El nom fa la cosa

La vella dita catalana que “el nom no fa la cosa” no serveix per explicar la realitat macedònia. Evidentment, no ens referim a les nenes del conjunt de música català ni a les populars postres a base de fruites esbocinades, sinó a la petita república al cor dels Balcans. Des que Macedònia es va independitzar de Iugoslàvia el 1991, el seu nom ha estat motiu de controvèrsia amb la veïna del sud, Grècia.

La disputa ve perquè aquesta república ocupa una part de la zona geogràfica coneguda històricament com a Macedònia, que abraça també el nord de Grècia i l'oest de Bulgària. Amb la independència, el nou país va passar a dir-se oficialment República de Macedònia, la qual cosa va enutjar Grècia, que veta la utilització d'aquest nom en organismes internacionals. El 1993 Macedònia va poder ser acceptada com a nou membre de l'ONU sota un nom provisional, Antiga República Iugoslava de Macedònia, que és el que encara fa servir en aquesta organització i en múltiples relacions internacionals.

Atenes considera que el nom de Macedònia no només és inapropiat històricament, sinó que fins i tot podria representar una amenaça per a la seva integritat territorial, ja que una província del nord de Grècia també s'anomena Macedònia.

A causa d'aquest litigi, Grècia ha impedit l'avenç de Macedònia cap a la integració a la UE, malgrat ser país candidat a l'adhesió des de 2005. Grècia també va vetar l'ingrés de Macedònia a l'OTAN el 2008, quan estava previst que hi entrés juntament amb Croàcia i Albània. Les negociacions entre Macedònia i Grècia per la qüestió del nom, amb l'ONU com a mitjancera, duren des de fa dècades, sense que s'hagi aconseguit mai cap avenç significatiu.

Les rondes de negociacions s'han intensificat en els darrers mesos i alguns mitjans de comunicació balcànics especulaven que aquest estiu passat havia de ser decisiu per resoldre el conflicte. Però ja som a la tardor. El mediador de l'ONU, el diplomàtic nord-americà Matthew Nimetz, hauria enviat una proposta de nou nom a Skopje i Atenes per finir la controvèrsia. Segons el portal de notícies NOVA, Nimetz hauria proposat la denominació de “Macedònia del Nord”, que es diferenciaria clarament de la província grega que es diu Macedònia. Nimetz sembla ser un personatge amb una certa afició per inventar noms de país, i ja ha presentat amb anterioritat altres propostes (Nova República de Macedònia, República Democràtica de Macedònia o República Constitucional de Macedònia), sense que cap d'aquestes arribés mai a reeixir.

A Grècia no només l'exaspera el nom de Macedònia, sinó també l'ambició dels macedonis d'apropiar-se de l'herència de la identitat hel·lènica de l'antic Regne de Macedònia i de figures com la d'Alexandre el Gran.

El nou aeroport de la capital es diu Alexandre el Gran i el 2011 el renovat estadi de futbol de la ciutat es va batejar amb el nom del seu pare, Filip II. En el marc d'un projecte anomenat Skopje 2014, s'ha aixecat una imponent estàtua de més de 20 metres d'alçada d'Alexandre el Gran a la plaça central d'Skopje. L'estàtua, per cert, s'ha batejat amb el nom de Guerrer en un cavall per evitar més polèmica amb els veïns grecs. També s'ha construït un parlament d'inspiració clàssica que evoca una àgora grega i un arc del triomf, entre altres obres fastuoses. El programa Skopje 2014, impulsat pel primer ministre, Nikola Gruevski, ha provocat també moltes crítiques a dins del país, tant per la seva estètica —qualificada de kitsch—, com, sobretot, per la seva inversió multimilionària.

Si bé els conqueridors que van expandir la cultura hel·lènica i van lluitar contra els perses el segle IV aC van habitar l'actual Macedònia, també és veritat que els macedonis actuals provenen dels eslaus que van arribar als Balcans el segle VI dC. La llengua, les tradicions i la cuina de Macedònia tenen moltes semblances amb les de les cultures també eslaves de les veïnes Bulgària i Sèrbia. De fet, per acabar d'embolicar la troca, entre la població búlgara existeix l'opinió generalitzada que els macedonis són uns búlgars que parlen un dialecte de la seva llengua. A Sèrbia, sovint es recorda que el seu imperi medieval va dominar tot el territori de l'actual Macedònia, on encara avui dia es conserven monestirs ortodoxos serbis.

La realitat identitària de Macedònia encara es complica més si es té en compte que un 25% de la seva població és d'origen albanès. A diferencia dels macedonis, que són cristians ortodoxos, els albanesos de Macedònia són majoritàriament musulmans, però curiosament la seva figura més coneguda és la de la monja catòlica Teresa de Calcuta, que va néixer en el si d'una família albanesa el 1910 a l'actual Skopje, aleshores sota l'imperi otomà.

Els albanesos viuen sobretot en la zona nord-oest de Macedònia, molt a prop de les fronteres amb Albània i Kosova. Les relacions entre macedonis i albanesos no han estat mai fàcils i, en els darrers temps, s'han tornat a viure episodis de violència ètnica, com els que van sacsejar el país al març de 2012 i van acabar amb un balanç de mig centenar de ferits.