Rajoy promet que no farà cap gest cap a Catalunya

Mariano Rajoy havia interioritzat la seva aposta d'habitar en la passivitat i consumir el pas del temps davant el procés català, però el seu immobilisme silenciós estava començant a exasperar els seus barons i ahir es va veure obligat a verbalitzar la seva estratègia de no esbossar ni un sol gest de seducció a Catalunya per calmar així la rebel·lia del seu pati autonòmic. “Jo no tinc cap acord amb ningú, ni estrany ni no estrany, jo no canvio cromos amb Catalunya”, va sentenciar el president espanyol i del PP davant el comitè executiu del partit i amb tots els seus barons –inclosa la catalana Alícia Sánchez-Camacho– com a auditori.

En la reunió del comitè executiu del PP a Gènova 13, Rajoy va intervenir a porta tancada per calmar les aigües després que l'aposta de Camacho d'un finançament “singular”, tot i haver estat cruament desautoritzada, instal·lés en tots els barons la sospita d'una eventual contrapartida de La Moncloa a la Generalitat per frenar l'auge sobiranista. Lluny d'estar tranquils amb la fulminant desautorització de la secretària general, María Dolores de Cospedal, alguns barons del PP confessaven en sortir que no havien respirat alleujats fins que no van escoltar ahir la gràfica al·lusió de Rajoy als “cromos”. “M'agrada que s'hagi deixat molt clar que no hi ha ni una sola escletxa per a un possible finançament a la carta per a ningú i que tots estarem en el mateix model, és molt clarificador per a tots”, va celebrar el madrileny Ignacio González. “Quan ha dit que ell no canvia cromos amb Catalunya, molts –i jo entre ells– ens hem quedat molt tranquils perquè és una frase molt clara i necessària, perquè ningú pot ser més que ningú”, va voler agrair l'extremeny José Antonio Monago, que, a més d'anar a contracorrent rebaixant l'IRPF, s'acaba de regalar el luxe d'instaurar per als pares extremenys el xec nadó que tan criticat va ser quan el va idear Zapatero.

Curiosament, però, una de les veus més felices pel discurs de Rajoy de no fer ni un gest a Catalunya era la de la presidenta del PPC. A més de jutjar-ho “molt positiu”, Camacho ja no va posar l'accent en les tares del finançament actual i va imputar a Mas el fet que Catalunya estigui mal finançada. “No hi ha dubte que Catalunya té un pressupost de 37.000 milions i el que està fent Catalunya és gestionar malament aquest pressupost. Tenim el deute més alt d'Espanya i el president està tenint gran ajuda del FLA; si no fos per l'ajut del govern espanyol, Catalunya no tindria qui la financés perquè cap mercat internacional dóna liquiditat al govern català”, va diagnosticar. Endossat el gros de la culpa al govern català, la líder del PPC s'obria aleshores a retocar el finançament, i ometent ja el mot singular que ha fet trontollar els fonaments de Gènova. “És cert que tots hem de revisar el model, però Catalunya el que té és una mala gestió dels seus impostos i el dret de plantejar coses millorables del model”, va dir.

Si els “cromos” de Rajoy van ser un bàlsam per al nerviosisme de la baronia, l'acte de contrició oficiat per Sánchez-Camacho a porta tancada també va contribuir a enfundar les armes. Perquè només una setmana després d'avalar el finançament “singular”, ahir Camacho es va desdir de la seva proposta. “El model de finançament del PPC garantia la igualtat i no era específic per a ningú, era per a tots”, va dir, i va desafiar, així, l'evidència que la majoria dels diccionaris de sinònims ofereixen singular com a sinònim d'específic. I com una reculada en tota regla és com van entendre la intervenció els seus companys, que no es van estar d'aplaudir la rectificació. “Camacho ens ha deixat avui molt clar que el seu model serà solidari, la novetat és que ella ja ens ha parlat avui en tot moment que cal exercir la solidaritat i la igualtat i no es pot trencar el principi de solidaritat, perquè fem menys Espanya i cal més Espanya”, lloava Monago.