Política

Llei Wert en soledat

La majoria absoluta del PP aprova en solitari la LOMQE al Congrés

L'oposició en ple promet derogar-la quan caigui Rajoy

El ministre ven la llei com la primera a blindar el català

CiU hi veu “mania persecutòria” i Tardà li diu que ni Franco va poder


La cinquena llei estatal d'educació d'ençà el 1985 que el ministre José Ignacio Wert bateja com la de la “millora de la qualitat” i que l'oposició al complet identifica com la llei Wert va rebre ahir llum verd al Congrés per una majoria tan absoluta com solitària del PP i sota l'espasa de Dàmocles, esgrimida per tots els altres partits, de derogar-la tan aviat com s'esfumi l'actual majoria conservadora a la Carrera de San Jerónimo. La nova LOMQE, que substituirà la LOE del 2006 aprovada per José Luis Rodríguez Zapatero i que a partir del curs vinent per primer cop en democràcia amenaça la immersió lingüística i fixa revàlides estatals des de primària, va rebre només l'aval dels 182 vots del PP –quatre diputats, i entre ells Mariano Rajoy, hi eren absents– davant 137 vots en contra i les abstencions de Foro Asturias i UPN. “No és rigorós dir que hi ha una recentralització i, a més, és la primera norma que reconeix la immersió lingüística”, va defensar Wert davant el clam estupefacte de la cambra.

En línia amb el “no és cert que ataqui el català” de Mariano Rajoy, Wert va desmentir que la LOMQE posi en crisi tres dècades de convivència lingüística reforçant el castellà com a llengua vehicular. “Allà on existeix llengua cooficial l'objectiu és que l'alumne en surti amb coneixement rigorós tant de la llengua oficial comuna com de la cooficial, l'únic que hi ha a la llei és un mecanisme temporal de salvaguarda en l'ús del castellà per als que es poden veure desatesos, per evitar així la litigiositat”, va argumentar sense convèncer ningú que no segués als escons del PP. Fins i tot UPD, que havia pactat un blindatge encara més extrem del castellà, va acabar votant en contra del text.

En la defensa de la llei que porta el seu nom per a desgrat seu, Wert no va ser tan dur com la portaveu del PP Sandra Moneo, que és diputada per Burgos. “Quan els pares han d'anar als tribunals per poder reclamar l'educació en castellà per als seus fills, a mi no em diguin que a Catalunya no existeix un problema lingüístic!”, va etzibar Moneo, que ara sosté que “amb la LOMQE s'han acabat imposicions i adoctrinaments”. Wert, en canvi, va aportar un nou càlcul per culpar els repetidors del “sobrecost” que són per al sistema: 7.000 euros per cada alumne que repeteix un cop i uns 24.000 milions d'euros en total. “A millorar això, va la LOMQE”, va reivindicar.

En les rèpliques a Wert, tots els portaveus van triar els seus adjectius més gruixuts. “Això seu és mania persecutòria”, va etzibar Martí Barberà (CiU). “És una anomalia democràtica que la llei d'educació catalana aprovada per més del 85% del Parlament sigui canviada per una majoria del Congrés”, va denunciar. Amb més vehemència encara va pujar a la tribuna Joan Tardà (ERC): “Franco va intentar matar la nostra llengua i no ho va aconseguir. Vostè, tampoc.” I es va acomiadar en català: “De mala gent n'estem farts, farts!”

Des d'Amaiur, Xabier Mikel Errekondo va conquistar la imatge de la sessió en veure's renyat pel president del Congrés, Jesús Posada, per utilitzar el basc. “Li prego que utilitzi el castellà”, va reclamar Posada. Com si aquesta fos la renyina que estigués esperant, Errekondo va estendre els braços en creu sostenint un gruixut llibre en cadascuna de les seves mans d'exjugador d'handbol –eren els pesats volums commemoratius de la Constitució de Cadis que la cambra ha regalat a cada diputat– i va restar immòbil quinze segons emulant un típic càstig de la vella escola franquista.

El clam en contra és tan unànime que el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, es va fotografiar en família amb l'oposició –i l'abertzale Errekondo inclòs– i la comunitat educativa a les portes del Congrés. “Neix morta, té els dies comptats”, prometia Rubalcaba. La LOMQE de Wert, ovacionat ahir amb entusiasme pels seus 181 companys presents, viatja ara al Senat, on el ministre confia a veure “més actitud dialogant” de l'oposició tot i tenir-hi també majoria absoluta.

L'únic que hi ha a la LOMQE és un mecanisme temporal de salvaguarda en l'ús del castellà per a qui es pugui veure desatès
No és rigorós dir que hi ha una recentralització i, a més, és la primera llei que reconeix la immersió lingüística

Espanyolització, segregació, concertació i revàlides

La llei orgànica de millora de la qualitat de l'educació (LOMQE) compleix la tradició no escrita de la democràcia espanyola segons la qual cada govern del PSOE o el PP aprova una llei pròpia que inexorablement serà derogada quan passi a l'oposició.

Amb la previsió que entri en vigor el curs que ve, la llei Wert s'inspira en la nonada llei orgànica de qualitat de l'educació (LOQE) del 2002, en el segon mandat de José María Aznar i amb Pilar del Castillo com a ideòloga. El PSOE la va derogar el 2004 abans que entrés en vigor i va aprovar la LOE amb el tòtem d'educació per a la ciutadania, abolida per Wert en favor del reforçament de la religió, que ara comptarà en la nota i la concessió de beques. A més de fixar el castellà com a vehicular i forçar la Generalitat a pagar l'ensenyament en castellà en centres privats als pares que ho demanin, la LOMQE du l'Estat a fixar el contingut de les troncals, instaurar la segregació als 15 anys i crear revàlides estatals (la de final de batxillerat substitueix la selectivitat).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.