Política

El PP català, molest amb l'atzagaiada dels ‘barons' estatals

Els de Sánchez-Camacho no entenen la reacció a una proposta de finançament aprovada fa un any i mig

La líder popular treu importància al xoc i diu que el partit ara “és més fort”

La rèplica irada a la proposta de finançament que Alícia Sánchez-Camacho va traslladar dilluns a la direcció estatal del PP ha molestat la cúpula del partit a Catalunya, principalment, perquè, com ahir recordaven els populars catalans, no suposa cap novetat ni gir estratègic: el “finançament singular” per a Catalunya amb què ara s'ha obert la caixa dels trons ja apareixia en el programa del PP català en les eleccions de fa un any, i la formació en parla des del seu últim congrés, celebrat el maig del 2012, abans fins i tot de l'esclat sobiranista concretat en la manifestació de la penúltima Diada.

També és cert que cada cop que algú n'ha parlat hi ha hagut algun retret de manera immediata. Ahir al si del PP català recordaven que Ignacio González, que dilluns va amenaçar de convocar una consulta a Madrid pel model de finançament, en la visita que va fer a Catalunya el març passat va defensar la iniciativa. I és veritat, però també, que llavors González ja va rebutjar l'adjectiu singular, que tant molesta els barons territorials del partit, i que els populars catalans van matisar el sentit del terme, com han tornat a fer ara.

Ahir, Sánchez-Camacho va haver d'encaixar al Parlament bromes sobre el xoc amb els seus coreligionaris fins i tot d'Artur Mas, que durant la sessió de control al president va ironitzar amb les “insuficients dots de convenciment” de la líder del PP català i que fins i tot li va etzibar en to burleta: “La veig una mica nerviosa, alterada. No sé per què però ho puc arribar a intuir.”

El got mig ple

Sánchez-Camacho suma el desgast que li pot provocar aquesta batussa interna al que li ha comportat l'encara irresolt afer de l'espionatge de La Camarga. Però, malgrat tot, i aplicant allò que tant agrada als polítics i que diu que al mal temps bona cara, va tractar de treure importància a la controvèrsia i presentar el got mig ple. O ple, més aviat, perquè fins i tot va considerar que ara el partit és “més fort”. A parer seu, el PP català ha estat l'únic que “ha demostrat ser capaç de liderar una via de diàleg possibilista”; el soroll de sabres només va respondre a una mala interpretació, i les aigües van tornar a lloc de seguida. Com a mínim pel que fa a la direcció estatal del partit i al govern de Mariano Rajoy. Però la fortalesa de la formació és discutible, si més no perquè, amb o sense malentès, queda palès que entre les files pròpies hi ha molta gent disposada a saltar també al coll de Sánchez-Camacho a la primera oportunitat.

Ella, però, va insistir que la seva trobada amb Cristóbal Montoro va ser “molt positiva” i que, pel que fa al debat del finançament, està en bona sintonia tant amb el ministre d'Hisenda com amb la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal. Un altre to és el que la direcció dels populars catalans fa servir respecte dels seus homòlegs de la resta d'autonomies. “Respecto i entenc que els meus companys autonòmics defensin els seus interessos, però crec que no han tingut en compte el contingut de la proposta, que garanteix la igualtat i solidaritat entre tots els espanyols”, va dir Sánchez-Camacho. Sense micròfons, fonts de la direcció són més categòriques. Diuen que sí, que és normal que cadascú defensi el seu, però per això mateix exigeixen “respecte”, i hi afegeixen que, mentre no es demostri el contrari, al PP qui mana no és cap líder autonòmic, sinó Rajoy, el suport del qual els populars catalans donen per descomptat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.