Mas denuncia actituds “bel·ligerants” de l'Estat
El PSC demana al govern seguir “l'esperit de Companys” per “evitar l'enfrontament” i “reduir el to de crispació”
ICV s'afegirà, el mes de novembre, a la querella argentina contra el franquisme
Artur Mas va aprofitar el tradicional homenatge al president màrtir Lluís Companys, assassinat ahir feia 73 anys pel franquisme, per denunciar que algunes actituds de l'Estat espanyol són avui “bel·ligerants” i “intolerants”. L'actual president de la Generalitat va arribar a dir que el procés que viu Catalunya “per la justícia i la lliberat” també es fa “per aquelles persones que van morir en les últimes dècades per defensar el país”. Mas va dir això després que l'expresident espanyol José María Aznar advertís dilluns que l'Estat “ha d'acabar amb el desfalc a la sobirania nacional del nacionalisme més reaccionari i destructiu”.
L'ofrena floral a la tomba de Companys a Montjuïc se situa en un dels moments de major tensió entre Catalunya i l'Estat de les darreres dècades. CiU, ERC, el PSC i ICV-EUiA van anar al Fossar de la Pedrera, mentre la CUP, que feia actes locals d'homenatge, i el PP i Ciutadans no hi eren. El líder del PSC, Pere Navarro, va aprofitar per subratllar la “tensió” dels darrers mesos després de l'atac feixista a la llibreria Blanquerna, les agressions contra militants de les Joventuts Socialistes i la picabaralla al Parlament atiada per Ciutadans. Per això va exigir a Mas que “reculli l'esperit de Companys” en la lluita “per evitar qualsevol enfrontament violent i per l'aposta per les vies de diàleg”. Segons l'anàlisi del líder del PSC, “el to de crispació va augmentant dia a dia” a Catalunya i Mas hauria d'aturar l'escalada de tensió entre governs.
Judici a Argentina
Iniciativa, que també va enviar la seva plana major a l'homenatge a Companys, va anunciar que es presentarà com a acusació en la causa oberta a l'Argentina per investigar els crims del franquisme. El diputat d'ERC Joan Tardà just havia presentat a Buenos Aires la querella d'ERC pels assassinats de Companys i de 45 alcaldes i dos diputats d'ERC. La coordinadora d'ICV, Dolors Camats, va explicar que després de “no trobar empar en la justícia espanyola” presentaran a principis de novembre una querella amb casos de repressió, tortures i assassinats de militants del PSUC i d'altres víctimes no adscrites a cap partit.
Un nou exemple de la tensió es va produir al Congrés. ERC va demanar un minut de silenci per la mort de Companys i, segons Alfred Bosch, un diputat del PP va cridar un “Viva España”.
LA FRASE
Monument a Companys a Barcelona
“La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya, i el que representa de pau, justícia i amor.” Aquestes paraules de Companys formen part del testament polític de l'únic president democràtic europeu assassinat pel feixisme. Ara, 73 anys més tard, aquestes paraules formaran part del monument al president màrtir que la Comissió de la Dignitat proposa aixecar a Barcelona. “Proposem un monument mínimament digne per recordar el president màrtir”, va reivindicar Josep Cruanyes. L'Ajuntament de Barcelona i els partits d'esquerres s'han mostrat d'acord a tirar endavant la iniciativa i, segons la comissió, “en un any podria ser inaugurat”. L'obra, de l'artista Antoni Miró, costarà uns 20.000 euros pagat amb aportacions voluntàries.