La consulta, l'únic a negociar
pacte Mas etziba a Rajoy i a Duran que només negociarà amb Madrid el referèndum plebiscit Admet que podria avançar les eleccions si Madrid impedeix que els catalans decideixin
El president sosté que Catalunya ja no confia en l'Estat espanyol
Artur Mas manté el torcebraç amb Madrid. Hi haurà consulta el 2014 o eleccions plebiscitàries, i a finals d'any s'acordarà la data, la pregunta i el marc jurídic. El president de la Generalitat va obrir ahir el debat de política general amb una advertència dirigida a La Moncloa i, potser, a l'apòstol nacionalista de la tercera via, Josep Antoni Duran i Lleida: la votació és l'únic a negociar. Descartat, per impossible, un encaix amb l'Estat forjat a l'estil del catalanisme dels últims cent anys, Mas gira full respecte a l'infructuós capítol de l'Estatut. “Catalunya sent afecte per Espanya, se l'estima, però ja no confia en l'Estat espanyol”, sosté.
Ara que el PSOE defensa la via federalista i que s'alcen veus dins del PP que reclamen una catalanització d'Espanya contra l'enrocament de Mariano Rajoy, el president de la Generalitat troba els catalans “fatigats” de La Moncloa. Està convençut que Catalunya només tindrà un projecte propi –no subordinat– fora d'Espanya, i que dins només hi entra la “renúncia”. Mas avança pel carreró de la legislatura amb una sola sortida: les urnes.
Sota la pressió independentista del carrer i del soci de governabilitat, ERC, el govern difícilment podrà dilatar el procés encara que Madrid veti el referèndum i s'intensifiquin les pressions unionistes de l'establishment. Per això Mas es va acabar traient ahir el pes del 2016 –amb què havia incomodat els republicans i l'ANC– admetent que podria avançar les eleccions. Les plebiscitàries poden ser abans del final de la legislatura. Ara bé, les preveu com l'últim instrument legal a què recórrer per forçar la votació dins del marc jurídic actual. “No és l'escenari que desitjo, ni és el millor. Tanmateix, estic disposat a arribar fins a aquest punt, com a últim recurs”, va assegurar.
Com a president dels 7,5 milions de catalans, Mas va garantir el respecte per les minories en el que ha anomenat transició nacional cap a l'estat propi. Però alhora va advertir que “les minories no poden ni han d'obstaculitzar el camí que les majories han decidit emprendre” de manera “democràtica i pacífica”. Dit això, es va escampar un rebombori pels escons del PP. Els populars, curiosament, s'exhibien interpel·lats com a minoria d'acord amb la seva representació parlamentària, tot i que en públic s'erigeixen en defensors de la “majoria silenciosa” que no branda l'estelada.
Durant les gairebé dues hores de discurs de Mas, l'impuls civil del procés sobiranista també va bressolar el Parlament. Fins fa dos anys el curs s'obria oficialment amb el debat d'ahir. Però l'esclat independentista al carrer ja n'ha avançat la inauguració a l'Onze de Setembre. Després de la reeixida Via Catalana cap a la Independència, Mas va admetre que en la cadena hi ha “el principal motor de canvi del nostre país”. Les presidentes d'Òmnium Cultural i l'ANC, Muriel Casals i Carme Forcadell, l'escoltaven a la tribuna. Per Mas, la Via va ser una “gran manifestació de dignitat”.
El president assumeix que el rebuig de Madrid a la consulta podria dinamitar la legislatura. Però va voler transmetre que, malgrat la possibilitat de les plebiscitàries, té un projecte de govern pels pròxims tres anys. Un horitzó teòric que va afrontar enumerant les prioritats econòmiques i socials del govern, com ara la construcció de la hisenda pròpia, el manteniment d'un sistema concertat entre el públic i el privat, el pacte nacional de salut i la millora de les infraestructures. Mas també es va esforçar a entonar un discurs en positiu després de tres anys de desgast electoral de CiU per les severes i impopulars retallades. I valorar l'austeritat sense oblidar, això sí, un reguitzell de crítiques al tripartit, contra el qual va carregar amb especial duresa per l'herència del deute, i contra l'Estat, pel repartiment injust del dèficit i l'impagament dels deutes.
Amb el suport garantit d'Oriol Junqueras, també en les votacions de les propostes que clouran divendres el debat, Mas va reiterar que el 2014 no hi haurà noves retallades. Va anunciar, a més, que els treballadors públics recuperaran la paga extra si l'Estat compensa la Generalitat per l'impost de dipòsits bancaris. Sense tisorades addicionals a assumir, i amb la data, la pregunta i el marc jurídic pactats a finals d'any, a ERC se li acaben les excuses per entrar al govern. Aquest cop, però, Mas no va reiterar a Junqueras que manté obertes les portes de Palau. Ho farà avui?
Rajoy a l'ONU: “És un tema intern”
Des de Nova York, on ha viatjat per participar en l'Assemblea General de les Nacions Unides, Mariano Rajoy va defensar que el procés sobiranista de Catalunya “és un tema intern d'Espanya”. Per aquesta raó va assegurar que no creu que se li pregunti sobre la qüestió durant la seva estada als Estats Units. “A mi ningú m'ha preguntat per això ni m'ha plantejat aquest assumpte”, va insistir. El president espanyol va afegir que tant ell com molts ciutadans de l'Estat treballaran perquè Catalunya i Espanya es mantinguin unides i no trenquin els llaços històrics i econòmics. “No es coneix cap altre escenari”, va dir.
