Brussel·les garanteix l'euro
La Comissió Europea, en referència a Catalunya, recorda que hi ha països que estan fora de la UE però que tenen l'euro
Mas ja havia assegurat dijous que l'euro no corria perill
Europa avisa que aquests estats no poden decidir en les institucions
Una possible Catalunya independent podria continuar fent servir l'euro encara que estigués fora de la Unió Europa (UE). Ho va assegurar dijous el president de la Generalitat, Artur Mas, i ahir ho va reafirmar Brussel·les. L'estat català seguiria l'exemple de països com ara Andorra, Mònaco o Montenegro, entre d'altres. Això sí, la Comissió Europea (CE) va alertar que no tindria ni veu ni vot a l'Eurogrup ni al Banc Central Europeu.
El procés català està entrant de ple en l'agenda d'Europa i les seves institucions. Dia rere dia, els periodistes pregunten a alts dirigents europeus quin seria el futur de Catalunya, si aconsegueix la independència, i també com s'hauria de resoldre l'encaix amb Espanya i amb la UE.
Ahir, les declaracions d'Artur Mas en què destacava que no hi ha cap perill que Catalunya pugui sortir de l'euro, ressonaven amb força i els portaveus comunitaris es van veure obligats a definir-se, tot i que ho van fer amb cautela per intentar no incomodar el govern espanyol. El portaveu econòmic, Simon O'Connor, va recordar que hi ha territoris que no són de la Unió Europea, però que fan servir la moneda comunitària i que es divideixen en dos grups.
En una banda hi ha Mònaco, Ciutat del Vaticà, San Marino i Andorra, que poden utilitzar la divisa després d'haver arribat a un acord amb la zona euro i que també tenen la capacitat d'encunyar euros sempre que adoptin la legislació monetària i financera comuna. “No participen en cap decisió, ni com a observadors”, va ressaltar O'Connor. Catalunya podria formar part d'aquesta llista.
A l'altra banda, trobem Kosova i Montenegro, que van adoptar l'euro de manera “unilateral” i que es veuen obligats a adquirir la divisa a través de bancs comercials, tal com feien abans amb el marc alemany, que era la seva antiga moneda. O'Connor va matisar que tampoc tenen cap “representació” als organismes europeus.
Després també s'hauria de tenir en compte una altra variable, que serien els estats de la Unió Europea que no utilitzen l'euro, com ara per exemple la Gran Bretanya, Dinamarca, Suècia o la República Txeca –vegeu mapa.
Tot i això, la CE no va voler aprofundir més sobre el procés català ni donar el seu punt de vista sobre com es desenvoluparia la integració de Catalunya a Europa. “No especulem ni especularem sobre un assumpte que és d'organització interna d'un estat membre”, va subratllar la portaveu comunitària, Pia Ahrenkilde.
Cansat de la situació
Aquest interès que suscita el cas català acaba incomodant alguns representants europeus, que prefereixen no entrar-hi de ple. Ahir, el comissari de Mercat Interior i Serveis, Michel Barnier, va demanar que no li preguntessin més sobre Catalunya: “No demanin a les persones que vénen de Brussel·les que es pronunciïn sobre el que passa en cada país en matèria d'organització institucional o territorial. No és el nostre paper”, va destacar. Dijous, Barnier sí que havia comentat que una Catalunya independent estaria fora de la UE i de l'euro.
França “no entén” el procés català
El ministre de l'Interior francès, Manuel Valls, d'origen català, va admetre ahir que el procés sobiranista de Catalunya és difícil d'entendre per a l'Estat francès. En una entrevista a Catalunya Ràdio, va remarcar que la realitat catalana i l'espanyola son diferents: “Espanya és diferent de França. Té autonomies fortes, és un país molt diferent i, per als francesos, moltes vegades és difícil entendre tota aquesta situació”, va explicar. A més, Valls va subratllar que en contraposició a un país centralitzat com és França, “a Espanya hi ha més diversitat”. Una diversitat que “hauria de ser una força, no un problema”. Malgrat tot, no es va pronunciar sobre la consulta i es va limitar a destacar la lleialtat amb el govern espanyol.
