Què en diuen, els experts?

Catalunya ha encetat un camí que, Deo volente, l'haurà de portar a la independència. Hi ha tanta il·lusió en la gent, tantes esperances que, aquest cop sí, s'assolirà el que tants catalans desitgen (i l'objectiu pel qual tants catalans han treballat des de fa dècades), que és fàcil deixar-se portar per la suposada proximitat de la meta i oblidar que el camí és (ja ho veiem des de fa alguns anys) ple d'obstacles. Alguns d'aquests obstacles són la resposta irada, sorda, cega i basada en la sacrosanta Constitució, que el govern de l'Estat, principalment (però no únicament), ens dóna quan es fa esment del procés. Darrerament sovintegen aquests pals a les rodes que, un dia sí i l'altre també, pretenen aturar allò que sembla –i volem– indeturable.

Però també n'hi ha d'altres, d'obstacles, amenaces, debilitats, inconvenients i perills, propis de la mateixa complexitat del procés, i que convé no menystenir, perquè no responen només a una actitud intransigent del govern espanyol, sinó que són consubstancials a un procés polític i social d'aquesta envergadura.

També hi ha avantatges, és clar, i fortaleses, oportunitats i perspectives afalagadores en l'assoliment de l'estat propi. I no sempre és evident quines són, de la mateixa manera que la intoxicació mediàtica que estem rebent des de fa temps ens magnifica i exagera els inconvenients. Com podem tenir una perspectiva equilibrada que, lluny de posicions polítiques i apriorístiques, permeti al ciutadà fer-se una composició cabal dels pros i els contres del procés que haurà d'acabar amb l'assoliment de la plena sobirania de Catalunya? (Incidentalment, independència, sobirania, alliberament i altres termes diversos que s'empren per identificar el procés i la seva meta ja ens diuen alguna cosa de la complexitat i, alhora, de la indefinició que té.)

És clar que no podem demanar únicament als polítics que ens en cantin les virtuts i els defectes. La seva pertinença a una determinada estratègia política fa que remarquin uns aspectes i n'amaguin uns altres, que posin èmfasi en els avantatges o els inconvenients, segons convingui al color polític que defensen. Quan no fan propostes absurdes, ridícules o que no toquen de peus a terra. Qui ens pot assessorar adientment, qui té l'expertesa i la imparcialitat necessàries per aconsellar el comú dels ciutadans que necessita aquest suport competent per fer-se una composició de lloc que no estigui basada només en la visceralitat o la fantasia, d'un signe o d'un altre?

Els experts de l'acadèmia, la universitat, el centre de recerca. Els intel·lectuals de la cosa pública, amb experiència o sense en el seu regiment, però amb la base de coneixements suficient. A casa nostra tenim un estol d'especialistes en els diversos camps socials, econòmics, culturals, polítics, que hauran de canviar, poc o molt, al llarg del camí emprès. Molts d'ells –com el Consell Assessor per la Transició Nacional, el col·lectiu Wilson i el col·lectiu Praga– ens han il·lustrat des de fa temps, mitjançant conferències, articles d'opinió, llibres sencers, sobre com afectarà el canvi de situació política els seus respectius àmbits d'expertesa. També ens han dit quines estratègies cal seguir, quins paranys cal evitar, quines complicitats cal cercar per arribar a la meta desitjada. Les seves anàlisis, els seus consells, ens arriben, per sort, contínuament; però hi ha camp per córrer: ni tots els que poden opinar amb coneixement de causa ho han fet, ni tots els àmbits possibles han estat estudiats.

L'Institut d'Estudis Catalans disposa de dotzenes d'aquests experts, i no és pas l'única institució que en té. Des de fa un cert temps, l'IEC i algunes de les seves seccions i societats filials, sols o en col·laboració amb altres entitats, han iniciat i promouen cicles de conferències i debats sobre diverses qüestions relatives al procés sobiranista. En són exemples, entre d'altres, els cicles de conferències Cohesió social i identitat: evolució i futur (Secció de filosofia i ciències socials, curs 2010/2011), Sobirania i drets de les nacions (Institut d'Estudis Catalans, curs 2012/2013), la conferència Viabilitat econòmica d'una Catalunya estat (Societat Catalana d'Economia, curs 2012/2013). Convido el lector a visitar el portal Sobirania i drets de les nacions (http://debats.espais.iec.cat/), dins del web de l'IEC (www.iec.cat), en què en tindrà una bona mostra.

Enguany, en col·laboració amb Òmnium Cultural, l'IEC ha iniciat el cicle de debats Qüestions d'estat. Reflexions per al país del futur (curs 2013/2014; http://www.questionsdestat.cat/). Durant la primavera a la seu d'Òmnium i aquesta tardor a la de l'IEC, diferents experts en sis grans àmbits (llengua, educació i ensenyament, cultura, ciència, economia, societat i política) han tractat i tractaran d'aquestes qüestions cabdals per bastir un estat a partir del país que tenim. En forma de conferències obertes primer, i després de ponències posades a debat en el si de grups limitats d'experts de cada àmbit, es pretén obtenir un vademècum d'ús per a polítics i tècnics. El resultat dels debats, les ponències i les conclusions a què hom arribi s'entregaran a final d'any al Parlament, de manera que els nostres electes puguin actuar amb coneixement de causa i amb l'assessorament expert de les persones més qualificades en cada camp.

El procés per assolir la independència, ja ha estat dit, és complex, i no pretenem que amb aquestes recomanacions i suggeriments s'hagi dit tot el que cal per navegar per mars procel·loses i per establir-se adientment en la nova terra que tots albirem enllà de l'horitzó. Però ens calen cartes de navegació fiables, que ens permetin alhora defugir els paranys reals que s'amaguen darrere dels falaguers cants de sirenes, i els perills terribles, però inexistents, amb què també ens volen atemorir. Tenim a casa nostra especialistes en tots i cadascun dels mesters que un país necessita per esdevenir estat; donem-los la paraula i fem-los cas. Convertim un anhel en un procés racional. L'objectiu bé s'ho mereix.