Blindat i vigilat
La presidenta de l'ANC insta a protegir el govern català del desgast i a traslladar a l'Estat les protestes per les retallades “A Mas només li podem exigir la data i la pregunta de la consulta abans de Nadal”, sosté Forcadell
Cornellà estrena la fase decisiva de la recollida de firmes de l'ANC
Forcadell exigeix una única pregunta i amb un enunciat clar
“L'estratègia econòmica del govern espanyol és clara, i passa per l'ofec econòmic de la Generalitat i pel seu desgast.” La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, va instar ahir els catalans a blindar el govern català de qualsevol desgast, i a traslladar les protestes per les retallades a l'executiu de Mariano Rajoy. “Si hem de protestar, i tenim arguments de sobres per fer-ho, anem a la delegació del govern, queixem-nos a Llanos de Luna!”, va emfasitzar en la Festa per la Consulta de Cornellà, que va agrupar un miler de persones a la plaça de Catalunya d'aquesta població. Flanquejada per Eduardo Reyes, president de l'associació Súmate; pel vicepresident de l'ANC Jaume Marfany, i pel responsable de la territorial de Cornellà Josep Lluís Abad, la líder independentista va animar els catalans a resistir en l'inici d'una etapa “molt dura” però que va definir com “la recta final del camí cap a la independència”. “L'Estat ens vol cansar, ofegant-nos econòmicament i dilatant el procés el màxim amb l'objectiu de revoltar-nos contra el nostre propi govern”, va assegurar Forcadell, convençuda de la necessitat de “ser intel·ligents”. “No és hora de desgastar el govern de la Generalitat, perquè si cau, cau el procés; és hora d'oferir-li tot el nostre suport amb només una condició: que fixi la data i la pregunta de la consulta, i que ho faci abans de Nadal, perquè aquest és el seu compromís, i si no el compleix serem els primers a sortir al carrer per reclamar que ho faci”, va amenaçar la presidenta de l'ANC, partidària d'“una pregunta clara que digui si Catalunya ha de ser o no un nou estat d'Europa”. L'enunciat proposat per Forcadell va en la línia de l'apuntat aquesta mateixa setmana al Congrés per Alfred Bosch, d'Esquerra. El portaveu republicà va resoldre una batalla dialèctica amb el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro avisant-lo de la imminència d'un acord sobre la data i la pregunta del referèndum. “Podria ser: «Està a favor de la independència? Sí o no.» Els sembla bé?”, li va etzibar.
15 de desembre, per ERC
La trobada a Cornellà, que marca l'inici de l'ofensiva de l'ANC en els territoris teòricament més hostils a la independència, va tenir la presència entre el públic d'un veí il·lustre del municipi. El diputat al Congrés per ERC Joan Tardà, que durant anys va exercir com a professor a l'institut Esteve Terrades i Illa de Cornellà, va aplaudir el discurs de Carme Forcadell i va donar per fet que la tria de la data i de la pregunta s'acordarà abans del 15 de desembre. Sobre la condescendència amb el govern de CiU que va demanar la presidenta de l'ANC, Tardà va advertir: “L'any vinent serà el del big bang, el moment zero de la nostra història, amb l'exercici del dret a decidir i la necessitat de disposar d'una àmplia majoria favorable a la independència. Ara toca agafar oxigen i treballar per tenir aquesta majoria”, va resumir.
Eduardo Reyes, president de la plataforma Súmate, presentada fa poques setmanes i integrada per ciutadans de parla castellana partidaris de la independència, va protagonitzar una de les intervencions més celebrades a Cornellà, on va assegurar que la independència “és una qüestió de futur per a nosaltres, independentment de quines siguin les nostres arrels, i per als nostres fills”. I Jaume Marfany, de l'ANC, va destacar la bona acollida que la campanya per la consulta havia tingut a Cornellà.
Aquest municipi del Baix Llobregat, de 80.000 habitants, va ser el que va acumular un percentatge més elevat de vots negatius –un 20%– durant l'onada de consultes celebrades el 2010 a tot Catalunya. Va ser aleshores que s'hi va constituir la secció territorial de l'ANC, que en aquest temps ha engegat diverses iniciatives i ha tingut ocasió de visualitzar un canvi cada cop més evident arreu del país. “La gent ha perdut la por de parlar-ne i hem detectat cada cop més simpaties per la consulta i per l'estat propi”, explicava Josep Lluís Abad, coordinador de l'assemblea territorial de la població. Ahir, durant tot el matí es van recollir 400 firmes per a la campanya Un vot per a la independència, que obria la seva fase decisiva en aquesta població.
