Consulta sí, independència no

L'expresident del Consell d'Estat, Francisco Rubio Llorente, s'ha convertit en una de les veus més autoritzades de les Espanyes que defensa la consulta a Catalunya. Ahir va fer una conferència a Barcelona on va tornar a reivindicar aquesta tesi davant de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i l'exsecretari general de l'OTAN, Javier Solana. La fórmula que es podria seguir per exercir el dret a decidir, segons Rubio Llorente, és que l'Estat espanyol aprofités l'article 92 de la Constitució amb una prèvia adaptació de la llei de referèndums. La denominada via Rubio Llorente.

Però el jurista considera que el govern no traça bé el full de ruta. Moment que va aprofitar per retreure al Parlament que no hagi apostat fermament per aquest camí, sinó que hagi aprovat resolucions sobiranistes com l'última del debat de política general que fan “impossible” la reforma constitucional i que es poden interpretar com una amenaça de convocar una consulta sí o sí. En tot cas, va voler deixar clar que l'executiu espanyol ha de donar una sortida al referèndum, perquè si no es podria generar “frustració” i apareixerien alternatives com les eleccions plebiscitàries. Un sistema que va censurar perquè manté que no és viable que se celebrin uns comicis on els partits només portin al programa un punt sobre la independència i no parlin de la resta de qüestions: “És el súmmum de la radicalitat.” Això sí, va remarcar que la independència és un objectiu lícit, sempre que no es vulgui fer al marge de la Constitució, però va equiparar-la gairebé a les deu plagues bíbliques: “Seria una situació pitjor que l'actual i una ruptura de la història de Catalunya amb la resta d'Espanya.”