El PSC obre el ‘càsting' per trobar candidat a Barcelona

Atrapat en un cicle electoral en què se li encadenen les adversitats, el PSC de Barcelona confia a sortir d'aquest pou mitjançant unes primàries obertes per escollir el que serà el seu candidat a l'alcaldia el 2015. Un procés inèdit que en els pròxims dies –setmanes, a tot estirar– anirà agafant velocitat amb els anuncis per participar-hi que s'aniran encadenant per part dels aspirants a la cursa, que, amb més o menys discreció, ja fa temps que treballen sondejant suports potencials. El 30 de novembre, quan el partit celebrarà una convenció local, aquesta graella de sortida ja ha d'estar definida. Serà a partir de llavors que s'encetarà una intensa campanya interna, que culminarà amb dues votacions per garantir la tensió mediàtica en el procés. En la segona, la decisiva, només hi participaran els dos noms que hagin rebut més adhesions, en una tessitura en què serà cabdal observar els suports que obtenen per part dels descartats. Encara no se n'ha concretat la data exacta, però abans de les eleccions europees del maig del 2014 el PSC de Barcelona ha de tenir cap de llista.

Un dels factors que decantaran aquesta batalla és el suport més o menys explícit que la direcció de la federació local expressi cap a un dels aspirants. Els seus responsables juren i perjuren que, ara per ara, no juguen a favor de cap nom, i que els correspon a ells guanyar-se aquest suport decisiu. Com? Fàcil: el candidat que sigui capaç d'aportar més votants externs del partit a les primàries i que, per tant, demostri més capacitat de mobilització, serà l'escollit. L'element clau d'aquest procés no és tant qui surti nominat, que també, sinó fins a quin punt aquest procés aconsegueix un nivell de participació significatiu per part de ciutadans que estan fora de l'estructura orgànica del PSC. Perquè si al final només acaben votant els seus 12.000 militants i simpatitzants de rigor, als socialistes barcelonins els espera una peregrinació encara llarga.

Dels sis candidats que ara es presenten, només dos estan en la primera línia de la política municipal. I, curiosament, són els que expressen posicions més antagòniques. Un és Jordi Martí, un polític amb un discurs molt allunyat de l'ortodòxia del PSC i que confia a aglutinar suports entre sectors progressistes i catalanistes. La direcció local el blasma sense gaires complexos. La regidora Carmen de Andrés, per contra, és l'expressió natural de les bases dels barris –és de Nou Barris, el gran feu– més identificats amb el projecte essencialista del PSOE. De la resta de candidats, Jaume Collboni és el més ben vist per la direcció nacional del PSC, un factor, però, que a Barcelona podria ser contraproduent. Representa, però, una imatge de modernitat i renovació per contrarestar la de l'alcalde Xavier Trias (CiU), igual que Laia Bonet –alerta amb aquest nom–, i Albert Soler, polític amb bones connexions institucionals i al PSOE. L'últim nom, Rocío Martínez-Sampere, assegura recorregut mediàtic, però encara no té del tot clar si fer el pas: no s'acaba de veure en l'esfera municipal. Apunta més alt.