A la plaça Catalunya, hi caben
L'acte unionista esdevé una concentració de militants del PP i Ciutadans, que qualifiquen “d'èxit” la trobada al centre de Barcelona
Es repeteix el ball de xifres amb una forquilla d'entre 30.000 i 105.000 manifestants
La plataforma Som Catalunya. Somos España, amb el suport de militants i simpatitzants del PP i Ciutadans, va protagonitzar ahir l'acte de celebració del 12-O, en què va fer una crida a “escoltar i estimar Catalunya” i també a “respectar la pluralitat i la riquesa d'Espanya”. Tot i que el protagonisme se l'havien d'emportar ciutadans anònims i espontanis –la tan aclamada “majoria silenciosa”–, la concentració va esdevenir una exhibició de la militància del PP, molts manifestants lluïen la samarreta blava amb el lema de la campanya popular Som 47 milions, en un moment en què el partit que lidera Alícia Sánchez-Camacho també manté el seu enfrontament amb el govern de l'Estat perquè accepti un canvi de rumb en les polítiques de Rajoy.
En un segon pla, també van ser protagonistes de l'acte els militants de Ciutadans, que es feien acompanyar de banderes europees.
Una crida al seny
El ball de xifres pel que fa al nombre d'assistents va tornar a aflorar de manera desmesurada en l'acte. Tot i que els números van ser una mica superiors al de l'any passat, la Guàrdia Urbana va calcular en 30.000 el nombre de ciutadans concentrats a la plaça Catalunya, mentre que la Delegació del Govern de l'Estat augmentava la xifra fins a més del triple, 105.000 persones.
Tal com havien reclamat els organitzadors, la concentració es va convertir en un acte lúdic i cívic. Amb aquest objectiu, el personal de seguretat vestia armilles reflectores en què es podia llegir la paraula “seny”, i només es van deixar enlairar banderes espanyoles constitucionals amb la senyera dibuixada a la part del darrere o cartells amb consignes que repartien els organitzadors, com ara Fer ponts, no murs. Les poques banderes feixistes i algun braç alçat eren arraconats en un lateral de la plaça. Però, malgrat la vigilància, els grups ultres de la Falange Española i el Casal Tramuntana hi van participar.
Mentrestant, a l'escenari, situat a la banda sud, el DJ El Pulpo amenitzava la trobada fins a les 12 del migdia, en què es va procedir a llegir un manifest que reivindicava la possibilitat de sentir-se catalans i espanyols i apel·lava a la unitat. “Catalunya és Espanya” va ser un dels lemes més vociferats pels participants encoratjats des de l'escenari pels lectors del text: l'esportista olímpic i regidor del PP a Sant Adrià del Besós, Jesús García Bragado, i el també esportista olímpic d'skeleton Ander Mirambell.
Un “error històric”
La crida que Camacho va fer el dia abans als líders del PSC i UDC perquè participessin en la concentració no va tenir la resposta esperada per la líder dels populars, que ahir es va mostrar més emocionada que mai envoltada d'altres dirigents del partit, tot ells a primera fila i observats pel líder de Ciutadans, Albert Rivera, present dues files enrere. L'absència de socialistes i socialcristians va ser criticada per Camacho, que ho va qualificar “d'error històric”. “El seu silenci, amb el temps, els passarà factura per no haver estat avui aquí”, va reblar. La popular també es va dirigir al president, Artur Mas, perquè escolti aquesta “majoria” de catalans que no volen la ruptura. Les paraules de Camacho van ser replicades pel vicesecretari d'UDC, Toni Font, que va respondre que “l'únic error històric és no acceptar la consulta”, va escriure a través de les xarxes socials.
La celebració del 12-O també va enfrontar la vicepresidenta tercera del Congrés dels Diputats, Dolors Montserrat, del PP, i el portaveu adjunt de CiU a Madrid, Pere Macias. Mitjançant una piulada, aquest últim havia qualificat la concentració de “fracàs”, tot destacant que eren menys de “deu mil entre forans i fatxes”. Montserrat va acusar-lo de “falta de respecte”.
Esperonats perquè “finalment s'ha pogut sentir la Catalunya silenciosa”, el portaveu de Som Catalunya. Somos Espanya, l'exdiputat de C's, José Domingo, creu que a partir d'ara s'obre “un punt d'inflexió”, ja que la trobada ha de servir per “continuar de manera intensa” la reivindicació de la unitat. Al migdia i per acabar l'acte, El Pulpo va punxar l'himne espanyol.
