“Agressió constant”
El govern denuncia l'“immobilisme total” de Rajoy amb Catalunya, diagnostica una regressió en els intents de diàleg i l'acusa d'actuar en contra
Decideix portar l'executiu espanyol als tribunals per l'objectiu de dèficit
El “rebuig frontal” de Madrid a la consulta que el govern d'Artur Mas creia estovat s'ha tornat a endurir. El portaveu de l'executiu, Francesc Homs, va denunciar ahir que Mariano Rajoy manté un “immobilisme total” davant de les reivindicacions catalanes: fins i tot de les que entona el seu propi partit al Principat. La desautorització del carrer Gènova i del Ministeri d'Hisenda a la proposta de finançament d'Alícia Sánchez-Camacho és una expressió “inquietant” del “nivell de diàleg” que l'executiu espanyol està disposat a assumir, segons Homs. El portaveu va rebutjar, però, que la regressió en l'intent negociador hagi perpetuat el “conflicte” entre els dos executius. “Estem davant d'una agressió constant i permanent”, va sentenciar, acusador, cap a La Moncloa.
Ara, als tribunals
A la pugna pels pressupostos de l'Estat o per lleis recentralitzadores com la que abandera el ministre Wert, la d'unitat de mercat o la de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, s'hi afegeix un altre cop la batalla del dèficit. Aquesta vegada, tanmateix, la Generalitat ha anat més enllà de la crítica dialèctica. Una mostra més de la tensió entre els dos governs és que el Consell Executiu va aprovar ahir portar el govern espanyols als tribunals perquè ha fixat un llindar per al 2014 més sever del que pertocaria a Catalunya segons la llei d'estabilitat pressupostària espanyola. El govern al·lega que, si es complís, hauria de retallar 2.400 milions d'euros menys en els pressupostos que negocia amb ERC.
En concret, la Generalitat presentarà un recurs contenciós administratiu contra l'acord de ministres del juny en què es van fixar els objectius de dèficit de les comunitats autònomes en l'1% per al 2014, el 0,7% per al 2015 i el 0,2% per al 2016. Tot i que no està del tot decidit, el més probable és quel'executiu interposi el recurs a l'Audiencia Nacional, segons fonts del Palau de la Generalitat. El govern ja va presentar a l'agost un requeriment a Madrid. Com que l'única resposta ha estat el “silenci”, va criticar Homs, el gabinet de Mas ha optat per acudir als tribunals un cop passat el termini preceptiu.
El departament d'Andreu Mas-Colell argumenta que si la llei d'estabilitat s'apliqués correctament, Catalunya hauria d'ajustar el dèficit al 2,2% el 2014, a l'1,6% el 2015 i a l'1,1% el 2016. De fet, la norma es vulnera per dos motius: s'incompleix el calendari previst, que fixa el 2020 com a horitzó per a l'estabilitat, i el principi de proporcionalitat. Economia remarca que el dèficit de les comunitats autònomes ha de representar el 39,5% del dèficit estructural de l'Estat. El govern ja va amenaçar al febrer de presentar un recurs contenciós administratiu. Però va ajornar la decisió a l'espera de la flexibilització de Brussel·les. El tancament de Madrid i la plantada catalana han desembocat, finalment, als tribunals.
Diagnòstic “unànime”
El tancament de La Moncloa a qualsevol proposta que surti de Catalunya ha generat, però, una “unanimitat” en el diagnòstic dels partits catalans, segons Homs: “Així no es pot anar.” Davant dels “aires de menyspreu” que arriben de la capital de l'Estat, la Generalitat també ha optat pel blindatge i la càrrega simbòlica de raons al seu favor. Dimarts presentarà l'informe amb les deslleialtats, xocs competencials i deutes pendents. El trametrà a Madrid i Brussel·les. Més llenya al diàleg.
L'enduriment de les posicions i el mur amb què l'Estat ha tapat les terceres vies de Sánchez-Camacho i de Duran i Lleida, malgrat tot, no fan que Mas es replantegi el calendari de la consulta aprovat al Parlament. La demanda es portarà al Congrés i, a final d'any, com a mínim CiU i ERC en pactaran la data, la pregunta i el marc legal de la votació.
