El dret a decidir, legítim i constitucional

Des de l'11 de setembre del 2012 a Catalunya ha avançat de manera significativa el suport social al dret a decidir, ratificat dos mesos després mitjançant la darrera convocatòria electoral, en què els partits polítics que van incloure clarament aquest dret en els seus programes electorals van obtenir una representació de 87 diputats. A principis d'aquest any, el 13 de març del 2013, el Parlament de Catalunya va votar a favor d'iniciar un diàleg amb el govern de l'Estat per fer possible la celebració d'una consulta sobre el futur de Catalunya, amb 104 vots favorables d'un total de 135. Així mateix, diverses enquestes realitzades l'any 2013 mostren una voluntat clarament majoritària del poble de Catalunya (amb percentatges que arriben al 75% dels enquestats) a favor del dret a ser consultat.

I quin és el contingut del dret a decidir? Aquest és un concepte que admet diverses interpretacions, tal com es posa en relleu si s'analitzen les diferents propostes dels partits polítics catalans. En tots els casos, però, s'entén que inclou, com a mínim, la realització d'una consulta en la qual es plantegi si Catalunya ha de tenir o no un estat propi. La possibilitat d'aquesta consulta és, per tant, el mínim denominador comú a l'entorn del qual s'aglutina la voluntat majoritària del poble de Catalunya i dels seus representants. Tenint en compte, doncs, aquesta voluntat majoritària, cal preguntar-se si és canalitzable dins del marc constitucional vigent o si, pel contrari, caldria una prèvia reforma constitucional per donar-hi cabuda; és a dir, si la celebració de la consulta seria, a més de legítima, constitucional. La resposta només pot ser afirmativa.

En efecte, d'una banda és important assenyalar que la Constitució del 1978 no conté cap prohibició d'exercici del dret a decidir. D'altra banda, al costat del reconeixement de la unitat de la Nació espanyola (art. 2), es proclama en el preàmbul la voluntat de protegir els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, llurs cultures i tradicions, llengües i institucions, i la voluntat d'establir una societat democràtica avançada. Aquestes proclames es concreten en l'article 1.1, en què s'estableix que Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret; i en el capítol relatiu als drets fonamentals, hi figuren tant la llibertat d'expressió (art. 20) com el dret de participació en els afers públics (art. 23). Es proclama, doncs, el principi d'unitat; però, al mateix temps, la forma democràtica en la qual es fonamenta l'Estat espanyol i les diverses manifestacions al llarg del text constitucional impedeixen oposar obstacles formals a la voluntat majoritària de la ciutadania, en aquest cas del poble de Catalunya d'expressar a través d'una consulta la voluntat o no de constituir un nou estat.

És més, la Constitució preveu una via legal per poder realitzar la consulta: el referèndum previst en l'article 92, que es pot convocar per l'Estat o per la mateixa Generalitat, si l'Estat li transfereix la facultat de convocatòria a través de l'article 150.2 CE. I hi ha encara més vies legals: el Parlament de Catalunya aprovà la llei 4/2010, de consultes populars per via de referèndum (ara per ara impugnada davant del Tribunal Constitucional); i està en tràmit el projecte de llei sobre les consultes populars no referendàries, cas aquest darrer en què no seria necessària la intervenció de l'Estat per a la convocatòria de la consulta.

No es tracta, doncs, de decidir entre la legitimitat o la legalitat del procés com alguns anuncien: la consulta és tan legítima –perquè hi ha una majoria expressa de ciutadans que reclama l'exercici del dret a decidir el seu futur polític com a poble– com constitucional i legal –perquè la Constitució es fonamenta en el principi democràtic i ella mateixa preveu vies legals per exercir-lo. La reforma constitucional, per tant, ni és necessària ni prèvia a l'exercici del dret a decidir.

Els instruments jurídics hi són i l'únic que es requereix per realitzar la consulta és la voluntat política que doni resposta a les aspiracions majoritàries del poble de Catalunya d'exercir el seu dret a decidir la constitució o d'un propi estat.