La visió des dels altres països catalans
“Andorra no s'hi ficarà, no hi pot aportar res”
Des de la Societat Andorrana de Ciències vaticinen que el seu govern no intervindrà en el procés català, tot i que l'avalen
Defensen que la cultura catalana és “plurinacional”, i veuen inviable una futura unió política
I a Andorra? Com veuen el procés sobiranista català? La Societat Andorrana de Ciències (SAC), una de les seves grans entitats culturals, rebia fa uns dies a Prada el premi Canigó a una trajectòria de 30 anys, 25 dels quals al Patronat de la Universitat Catalana d'Estiu, i ho celebrava amb unes jornades sobre la nacionalitat andorrana. Al país pirinenc debaten ara si rebaixen de 20 a 15 els anys de residència per obtenir-la, o si la nacionalitat ha de continuar sent exclusiva, fet que fa que els andorrans no puguin tenir drets en altres estats, que sí que tercers poden tenir al seu.
Entre debat i debat, hi va haver temps també per parlar del procés català. Antoni Pol, coordinador i expresident de la SAC, se'n felicita perquè “avala la via andorrana”. “Hem defensat sempre que la cultura catalana és plurinacional”, justifica. “Per primer cop en la història de Catalunya es veu com una nació amb límits territorials toca de peus a terra i té clar que se separa dels Països Catalans”, continua Pol. Un canvi de discurs, segons ell, que fins i tot xoca amb els principis de l'UCE, però que ha aflorat “per un efecte pràctic”.
No amaga que el procés a Andorra es veu “amb simpatia” pel fet de compartir llengua i cultura. “Si Catalunya va millor, Andorra també, i ens afavoreix si el català és més fort i prospera.” Ara bé, té clar també que el mateix li passa amb Espanya, i veu amb preocupació la seva manca de diàleg. “Si un dels dos països no va bé, Andorra se'n pot ressentir”, recela. Davant això, té clara quina serà la posició oficial del govern: “Andorra no s'hi ficarà, no hi pot aportar res; farà l'andorrà: quedar bé però no mullar-se, perquè continuem sent molt vulnerables tot i tenir la sobirania.”
I com es veuria allà una hipotètica confederació dels Països Catalans? “En un àmbit polític no m'interessen; ho són culturalment, en minúscula”, raona. És més, recorda que si la identitat andorrana ha arribat fins avui, estat inclòs, “és per la diferenciació amb Catalunya”. I amb Espanya i França, és clar. “Hi hauria de veure un guany molt fort, perquè aniria contra la història del país”, vaticina. De tota manera, veu difícil que es doni el cas. “Si Catalunya arriba a ser un estat, haurà superat inconvenients de tal magnitud que no li preocuparà la confederació, ja serà prou forta sola”, destaca.