El govern xifra els incompliments de l'Estat en 9.375 milions d'euros
El conseller de Presidència, Francesc Homs, indica que l'actitud espanyola vulnera el principi constitucional d'igualtat de tots els ciutadans
D'aquests 9.375 milions d'euros, 5.748 milions corresponen a deutes en inversions en infraestructures
El llistat de greuges recorda també que l'Estat no ha afavorit cap normativa que permeti la presència del català en cap institució
El govern ha xifrat en 9.375,7 milions d'euros la deslleialtat de l'Estat respecte de Catalunya, segons l'informe que ha presentat aquest dimarts el conseller de Presidència, Francesc Homs. El també portaveu ha avisat que aquesta actitud espanyola acaba vulnerant el principi constitucional d'igualtat de tots els ciutadans.
“La deslleialtat institucional acaba tenint com a conseqüència directa per a la ciutadania l'increment de les desigualtats i la discriminació de les persones simplement pel fet on viuen”, ha denunciat Homs, que ha parlat d'una “cronificació” de la conducta “deslleial” de l'Estat. D'aquests 9.375 milions, 5.748 corresponen a deutes en inversions en infraestructures.
L'informe es divideix en tres àmbits. El primer recull l'actuació del govern de l'Estat en referència a la llengua, l'educació, la cultura, la protecció social i els valors democràtics. En aquest apartat, el govern recorda que l'Estat no ha afavorit cap normativa que permeti la presència del català en cap institució estatal ni internacional. A més, subratlla que la Marca Espanya ha definit la llengua castellana com a llengua espanyola menystenint-ne la resta i critica la LOMCE i el seu atac a la immersió. Altres aspectes recollits en aquest capítol es refereixen a la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut i el fet que l'Estat hagi fet na aposta inequívoca per Madrid en detriment de Barcelona com a centre cultural de referència.
El segon eix de l'informe és l'anàlisi del marc competencial i el respecte a l'autogovern, on el govern remarca la paralització de les relacions bilaterals i la negativa a convocar la comissió bilateral Estat-Generalitat. Aquí també s'inclou l'elevat volum de recursos i conflictes de constitucionalitat que la Generalitat ha hagut de presentar i l'impuls d'una bateria d'iniciatives legislatives de signe “clarament recentralitzador”. La Generalitat també denuncia la negativa a negociar i aprovar traspassos pendents i l'incompliment reiterat de sentències del TC i altres òrgans de la justícia, com la cessió de la política de beques.
En aquest apartat, Homs ha fet èmfasi en què la batalla per les beques va començar l'any 1994, amb una decisió judicial que dóna la raó a la Generalitat l'any 2001 i que encara no s'ha aplicat. “I mentrestant què ha passat? Fins ara s'han deixat de rebre 120.000 beques”, ha remarcat.
El tercer capítol del document, que té 50 pàgines, és el que xifra en milions aquesta deslleialtat institucional. El volum de deutes puja a 9.375,7 milions d'euros, dels quals 5.748 milions corresponen a inversió en infraestructures; 672,6 milions a reducció d'ingressos finalistes provinents de l'Estat; 1.715,2 milions de mesures estatals que suposen un increment de la despesa per part de la Generalitat, i 1.239,9 milions de mesures estatals que suposen un decrement d'ingressos.
La Generalitat també es queixa de la deslleialtat del govern espanyol a l'hora de repartir els objectius de dèficit i dels perjudicis de l'actual model de finançament, que no respecta el principi d'ordinalitat.
Des d'Aznar
Homs ha denunciat que existeix una “certa cronificació” de l'actuació deslleial de l'Estat, una “involució” que ha situat des del govern de José María Aznar de l'any 2000. Ara bé, ha advertit que això no només afecta el funcionament de la Generalitat, sinó que són els ciutadans qui en pateixen les conseqüències, perquè si l'Estat no aporta els recursos que li pertoquen per a infraestructures, beques o dependència, “són els ciutadans els que acaben quedant en inferiors condicions respecte als de la resta de l'Estat”. “I si algú creu que això és interessat, que ho contrasti, que presenti un informe alternatiu”, ha reptat.
Homs ha insistit que el govern “no plora” per la Generalitat, sinó que és “el patiment d'un país sencer” el que hi ha al darrere de tot això, “d'un país que a tot li sotmeten a la cultura del peatge, pagant el doble pràcticament per tot”.
“Que compleixin les lleis”
El govern enviarà aquest informe a l'executiu espanyol i també farà arribar la informació que conté als seus contactes europeus i internacionals. L'objectiu és molt clar, que l'Estat compleixi les lleis i les sentències del TC. “Esperaríem que aquells que s'omplen tan la boca d'estat de dret i de Constitució que la compleixin, començant per les sentències fermes del TC”, ha remarcat.
En preguntar-li si aquest informe afavorirà el diàleg amb l'Estat o si portarà a un inevitable “xoc de trens”, Homs ha respost amb ironia: “El tren ja ens ha passat per sobre”. Aquest informe, ha conclòs, és el producte d'intents de pactes, de fer “el bon minyó” amb el govern espanyol. Al seu parer, tot i que hi ha elements específics de Catalunya, també altres comunitats podrien fer un estudi similar.
