Aval d'experts al principi democràtic com a pilar del procés
Acadèmics, juristes i politòlegs analitzen en unes jornades al Born els processos independentistes al segle XXI
Indiquen que Catalunya té un discurs “sòlid i coherent”
La formació de nous estats al món durant els segles XX i XXI va ser el tema central de les jornades acadèmiques que ahir es van iniciar al Born Centre Cultural i que organitza el Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la UB. L'acte va reunir experts en dret constitucional i internacional, i també estudiosos dels processos independentistes del Quebec, Escòcia, Groenlàndia i Flandes. La trobada d'experts va servir per analitzar els diferents processos oberts i fer-ne una comparativa amb la situació catalana arran de la petició al govern espanyol de fer una consulta.
En la primera taula rodona van coincidir dos membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional, els professors Joan Vintró, de la UB, i Carles Boix, de la Universitat de Princeton. Els marcs legals interns de la consulta, en el cas català, van ser abordats per Vintró, que va assenyalar el principi democràtic com a pilar fonamental del procés. Principi, d'altra banda, que està incorporat en la Constitució Espanyola al costat i just en els articles 1 i 2, que recullen que la sobirania resideix en el poble espanyol, va destacar Vintró.
El professor hi va afegir que, a més de disposar d'un marc legal que permetria la consulta, Catalunya també pot fer valer la llei de consultes que inclou l'Estatut d'Autonomia, recorreguda però vigent, o la nova norma que es discuteix a la cambra catalana i que ha de servir per dotar de garanties específiques una futura votació.
Les eleccions plebiscitàries, segons va indicar Vintró, serien un últim recurs si fracassessin la resta de vies legals. Tanmateix, el resultat del seu exercici podria suposar una “il·legalitat” –va assenyalar– en cas que la votació donés com a guanyadors els partits compromesos amb la independència. Les dificultats, però, no serien unidireccionals, ja que l'expert va recordar els problemes que representaria també per a l'Estat sortir d'un marc legal si suspèn l'autonomia de Catalunya. “L'article 155 no s'ha aplicat mai i, per tant, no s'ha desplegat jurídicament”, adverteix.
LA XIFRA
“Nació, democràcia i autodeterminació”
“Nació, democràcia i, en últim cas, autodeterminació.” Amb aquests tres principis Catalunya ha de justificar l'exercici del dret a decidir. A parer del professor de la Universitat de Princeton Carles Boix, Catalunya els compleix tots tres i, a més, l'elaboració d'aquest “discurs de legitimació” és una eina tan important o més, de cara a l'exterior, com assenyalar les vies legals. “Cal ser exigent”, va dir Boix, i actuar amb “sentit de responsabilitat” per tal que la comunitat internacional no vegi la demanda catalana com un component d'inestabilitat. Per aquest motiu, va apuntar cap al principi de nacionalitat: “Que Catalunya és una nació ho admeten la majoria de catalans i així es va aprovar al Parlament”, va recordar. La petició d'una consulta “fonamenta la democràcia”, assegura aquest expert en dret internacional. I, com a últim recurs “davant de situacions greus”, va vindicar el dret d'autodeterminació. “És injust que les demandes raonables d'autonomia no s'hagin complert des de fa dècades i que una majoria s'hagi imposat a una minoria al llarg de la història; 1714, 1923, 1939, Constitució del 1978, Estatut del 1979, Estatut del 2006 i sentència del 2010”, va enumerar.
