El vicepresident de Baden-Württemberg: “Correspon als catalans decidir si se senten millor en el marc d'Espanya o sols”

El vicepresident i ministre de Finances i Economia del land alemany Baden-Württemberg, Nils Schmid, defensa que “correspon als catalans decidir si se senten millor en el marc d'Espanya o sols, els pertoca a ells decidir-ho”. En una entrevista a l'ACN, el també líder dels socialdemòcrates en aquest land assegura que les empreses alemanyes amb seu al Principat “no estan preocupades”, però avisa que “odien la incertesa” i que per invertir necessiten “un marc molt estable i clar”. Schmid recorda que també Baden-Württemberg o Baviera pateixen un dèficit fiscal “injust”, però admet que a Catalunya “és una història diferent i també una qüestió de cultura i llengua”.

Schmid troba que, “per descomptat”, el procés “s'hauria de basar en un referèndum”, perquè correspon als catalans “parlar clar i decidir”. I afegeix que “la Constitució l'ha de preveure” o “ha de tenir un marc legal”. Precisament l'SPD vol canviar la legislació alemanya per poder convocar no només referèndums locals i regionals, com ara, sinó també sobre “qüestions nacionals”. El vicepresident de Baden-Württemberg, però, apunta que al Quebec els referèndums “no han servit per resoldre” el problema i demana als catalans si “ara és més important parlar de la independència o de l'economia i la creació d'ocupació”.

Schmid pregunta als catalans si realment “els avantatges de la independència en compensarien els possibles inconvenients” i opina que “el sistema federal espanyol està força desenvolupat” i que “les regions ja tenen un alt grau d'autonomia”. “És molt difícil respondre a aquesta pregunta, però és cosa dels catalans”, insisteix.

Baviera, Baden-Württemberg i Hessen van haver de pagar l'any passat en solidaritat interterritorial amb els länder menys rics 3.900 milions d'euros, 2.690 milions i 1.330 milions, respectivament. Baviera i Hessen ja han presentat un recurs al Tribunal Constitucional alemany contra la seva contribució al fons de finançament (tot i que l'aportació dels tres estats federats plegats no arriba a la meitat del dèficit fiscal que pateix Catalunya). Schmid també ho considera “injust” i aposta per posar “incentius” a les regions beneficiàries per obligar-les a “millorar la seva situació”. “S'ha de reformar el sistema de finançament, ha de ser just, però sense desmantellar-lo totalment, perquè hi ha d'haver un nivell mínim de solidaritat si som una sola nació, un sol Estat”, reivindica Schmid. El sistema de finançament del règim comú espanyol, afegeix, “pot ser un mal sistema perquè és massa igualitari i sempre s'han de posar incentius”.

L'homòleg de Joana Ortega i Andreu Mas-Colell a Baden-Württemberg destaca que “la base econòmica de Catalunya és molt potent”, perquè té “una economia orientada a l'exportació, amb molta indústria, i aquest és un molt bon punt de partida” per superar la crisi. Schmid assegura que els empresaris alemanys “per ara no estan preocupats” pel procés cap a l'Estat propi, però avisa que per mantenir les seves inversions a Catalunya o fer-ne de noves “han d'estar segurs que podran seguir dirigint les seves empreses, que manaran a casa seva” i “no perdran els seus diners i el seu poder”. “L'estabilitat del marc legal és molt important, ser a la zona euro i continuar aplicant la legislació europea”, adverteix.