“Al cor i també al cap”

“Volem presentar arguments adreçats al cor, però també al cap.” El primer ministre d'Escòcia, l'independentista Alex Salmond, avançava així la principal carta que el seu govern exposarà davant dels electors en unes setmanes, quan presenti el llibre blanc sobre la independència i el futur del nou estat, que naixeria el 2016 si finalment els escocesos votessin majoritàriament sí, ni que fos per una sola papereta de diferència, en el referèndum que tindrà lloc el 18 de setembre de l'any vinent.

En va fer l'afirmació al llarg del debat que, per marcar l'inici del compte enrere d'un any cap a la consulta, es va celebrar ahir al parlament de Holyrood, la cambra escocesa. La sessió, però, va ser molt més simbòlica que no pas carregada de contingut. Els participants, potser en espera de les propostes que han d'emanar del llibre blanc, es van limitar a repetir arguments que fa temps que exhibeixen. Res de nou, doncs. De moment. Cor i cap, deia Salmond, mentre que els unionistes van tractar de dur-ho tot al terreny del cap, als aspectes econòmics, que des del seu punt de vista es veurien perjudicats per un vot afirmatiu. Altres poden semblar molt més evidents. Com ara el “dèficit democràtic” que fa que els escocesos es vegin governats per uns polítics, els de Londres, que, per als independentistes, els són aliens. Per combatre'ls, Salmond tractava de vendre futur als seus conciutadans: “La independència és donar-nos a nosaltres mateixos el poder per fer del nostre un país tan bo com pugui arribar a ser. Es tracta del dret a decidir, de la capacitat de prendre decisions.” Sense excessos retòrics, Salmond considera que “qui està en millors condicions per decidir què fer a Escòcia, quines polítiques aplicar-hi, és la gent d'Escòcia”. Una posició, la independentista, que és “de sentit comú basat en l'experiència dels anys que fa que funciona l'autogovern, i que funciona bé”, és a dir, des del 1997. “L'argument d'aquest govern, el més important, és que la gent que viu i treballa a Escòcia és la més propensa a prendre les decisions correctes per a Escòcia. És per això –va repetir– que la independència és la millor manera, no només d'esdevenir un país més pròsper, sinó de fer una societat més justa. I és per això que el poble d'Escòcia prendrà aquesta oportunitat amb les dues mans.” Por al futur? Por al fracàs? En absolut: “Som un país ric en recursos naturals, amb universitats de primera classe entre les primeres del món, amb una indústria turística excepcional, amb experiència en enginyeria i ciències naturals, amb un patrimoni cultural impressionant i un personal qualificat i creatiu. La independència ens permetrà avançar en tot això. I guanyarem l'oportunitat de fer una Escòcia més justa, sense que es vegi obstaculitzada per un sistema, el del Westminster, que ha creat una de les bretxes més grans entre rics i pobres al món desenvolupat.” Al seu torn, conservadors, demòcrates liberals i laboristes van recórrer als tòpics que els són propis: dins de la unió britànica, Escòcia és més forta; fora, molt més feble, i hauria estat incapaç, per posar un exemple, d'haver fet front a la crisi financera. La moció que Salmond van presentar, i que va ser aprovada per 66 vots a 49, refermava els arguments que el líder de l'SNP va etzibar.