Els grups consensuen els quinze experts que participaran a la comissió pel dret a decidir

Polítics, catedràtics i juristes escocesos, quebequesos, eslovacs, eslovens, britànics, espanyols i catalans seran citats pel Parlament perquè participin en la comissió parlamentària pel dret a decidir, entre els quals un dels ponents dels acords de pau a Irlanda del Nord.

Els grups que participen en la comissió (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP) han consensuat aquest dimarts una llista de quinze persones perquè expliquin la seva visió del dret a decidir. Les compareixences aprovades inclouen experts internacionals, acadèmics espanyols. També, personalitats contràries a l'exercici del dret a decidir, com el catedràtic de dret constitucional de la UAB i fundador de Ciutadans, Francesc de Carreras, la compareixença del qual ha estat demanada pel PSC.

La presidenta del Parlament i de la Comissió, Núria de Gispert, ja ha anunciat que està treballant per convidar a dos diputats britànics, dos més de canadencs i alts càrrecs o exalts càrrecs de les institucions europees.

En concret, avui s'ha acordat la compareixença de Daniel Turp, professor de la Universitat de Montreal i exdiputat del partit quebequès; Adam Price, exdiputat del Playd Cymru al Parlament Britànic; Jonathan Powell, cap de gabinet del primer ministre Tony Blair i artífex dels Acords de Divendres Sant per la pau a Irlanda del Nord; August Gil Matamala, advocat i president de l'associació d'advocats demòcrates europeus; José Pedro Pérez-Llorca, ponent de la constitució espanyola, polític, diplomàtic i jurista espanyol; Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, i Mario Zubiaga, professor de ciència política de la Universitat del País Basc.

També han quedat citats Eduard Kukan, diplomàtic eslovac i representant permanent de Txecoslovàquia durant el Divorci del Vellut; Joze Mencinger, vicepresident econòmic del govern que va impulsar el plebiscit d'Eslovènia; Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB; Eduard Roig, professor de dret constitucional de la UB; Francisco Rubio-Llorente, jurista i expresident del Consell d'Estat; José Antonio González Casanova, catedràtic de teoria de l'estat i dret constitucional a la UB; Francesc de Carreras, catedràtic de dret constitucional a la UAB; i Mercè Barceló, membre del col·lectiu Praga i catedràtica de dret constitucional a la UAB.

Els grups de la Comissió també han acordat que la resta de noms proposats i que finalment no compareixeran –la majoria de formacions ha decidit retirar alguna de les propostes per no eternitzar la feina– puguin fer arribar per escrit les seves reflexions al voltant de la qüestió.

Aquest és el cas, per exemple, de l'històric líder abertzale Arnaldo Otegi. La CUP havia proposat el seu nom pel “coneixement basat en anys i en experiència internacional” que l'exdirigent de Batasuna té en aquesta qüestió. Finalment ha decidit retirar la proposta per manca de suport, ja que només ERC hagués votat a favor de la compareixença d'Otegi, actualment a la presó. La republicana Gemma Calvet ha explicat que la seva formació està satisfeta pel fet que Otegui pugui adreçar-se al Parlament per escrit.

Fins ara la comissió pel dret a decidir ja ha sufragat una compareixença, la del president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi Sunyer. A banda de les quinze aprovades aquest dimarts se sumen la dels expolítics i pares de la constitució Miquel Roca –que compareixerà el proper dia 15 d'octubre- i Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, que ha rebutjat comparèixer al·legant que és un membre actiu del Consell d'Estat.