Les deu claus del discurs del president
Mas deixa clar que el 2014 és l'any del referèndum, però evita parlar de dates de les possibles eleccions plebiscitàries
Carrega contra el poc diàleg de l'Estat i també contra la gestió econòmica del tripartit
Menciona àmbits positius i negatius del govern
Mentre Masanuncia que no hi haurà més retallades, els sindicats es manifesten a fora del Parlament
Dues hores de durada, 68 pàgines i quatre grans eixos: procés polític, finances de la Generalitat, estat del benestar i regeneració democràtica. Així es va dividir el discurs d'Artur Mas en el debat de política general d'ahir, en què va repassar la majoria de qüestions que planen sobre l'esfera parlamentària catalana –consulta, dret a decidir, relació amb l'Estat espanyol, pressupostos o Via Catalana–, tot i que també en va obviar unes quantes o hi va passar de puntetes –l'afer amb Josep Antoni Duran i Lleida, data sobre les eleccions plebiscitàries, contingut de la pregunta del referèndum o la malnutrició infantil que va denunciar el síndic de greuges–.
Però Mas no només va mirar cap al futur i l'hipotètic estat català, sinó que va posar el retrovisor per criticar la “incapacitat” del tripartit. També va enumerar un llistat de deu àmbits que el govern està millorant –acció exterior, resultats escolars o accés a l'habitatge–i deu més on encara queda molta feina a fer –pobresa, atur juvenil o caiguda del consum intern–. En resum, una intervenció en què les paraules més repetides van ser Catalunya, govern i Estat, i que es pot desgranar en deu grans ítems.
Consulta, el 2014
Des de gairebé el minut zero, Mas va voler deixar clar que no hi ha marxa enrere en el procés engegat pel govern i que la consulta s'ha de celebrar el 2014 i va tornar a reiterar que aprofitaran qualsevol “escletxa” de diàleg amb les institucions de l'Estat espanyol per intentar convocar-la a través de les cinc vies legals existents. En aquest sentit només va recordar que abans de final d'any ja es concretarà la data, el contingut de la pregunta i el marc que es farà servir. “La voluntat és que aquest triple acord sigui assolit entre totes les formacions polítiques favorables al dret a decidir”.
Però no va voler ser més explícit i no va parlar ni de si hi haurà una o més qüestions; o si es preguntarà només sobre la independència o també s'inclourà la “tercera via” de Josep Antoni Duran i Lleida.
Eleccions plebiscitàries
Fa unes setmanes, Artur Mas va aixecar una forta polseguera quan va situar a l'any 2016 unes hipotètiques eleccions plebiscitàries en cas que l'Estat no autoritzés ni tolerés el referèndum. ERC, el seu soci, es va indignar perquè considerava que CiU volia endarrerir el procés. Des de llavors ni Mas ni cap dirigent de CDC ni cap membre de l'executiu han tornat a mencionar l'horitzó del 2016. I ahir no va ser cap excepció. El president va subratllar que si La Moncloa pretén “silenciar la veu” i “impedir el vot” dels catalans utilitzarà els instruments legals que té al seu abast “incloent-hi la convocatòria d'eleccions”, Això sí, sense concretar cap data ni any. L'única vegada que es va referir el 2016 va ser quan va apuntar que la legislatura s'acabava aquell any, “si no decideixo convocar eleccions anticipades.” Una insinuació que va provocar més d'un xiuxiueig entre els diputats.
Duran i Lleida
Com era d'esperar, el president no va parlar directament del líder d'Unió ni de la seva proposta que últimament ha saltat a la palestra i que ha tornat a tensar les relacions entre CDC i UDC. I Mas va posar èmfasis en què només negociarà amb l'Estat el “principi democràtic” del referèndum. “Si no s'accepta el principi, què es pot negociar?”, va dir. Una anàlisi que més d'un va interpretar com una clara al·lusió a les tesis pactistes de Duran.
Rajoy i l'Estat
El llistat de greuges de l'Estat espanyol cap a Catalunya va ser un altre dels eixos troncals de la intervenció. Des de les falses promeses de José Luis Rodríguez Zapatero sobre l'Estatut passant per la “humiliant” sentència del Tribunal Constitucional o el cop de porta de Mariano Rajoy al pacte fiscal fins arribar al recent recurs contra la Declaració de Sobirania. “L'encaix de Catalunya amb l'Estat no és possible. Només si renunciem a ser un subjecte polític, al projecte col·lectiu”, va ressaltar Mas. També va fer una crida a Madrid perquè accepti que el poble català voti. “Les urnes són la solució, i no el problema”, va afegir-hi. Però aquí no es van acabar els retrets cap a La Moncloa i va carregar contra l'objectiu de dèficit, els impagaments per part de l'executiu del PP o el bloqueig d'algunes ajudes econòmiques en polítiques d'ocupació. Finalment va llençar un dard enverinat a la vicepresidenta espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, que havia defensat les “majories silencioses” just l'endemà de la Via Catalana: “Des de les últimes eleccions, ningú pot parlar de majories silencioses sobre el futur de Catalunya; un 70% de participació és una majoria sonora”, va alertar.
La Via Catalana
Precisament la Via Catalana cap a la Independència va ser un dels exemples que Mas va citar per demostrar la mobilització dels ciutadans de Catalunya i la il·lusió que tenen per construir un futur “diferent” i “millor”. “En cada baula, en cada mà hi havia una part de la dignitat del nostre país (...) En aquella cadena hi ha actualment la gran força de transformació, el principal motor de canvi”, va assenyalar. Fins i tot, va recordar que aquest cop l'Estat, “normalment altiu i displicent amb les qüestions nacionals catalanes, no té més remei que constatar que té un problema. I molt gran.”
Retallades i pressupost
Una sonora protesta dels sindicats contra les retallades va rebre ahir els diputats i consellers que entraven al Parlament. Mentre es produïa aquesta mobilització, Mas va anunciar que en el pressupost del 2014 no hi haurà més ajustaments i que es restituirà la paga extra dels funcionaris si el govern espanyol paga a la Generalitat la compensació per l'impost dels dipòsits bancaris. El president també va defensar la necessitat de prorrogar els comptes del 2013 i va destacar que s'han “salvat” 1.800 milions d'euros gràcies a la negociació política amb l'Estat que ha permès una flexibilització de l'objectiu de dèficit.
El tripartit
CiU sempre s'ha mostrat molt hostil amb el segon tripartit i la seva gestió econòmica. Sovint culpa José Montilla (PSC) i els seus socis, ERC i ICV, de bona part dels mals que pateixen les arques de la Generalitat, i ahir Mas va tornar a disparar amb bala. Va remarcar la “incapacitat” d'aquell executiu per “prendre decisions que requerissin cohesió interna o coratge polític” i també els va retreure que no hagin fet “autocrítica davant d'un balanç tan negatiu com enverinat”. Curiosament, a la tribuna dels convidats hi havia un dels ideòlegs del tripartit, l'expresident d'Esquerra, Joan Puigcercós.
Polítiques socials
En aquest apartat, va explicar que s'han fet diverses millores en polítiques de benestar com la signatura del pacte per a la infància per part d'una setantena d'entitats; el manteniment de les prestacions destinades a famílies en situació de “vulnerabilitat”; els programes que han permès evitar 1.914 desnonaments a Catalunya; la provisió de 50 milions d'euros per lluitar contra l'atur juvenil; la col·laboració amb els ens locals per atendre l'atenció domiciliària, els centres oberts per a infants, entre altres qüestions.
Acció de govern
El cap de govern també va voler enumerar els projectes que està impulsant el govern: la innovació industrial; la creació d'un nou model de formació professional; la reformar de l'administració pública; l'articulació d'un pacte de país la pobresa i un altre de salut; l'elaboració de les lleis de transparència i electoral i la priorització de d'infraestructures com el corredor ferroviari del Mediterrani o l'aeroport del Prat. Però una de les grans estructures d'estat serà la construcció de la hisenda pròpia seguint el model de Suècia, Dinamarca o Holanda.
Acord majoritari
A diferència d'altres cops, Mas no va demanar a ERC, o altres partits, que s'incorporin al govern. En aquest cas, va reclamar als grups parlamentaris que escoltin la societat catalana i que facin pinya, fins i tot “més enllà de les diferències programàtiques i de les sensibilitats diverses”. Al tram final del discurs, va fer una crida perquè les minories no obstaculitzin el camí que les “majories han decidit emprendre” –moment en què es van sentir algunes protestes provinents de les bancades del PP i Ciutadans–, però també va exigir que el procés es faci d'una forma escrupolosa perquè les “minories no se sentin expulsades del projecte comú”. Ara s'haurà de veure si cristal·litza aquesta unitat en algunes resolucions del debat i, sobretot, en la resposta que es prepara a la carta de Mariano Rajoy.
