Via discordant
La ferma aposta de Duran per la tercera via agita de nou les relacions entre UDC i CDC
El PSC celebra que els democratacristians s'afegeixin obertament a la recerca d'alternatives a la independència
El PSC aposta per afegir més forces a la seva via, i pensa en ICV
L'aposta de Josep Antoni Duran i Lleida per una via intermèdia que millori l'encaix de Catalunya a Espanya i que al mateix temps l'allunyi de la ruta cap a la independència ha tornat a agitar les difícils relacions entre Convergència i Unió. Ahir, la direcció de CDC va replicar amb vehemència els arguments del secretari general de CiU, al qual van advertir que qualsevol intent d'entesa amb l'Estat és estèril, i torpedina, a més, la credibilitat de la federació. Unes tesis que topen amb les d'Unió, que considera compatible la defensa de la consulta amb la recerca d'altres opcions que no siguin la independència. El plantejament dels democratacristians dóna un respir al PSC, que veu amb satisfacció que no està sol en la seva proposta de buscar una alternativa.
El secretari d'organització de CDC, Josep Rull, va ser el primer a advertir Josep Antoni Duran i Lleida que la seva aposta “quimèrica” no ajuda CiU a guanyar credibilitat entre els seus electors. En aquest sentit, en declaracions a La Xarxa, va assegurar que CDC serà “intransigent” a l'hora de complir un programa electoral “que inclou el dret a decidir i l'aposta per l'estat propi”. “Els partits seriosos no fan interpretacions i reinterpretacions del contracte que tenen amb la gent”, va etzibar Rull, que va recordar al líder d'Unió que l'última ponència política aprovada pel seu partit també parlava d'estat propi. Quan se li va preguntar per les relacions entre els dos socis de la federació, el dirigent de CDC va admetre l'existència d'“algunes arestes”, però va subratllar que, a l'hora de la veritat, “sempre hi ha unitat d'acció al Parlament”.
Rèplica d'UDC
Les declaracions de Rull van trobar una ràpida resposta del president del consell nacional d'UDC i conseller d'Interior, Ramon Espadaler, que va refermar el compromís del seu partit amb el programa electoral de CiU. “Defensem la consulta i l'estat propi, i després aquí cadascú podrà interpretar; per nosaltres, és estat propi el que té capacitat de confederar-se amb la resta d'Europa o de l'Estat espanyol”, va afirmar Espadaler, que, tot i defensar els plantejaments de Duran, va admetre les poques possibilitats d'èxit del seu projecte “veient com actua el govern” espanyol.
El vicesecretari general d'Unió, Antoni Font, es va afegir a la rèplica a CDC a través de les xarxes socials. “Consulta i estat propi... No podem estar més d'acord... Si volien dir plebiscit i independència, només feia falta plantejar-ho i parlar-ne”, va comentar a Twitter.
De nou des de Convergència, el vicesecretari general del partit va optar per la condescendència a l'hora de referir-se a l'actitud de Josep Antoni Duran i Lleida i Pere Navarro, als quals no va citar explícitament. En un article publicat en el web de la Fundació Catdem, Lluís Corominas es va mostrar comprensiu amb els polítics que “esperen el senyal” del govern espanyol, però els va demanar que s'afegeixin a la causa per l'estat propi quan s'adonin que “els únics senyals que l'Estat espanyol ens ha enviat, ens envia i ens enviarà són només per fer més pobres els catalans [...] i per no respectar les institucions i el poble de Catalunya”.
Satisfacció al PSC
Pel que fa al dinar de dilluns entre Josep Antoni Duran i Lleida i Pere Navarro, que va donar publicitat a l'acostament entre Unió i el PSC, ahir des de les dues formacions es va coincidir a situar-lo en el marc de la voluntat d'ampliar el consens per a la recerca d'una via alternativa. Un escenari que satisfà especialment els socialistes catalans en la mesura que demostra que no estan sols en la seva lluita per trobar un nou encaix a Espanya. El portaveu parlamentari, Maurici Lucena, va celebrar que “en les últimes setmanes s'hagi començat a visualitzar la intenció per part de molts actors a Catalunya i a la resta d'Espanya de construir una alternativa que se situï entre l'immobilisme i la ruptura”. Un escenari que abona el terreny als de Pere Navarro, que ahir es va reunir amb la presidenta andalusa, Susana Díaz, per demanar-li que reforci la defensa de la proposta federal dels socialistes després que hagués criticat l'aposta del PSC pel dret a decidir. Pel que fa als partits catalans, Navarro continuarà buscant el diàleg amb els que apostin pel dret a decidir. També amb Duran, segons va anunciar Lucena, encara que les propostes actuals de l'un i de l'altre s'assemblin “com un ou a una castanya”, en paraules d'Espadaler.
En la recerca d'aquest consens, i un cop constatada la possibilitat d'entesa amb el PP, els socialistes tenen al cap ICV. Ahir, la portaveu ecosocialista al Parlament, Dolors Camats, es va mostrar partidària del diàleg, sempre que la consulta es mantingui com a prioritat. Pel que fa a la resta de partits, Alícia Sánchez-Camacho no va desaprofitar l'oportunitat de furgar en les ferides de CiU i va assegurar que veu Duran més a prop del PP per evitar la independència de Catalunya que de Mas. Finalment, Alfred Bosch, portaveu d'ERC al Congrés, es va limitar a subratllar que “qui vulgui dilatar, impedir o bloquejar el procés serà més difícil que s'hi incorpori”.
Duran demana una reunió bilateral amb l'Estat
Josep Antoni Duran i Lleida ha pres la paraula a Mariano Rajoy i, agafant-se a l'oferta de diàleg que va fer per carta a Artur Mas, ha demanat a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, una reunió de la comissió bilateral Catalunya-Estat, que presideix el secretari general de CiU. Així ho afirma Duran en una carta que va dirigir a Sáenz de Santamaría el 19 de setembre passat, i a la qual ha tingut accés Efe. En la missiva, Duran concreta que és necessari abordar la formalització del contracte de servei de rodalies entre la Generalitat i Renfe, i això “obliga” a convocar la comissió mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, cosa que –anuncia– posarà en coneixement del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.
Parlant d'infraestructures, i dels pressupostos estatals per al 2014 que dilluns va presentar el mateix Montoro, i que retalla la inversió a Catalunya en un 25,5%, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va assegurar que els comptes de l'Estat deixen els “moderats” catalans sense discurs. “La sensació de greuge és inevitable”, va comentar durant un esmorzar a Barcelona. Fins i tot la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, va admetre en una entrevista a RAC1 que s'esperava més inversió a Catalunya, i que va intentar fer pujar la quantitat fins a l'últim moment.
