El govern busca fórmules per obrir la consulta als “exiliats”
Mas es compromet a trobar la via perquè els catalans a fora puguin votar, després que hagin reiterat la reivindicació arran del ressò de les cadenes internacionals internet El Consell Assessor suggereix el vot electrònic
Les solucions tecnològiques són tan segures o més que les postals
El Consell de Comunitats a l'Exterior i la FIEC s'han queixat
En les setmanes prèvies a la Via Catalana, les imatges que arribaven de tot el món dels assajos de la cadena humana de la Diada per tal d'internacionalitzar la reivindicació sobiranista, convocats per les assemblees exteriors de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), va córrer com la pólvora per les xarxes socials i va emocionar molts compatriotes a Catalunya. Van ser en total 116 cadenes en què van participar en conjunt més de 10.000 persones, un èxit inesperat per a una mobilització global sense precedents en la història recent, que va superar de molt les que hi havia hagut, per exemple, la Diada del 2012, o arran de la manifestació del 10 de juliol del 2010 contra la sentència de l'Estatut.
Aprofitant aquell ressò, els òrgans de representació de la Catalunya exterior han reactivat en les darreres setmanes la pressió davant del govern i el Parlament per poder votar en la consulta que s'ha de convocar el 2014, un fet que ara mateix no està gens clar segons la via legal que s'acabi emprant, i que deixaria almenys 165.000 catalans amb dret a vot que viuen a l'estranger sense poder-lo exercir. Això sense comptar els més de 400.000 que estan empadronats a la resta de l'Estat, per a qui ara tampoc no es veu clara cap fórmula jurídica acceptable.
Els onze representants dels casals a l'exterior que s'integren en el Consell de les Comunitats Catalanes de l'Exterior –un òrgan assessor i participatiu en què hi ha representades també altres institucions catalanes, el govern i els grups parlamentaris– van enviar a principis d'agost una carta al president Mas per exposar-li “la inquietud i el neguit” davant les dificultats que ja veuen que tindran per poder exercir el dret a vot. Un fet que sostenen que “no s'entendria”, amb els mitjans i les eines que les noves tecnologies posen a l'abast avui.
En la mateixa línia, la vigília de la Diada la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC) va alertar en una nota que l'avantprojecte de la llei de consultes no referendàries en debat al Parlament continua parlant d'utilitzar el padró i no el cens per esquivar la definició de referèndum que fa la normativa estatal, fet que els deixaria automàticament fora. “No volem ser la moneda de canvi entre el govern de l'Estat i el de Catalunya en una suposada aprovació no conflictiva de la llei”, afirma la FIEC, que lamenta que la receptivitat dels grups parlamentaris a la demanda ha estat fins ara “molt pobre”, amb l'esperança de disminuir així els problemes jurídics amb el govern espanyol. La resposta del govern va arribar l'endemà mateix de la Diada, en una carta del secretari d'Afers Exteriors i de la Unió Europea, Roger Albinyana, en què referma que el vot exterior s'ha vist “des del començament del procés de transició nacional com una variable a possibilitar”, si bé admet que ara mateix hi ha “diversos escenaris de futur possibles que divergeixen entre ells en les condicions, les facilitats i els mitjans de materialització”. Sigui com sigui, acaba transmetent el compromís del mateix president Mas “en la recerca, en qualsevol circumstància i escenari, de solucions que permetin la participació dels catalans i catalanes a l'exterior”.
En declaracions a El Punt Avui, Albinyana va reiterar que està “convençut” que es trobarà una solució tècnica i legal, “perquè la voluntat política hi és”, i va afirmar que “s'està avançant en aquest sentit”. El secretari d'exteriors va emmarcar aquest mecanisme en la llei de consultes en discussió, la qual “ha de ser plenament constitucional i ha de respondre a casos específics com aquest amb total garantia que la privacitat del vot serà respectada i el vot serà comptabilitzat”. Albinyana va evitar avançar si la solució, tal com va proposar fa uns mesos CiU, pot passar per la creació d'un registre de votants a l'exterior en què tots els que hi vulguin ser s'hagin inscrit abans.
Vot electrònic
En tot cas, l'opció que pren més cos ara mateix pot ser la del vot electrònic remot, tal com suggereix l'informe del Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN). El document, així, avisa que, per als catalans a l'exterior, “la manca de col·laboració de les autoritats espanyoles els suposaria pràcticament veure negat el seu dret de vot”. I no tan sols per la “nul·la col·laboració” de les legacions diplomàtiques espanyoles, sinó pel possible boicot de Correus a prestar els seus serveis, a més d'una previsible falta de col·laboració d'alguns ajuntaments.
Arran d'això, l'informe defensa que les solucions tecnològiques actuals –en què una companyia catalana és capdavantera en l'àmbit mundial– “són tan o més segures que l'ús dels procediments postals tradicionals”. Fins i tot recorda que, en la situació actual, l'elector “en bona mesura realitza un acte de fe en la integritat del procés electoral i dels mecanismes de salvaguarda”, per la qual cosa afirma que les noves tecnologies garantirien una “certa auditoria individual” que no garanteix el vot postal. Això sí, els experts avisen també de possibles crítiques de falta de seguretat si s'adopta al final el vot electrònic, que podrien “contaminar” la valoració de la votació.
LES XIFRES
No els han fet cas en la Loreg
La FIEC ha insistit també que cal una reforma de la llei orgànica de règim electoral estatal (Loreg) per posar fi als “desastres de participació i restricció de drets democràtics” que es van posar de manifest a les eleccions del 25 de novembre, quan només un 6,7% dels catalans a fora van poder emetre el vot arran de la introducció del “vot pregat”, que obliga a demanar abans la documentació. El mateix informe del CATN n'ha donat fe, i ha denunciat que el canal de votació postal tradicional, que s'usaria si la consulta fos pactada amb l'Estat, “s'ha demostrat poc eficaç per canalitzar les demandes participatives” dels catalans residents a fora.
Una delegació de la FIEC es va entrevistar al març amb representants dels grups al Congrés, que es van comprometre a dur-hi una iniciativa per canviar la llei. L'entitat, però, lamenta ara que “sis mesos després res no ha estat fet”, i avisa que els problemes es poden reproduir en les eleccions al Parlament Europeu del maig, que també poden ser bàsiques per al procés català. El cap de setmana en tornaran a parlar en la trobada de comunitats europees prevista a Brussel·les.