Cameron diu que és Escòcia la que ha de decidir el seu futur

El primer ministre britànic, David Cameron, va tancar ahir el congrés anual del Partit Conservador renovant la mateixa crida que havia fet als escocesos els dos dies anteriors: “Volem que us quedeu; volem continuar junts.” Amb tot, va deixar ben clar quelcom que diu prou del tarannà i la tradició democràtica de l'administració pública del Regne Unit: “La decisió l'ha de prendre Escòcia.”

El discurs del premier, però, no es va centrar en el debat territorial que viuen les illes, tot i que no ha deixat d'estar present al llarg dels quatre dies que s'ha allargat la trobada tory a Manchester. De fet, amb anterioritat a Cameron, havia estat la líder conservadora d'Escòcia, Ruth Davidson, qui es va ocupar d'atacar els arguments que fa seus el Partit Nacional Escocès (SNP) per convèncer l'electorat de votar a favor de la independència. Davidson va recordar a una audiència, l'anglesa en general, que sovint para poca atenció a la qüestió escocesa, que, “malgrat que la decisió ens pertoca a nosaltres, la més important decisió en la història d'Escòcia, també us afecta a tots vosaltres, visqueu on visqueu.” I va demanar als britànics que fessin un crida als escocesos a “quedar-se” a la Unió.

La retòrica utilitzada pel premier no ha variat gens de la que etziba en els seus discursos de cloenda del congrés del partit: altisonant, esperançadora i, alhora, buida. I si fa quatre anys, el 2009, a uns mesos de les eleccions generals que l'havien de dur a Downing Street junt amb els liberaldemòcrates, assegurava que “al final d'un camí de sacrificis podia veure un futur brillant”, ahir afirmava que faria del Regne Unit una “terra d'oportunitats” per a tothom. L'expressió, “terra d'oportunitats” la va arribar a repetir fins a tretze vegades, la segona en la llista de tòpics cameronians, després d'assegurar que cal “acabar la feina” (15 vegades ho va dir) que va començar el seu govern a partir del maig del 2010 per redreçar el dèficit públic. Aquesta afirmació, però, implicava el reconeixement d'un fracàs. Perquè Cameron va prometre el càrrec de primer ministre assegurant que al llarg de la legislatura 2010-2015 eixugaria el dèficit, tasca que s'ha revelat impossible. Per això va demanar, però, un nou mandat amb “majoria absoluta”, amb què ara no compta, per “acabar la feina”, ja que “encara no hem acabat de pagar per la crisi del deute laborista”.

És la primera vegada des de fa anys que els conservadors es reuneixen a la tardor sense la sensació de viure a un pas de la divisió, sobretot a causa de la qüestió europea. Cameron s'havia compromès al gener a demanar el parer als seus ciutadans sobre la pertinença o no a la Unió si guanya els pròxims comicis i ahir va renovar la promesa: “Algunes persones em deien moltes coses sobre Europa. Vostè mai serà capaç de vetar un tractat de la UE. Mai retallarà el pressupost. I, si ho fes, es quedaria sense aliats a Europa. Bé, nosaltres hem demostrat que estaven equivocats. Vam vetar el tractat, hem deixat la Gran Bretanya fora de l'esquema de rescat de la Unió i sí, vaig retallar el pressupost. I fent tot això no hem perdut el respecte de ningú; hem guanyat aliats per repatriar poders ara a les mans de Brussel·les. I això és el que farem. I, quan ho fem, demanarem als britànics que s'expressin en un referèndum. Aquest és el nostre compromís. Serà l'elecció del poble: a dins o a fora.” El referèndum està previst que es faci abans de finals del 2017.