El nou ministre per a Escòcia promet lluitar a fons pel no
Alistair Carmichael se centrarà principalment en arguments econòmics
Vol mesurar forces amb Salmond en debats televisius
L'SNP atribueix el relleu ministerial a la pèrdua de pistonada de l'unionisme
El nou ministre per a Escòcia del govern britànic, el liberaldemòcrata Alistair Carmichael, nomenat dilluns de sorpresa en substitució del seu col·lega de partit Michael Moore, ja ha deixat entreveure quin serà el seu acostament al debat que polaritza Escòcia en el compte enrere per al referèndum sobre la independència. “No em prendré res com si fos una ximpleria; de ningú. Poden extreure'n les conclusions que vulguin”, paraules que fan referència al fet que Carmichael pensa “lluitar” de manera incansable pel no en la consulta del pròxim 18 de setembre. No en va s'ha definit com un “activista” de cap a peus, que ha fet de les campanyes la seva raó de ser en política. “Campanyes és el que sempre he fet. Si pregunteu a qualsevol dels meus companys de partit què sóc, essencialment us respondran que sóc un activista.” Des del seu partit també el defineixen com a “perdonavides”, terme que ell refusa tot afirmant que “ja hi ha massa perdonavides en la política escocesa”.
Carmichael també ha assenyalat quina serà la seva estratègia i els arguments clau que utilitzarà per oposar-se a l'opció sobiranista que representa el Partit Nacional Escocès (SNP). “Aquest referèndum no és un debat abstracte sobre la nacionalitat o qualsevol altra cosa que els nacionalistes puguin anar dient. Es tracta de consolidar el lloc d'Escòcia dins del Regne Unit perquè puguem continuar amb el creixement econòmic que ha començat ara, perquè puguem assegurar els llocs de treball per al poble d'Escòcia. Es tracta de respondre a una pregunta crucial: quina és la millor manera de viure per al nostre futur i com les nostres vides i mitjans de vida poden resultar afectats per la decisió que prenguem el setembre que ve. Tinc la intenció de presentar amb passió un argumentari clar i positiu per romandre al Regne Unit.”
Carmichael, doncs, basarà la seva aposta en els aspectes econòmics, la gran basa del govern de Londres. Sobre aquest punt, les certeses que siguin capaços d'oferir els uns i els altres, i les incerteses que les seves propostes deixin entreveure a ulls dels electors, poden acabar d'inclinar una balança que, de moment, i d'acord amb totes les enquestes, cau del cantó unionista.
D'altra banda, el nou ministre ja ha deixat clar que s'enfrontarà al primer ministre escocès, Alex Salmond, tantes vegades com sigui necessari en debats televisius si, finalment, el líder independentista accepta l'envit. Salmond vol enfrontar-se al primer ministre britànic, David Cameron, però aquest ja li ha dit dues vegades que no ho farà, que s'ha de mesurar amb els representants de la campanya del no.
Ahir, el portaveu del Partit Nacional Escocès (SNP) al Parlament de Westminster, Angus Robertson, va valorar el nomenament de Carmichael en terme positius per a la campanya del sí, en tant que el canvi de Moore, “que ha perdut els debats televisius que ha mantingut aquest any amb la viceprimera ministra d'Escòcia, és una mostra de pànic”. I continuava: “El problema de la campanya unionista no és el missatger, sinó la naturalesa incessantment negativa del seu missatge. Aquesta campanya ha estat perfectament resumida per persones de la mateixa coalició Better Together com la del projecte de la por”.
LA FRASE
Mig milió de vots decisius
En un informe del Ministeri de Defensa britànic fet públic ahir s'assegurava que el resultat del referèndum escocès pot dependre, només, de quina decisió final prenguin 500.000 electors, la vuitena part del cens amb dret a vot el 18 de setembre. La dada s'inscriu en una anàlisi molt més extensa sobre les implicacions militars que la hipotètica independència d'Escòcia tindria per al Regne Unit. Quant a aquesta qüestió, un altre informe, en aquest cas del govern escocès, preveu que el futur nou estat tindria unes forces armades de 15.000 persones i 5.000 reservistes. A partir d'aquest càlcul, però, el govern britànic alerta que el manteniment d'una força d'aquesta grandària suposaria “un cost fiscal” excessiu per a una economia com l'escocesa. A més, el Ministeri de Defensa també qualificava de “molt difícil” tècnicament el fet de transferir personal que forma part actualment de l'exèrcit britànic a una hipotètica defensa escocesa. “Ni l'escocès ni el govern del Regne Unit poden obligar les persones que serveixen als regiments britànics a integrar-se en un nou exèrcit.” Amb tot, en cas que finalment els escocesos optessin per la independència, un altre dels aspectes que s'hauria de tractar seria el de la defensa i caldria discutir com es dividirien les actuals forces armades, un punt que també recull l'avaluació del ministeri.