Tercera via, liquidada
FINAL Mas replica a Duran i Navarro que els pactes d'encaix amb Espanya han fracassat durant cent anys a l'una CiU i ERC porten el referèndum a Madrid i limiten el diàleg al 2013
El líder d'Unió va assegurar que no se sentia al·ludit pel president
“Som on som perquè hem acumulat cent anys de decepcions sobre les terceres vies.” Artur Mas va liquidar ahir l'opció d'un nou pacte d'encaix de Catalunya a Espanya com a solució al “conflicte” que viu Catalunya i va desautoritzar, en una resposta a Pere Navarro, Josep Antoni Duran i Lleida, a qui va citar de manera explícita, canalitzant el malestar creixent a Convergència pel paper del socialcristià en el procés. El president de la Generalitat no es va moure ni un centímetre: la solució és una consulta en què els ciutadans es puguin pronunciar sobre l'estat propi. La determinació de Mas està apuntalada per l'aval ferm d'Oriol Junqueras. Tots dos van exhibir una plàcida sintonia a l'hemicicle perquè el procés avanci malgrat els intents per dilatar-lo dins i fora de Catalunya. El president en diu “lideratges compartits”.
La solidesa de l'aliança sobiranista es reforçarà aquest vespre al Parlament. Els socis de governabilitat s'han conjurat perquè la voluntat d'ampliar el consens pel dret a decidir no encalli el calendari. En les nombroses propostes de resolució conjuntes que es preveu que aprovin avui, CiU i ERC sentencien que el diàleg amb Madrid ha de donar fruits a final d'any i que en el primer semestre del 2014 la hisenda pròpia ha d'estar enllestida per poder assumir la gestió plena dels impostos dels catalans. També estan decidits a demanar el referèndum de manera “urgent” al Congrés. CiU, ERC, el PSC i ICV-EUiA, a més, aprovaran conjuntament el manifest a favor del dret a decidir redactat per l'expresident del Parlament Joan Rigol. Serà la major mostra de consens d'un debat de política general agitat per la vehemència d'Alícia Sánchez-Camacho contra el procés.
Mas va sustentar la desconfiança sobre la tercera via en el recent fracàs de l'Estatut. Però també en els reiterats intents del catalanisme polític per encabir les reivindicacions d'autogovern en el marc espanyol durant els últims cent anys. El president intentava desmuntar així la proposta federalista de Navarro i, alhora, la crida de Duran perquè Mariano Rajoy faci una oferta ambiciosa que permeti als catalans avançar pel camí del mig, entre els extrems de l'unionisme submís i la secessió. Des de Madrid, el líder d'Unió va treure importància a la desautorització assegurant que no se sentia interpel·lat. “Entenc què significa aquesta desqualificació pública, però jo no em sento al·ludit”, va respondre. Fonts de CDC i UDC també van provar de restar a les paraules de Mas qualsevol accent de crisi interna. El PSC no va deixar d'aprofitar el filó de l'article en què Duran va defensar dilluns la tercera via. Els de Navarro van registrar una proposta de resolució inspirada en el text del socialcristià per intentar posar a prova la federació. Mas havia demanat concreció al PSC. La iniciativa socialista parla d'una reforma constitucional que asseguri un “nou estatus” per a Catalunya, amb un pacte fiscal específic, la competència exclusiva en la llengua, cultura i el model educatiu i la capacitat per organitzar consultes, entre altres potestats.
Després que Duran negués sentir-se al·ludit per Mas, i d'haver-se ratificat en el contingut de l'article, el president de la Generalitat va provar de rebaixar la tensió reivindicant que UDC defensa el dret a l'autodeterminació des de 1931 i remarcant que dirigents seus han mort per la causa. Fonts d'Unió van insistir, de fet, en la “falta de prejudicis” que va mostrar el president a l'hora de defensar una consulta legal en què cada partit es defineixi de manera diferent.
Els socialcristians van agafar-se a una resposta de Mas a Sánchez-Camacho sobre el referèndum per desdibuixar els indicis de xoc. I és que el president de la Generalitat va demanar al PP avançar “junts” cap a la consulta perquè després cadascú defensi la seva opció: l'autonomia actual, “un statu quo totalment diferent però amb algun tipus d'acord amb l'Estat espanyol”, o “una Catalunya que tingui un estat propi dins de la Unió Europea”. Un baló d'oxigen per a UDC, malgrat tot. Fonts properes a Mas, no obstant això, advertien que de les paraules del president no es podia interpretar que la consulta acabi admetent tres respostes possibles, i es descantaven per una redacció que limiti la resposta al sí o al no.
L'última paraula, però, la tindrà l'acord de CiU i ERC. Les dues formacions també solemnitzaran avui el compromís per tancar abans de final d'any la data i la pregunta del referèndum. Camacho va exigir un “diàleg sense condicions” a la Generalitat i va culpar Duran d'haver transmès a Madrid que el procés sobiranista era un cop de calor estival. Mas només vol negociar la consulta del 2014. I fa mesos que el compte enrere ha començat.
Catalunya, contribuïdora neta a la UE
En plena polèmica sobre si una Catalunya independent formaria part de la Unió Europea, el govern es va armar ahir de xifres per defensar la seva permanència. Un informe d'Economia ressaltava que, des de la seva incorporació, ha estat contribuïdora neta de recursos, a l'inrevés que Espanya. Segons les dades de la conselleria d'Andreu Mas-Colell, entre el 1986 i el 2013 per cada euro català que ha anat a Europa, només li han retornat 0,59 euros i la resta, 41 cèntims, s'han distribuït entre altres territoris. En el mateix període, en canvi, Espanya ha obtingut 1,64 euros per cadascun dels aportats, és a dir, que s'ha beneficiat de 64 cèntims d'altres territoris.
Més dades. La conselleria d'Economia també remarca que Catalunya genera gairebé una cinquena part, un 18,5%, dels recursos espanyols que van a parar a Europa però que, en canvi, a l'hora de repartir el pastís, només en rep un 6,4%.
