Política

CDC i Unió s'enfronten pel relleu de Durão Barroso

Els dos socis de federació defensaran candidats diferents a la presidència de la CE

El liberal Verhofstadt faria campanya pels convergents, però els democratacristians prefereixen Reding

La guerra freda entre CDC i Unió a Brussel·les pot agreujar-se els pròxims mesos, amb les eleccions europees del maig que ve. Els dos socis de la federació no es posen d'acord i defensaran candidats diferents per rellevar José Manuel Durão Barroso a la presidència de la Comissió Europea. Els convergents faran campanya pel liberal flamenc Guy Verhofstadt, que fins i tot podria fer un míting a Barcelona, segons fonts properes. I els democratacristians, en canvi, compartiran cap de llista amb el PP espanyol: a les travesses, són favorits el francès Michel Barnier i la luxemburguesa Viviane Reding.

“Tenim un problema”, admeten al carrer Còrsega. “No serà fàcil per a ningú”, reconeixen des del partit de Duran i Lleida. Per primera vegada, abans dels comicis de l'any que ve, tots els partits de la UE hauran d'informar els seus electors de qui és el seu candidat a presidir l'executiu comunitari. La idea de Brussel·les és que també facin campanya a favor seu, que el convidin a mítings i debats, i que incloguin la seva fotografia als cartells, espots i propaganda electoral. Per exemple: el PSC no només demanarà el vot perquè Miquel Iceta o Esther Niubó, posem per cas, siguin eurodiputats, sinó que també haurà de fer campanya perquè el socialista alemany Martin Schulz substitueixi Barroso. Aquesta nova regla de joc pot posar en un compromís CiU, incapaç de consensuar un candidat comú.

Convergència aposta per Verhofstadt, exprimer ministre belga (del 1999 al 2008) i cap de files dels liberals a l'eurocambra. “És un gran amic de Catalunya, hi té família, ve sovint al Camp Nou a veure el Barça, coneix Jordi Pujol, es veu sovint amb Artur Mas i no se li ha d'explicar que som una nació ni la mala salut de la democràcia a Espanya”, l'elogien a CDC. Si és elegit cap de llista, a més, s'oferirà per fer un míting a Catalunya amb Artur Mas durant la campanya electoral o unes setmanes abans. Què faria Duran? Es negaria a participar-hi? “Convergència és l'únic partit liberal europeu capaç d'omplir un Palau Sant Jordi amb 20.000 persones, els nostres socis de la resta d'Europa al·lucinen!”, subratllen des de CDC.

Primers retrets

A Unió no ho veuen gens clar: “Verhofstadt no té cap possibilitat de presidir la nova CE, si no és de carambola.” El 2004 en va quedar a les portes; Tony Blair el va vetar perquè era massa federalista (i per posar-hi, precisament, el dòcil Barroso). “Els liberals poden sortir molt tocats dels comicis, perdre el tercer lloc i quedar molt reduïts a l'eurocambra”, insisteixen els democratacristians. UDC prefereix Reding, que és “marcadament europeista i representa plenament els valors europeistes”. I, a més, va rebre la Creu de Sant Jordi el 1992. “La podríem defensar completament en campanya, i CDC també”, retreuen als seus socis de federació.

Al PP ja fins i tot fan broma de les topades i l'absència gairebé total de relació entre Ramon Tremosa i Salvador Sedó. “No està gens clar, pel que m'expliquen, que CDC i Unió tornin a presentar-se plegats a les europees, així que encara podran estalviar-se el problema d'haver de triar entre Verhofstadt o Reding”, ironitzava ahir un eurodiputat espanyol.

Si ERC acabés acceptant la proposta de fer una llista unitària sobiranista, Convergència tindria el mateix problema: el candidat dels republicans per rellevar Barroso no seria el liberal, sinó el dels ecologistes, perquè comparteixen grup parlamentari amb ICV.

LES XIFRES

84
escons
al Parlament Europeu tenen els liberals, que són la família europea de Convergència.
265
eurodiputats
té el PP europeu, que tornarà a guanyar les eleccions segons les enquestes.

Tremosa i Sedó pràcticament ni es parlen

Tremosa retreu a Sedó que prefereixi compartir escó amb els populars i es negui a formar part del seu mateix grup liberal. Segons CDC, això donaria molta més presència a la federació a l'eurocambra: tindria dret a fer més intervencions en els plens, disposar de més assistents, fer més informes i repartir més equitativament la feina, ingent. El workaholic Tremosa és al top ten dels 766 eurodiputats: és el cinquè que més preguntes parlamentàries i esmenes ha presentat. Però Unió recorda que sempre ha compartit grup amb els democratacristians europeus: ja ho van fer Duran i Lleida (eurodiputat des que l'Estat espanyol es va adherir a la UE el 1986 fins les primeres eleccions europees) i Concepció Ferrer (del 1987 al 2004). I Sedó defensa que això li dóna accés al grup més gran i influent de l'eurocambra (el de Merkel, Van Rompuy i Barroso) i que d'aquesta manera evita que el referent català a la dreta europea, la seva cara visible, sigui Alejo Vidal-Quadras. La guerra freda entre els dos eurodiputats de CiU, però, resta credibilitat al procés sobiranista i el PP espanyol se n'aprofita.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.