Ferides que couen

La desautorització d'Artur Mas a la tercera via de Josep Antoni Duran i Lleida no quedarà en els annals de CiU com un fet innocu. El líder de CDC va exposar ahir de manera indirecta el malestar que el nucli dur de la direcció convergent ha covat amb Duran. L'article de dilluns del president dels socialcristians en què anunciava que Unió defensaria un camí del mig entre la “secessió” i la “submissió” de Catalunya a Espanya, va generar una profunda indignació al carrer Còrsega. Dos dies abans de l'inici del debat de política general, el líder d'UDC es desmarcava de la línia marcada pel president de la Generalitat; de la consulta i l'estat propi consagrats en el programa electoral de CiU. La defensa de Duran d'una tercera via, quan s'acosta la definició de la data i, sobretot, del redactat de la pregunta a final d'any, feia vessar la crisi que bull a la federació des de l'aposta sobiranista de Convergència i la davallada electoral de l'any passat.

Amb l'article de dilluns, entre els dirigents convergents es van imposar el silenci. Ni Francesc Homs, ni Josep Rull, ni Lluís Corominas, ni Jordi Turull van contradir en públic el líder del comitè de govern d'Unió. La resposta va venir ahir del mateix Mas, tot i que després fonts dels dos partits en rebaixaven el pes. Duran no es donava per al·ludit i els socialcristians, a l'uníson, tampoc. El president de la Generalitat es va servir del PSC com a camí indirecte per deixar clar que la tercera via és una opció del vell catalanisme. En les disputes internes de la federació, curiosament, sempre havia estat a l'inrevés; amb flirtejos i cícliques reunions entre Unió i els socialistes catalans amb CDC com a flanc d'erosió.

Mas i Duran havien pactat arribar junts fins a la consulta i, després, que cada partit defensés la seva opció: CDC l'estat propi i Unió... la tercera via? S'acosta el moment de decantar-se i fonts dels socialcristians interpreten l'article de Duran com l'enèsim intent perquè Mariano Rajoy obri els ulls i faci una proposta ambiciosa d'encaix de Catalunya dins d'Espanya. El president del comitè de govern, fet, també deixava la porta oberta perquè el partit pugui defensar la independència si el pacte és impossible: “El separatisme no ens fa por.” Tot plegat, quan Unió té previst un congrés per reformar els estatuts al febrer i després que Duran hagi plantejat la possibilitat de no repetir com a candidat de CiU a Madrid. D'ençà del congrés de Reus, CDC empeny CiU cap a posicions cada cop més nítidament independentistes que incomoden el socialcristià. La mateixa nit del 25-N membres de la direcció i part de les bases convergents van culpar Duran del fracàs del 25-N, fins al punt que el consell de federació de CDC a Barcelona va recollir el seu malestar en una resolució. Era la manifestació territorial d'unes ferides internes que couen en les dues bandes: per la determinació convergent de tancar un pacte de governabilitat amb ERC, per les crítiques de Duran al procés sobiranista (“a la pràctica, no hi ha res”, va dir un cop) o les seves advertències que CiU perdrà terreny electoral si copia Oriol Junqueras davant de la severitat de les enquestes. Consulta a banda, s'acosta el tràngol de les europees. CDC defensa una candidatura pel dret a decidir amb els republicans, amb un candidat de la societat civil. Unió ho rebutja frontalment. Hi arribaran junts, al maig?