexa tramitació del recurs del PP contra l'Estatut i la recusació de Pablo Pérez Tremps per assessorar la Generalitat.
