Rubalcaba aparta el debat català de la gran cita del PSOE
La direcció aparca la qüestió territorial i el calendari de primàries en la conferència política que vol rellançar el projecte socialista
La reforma federal de Granada ha passat sense pena ni glòria
Si hi ha dues qüestions que realment preocupen una part important del socialisme espanyol són el debat català i la tensió que trasllada a les relacions entre el PSOE i el PSC així com el futur lideratge del partit estatal. Però Alfredo Pérez Rubalcaba s'ha guardat prou de no incloure cap mena d'assumpte empipador a la conferència política que se celebrarà el proper cap de setmana a Madrid i que l'equip del secretari general ha presentat com el fòrum de discussió per rellançar el projecte del PSOE pels propers anys. El dret a decidir, l'ordenació territorial, el finançament o la revisió de les relacions amb el PSC no apareixen per enlloc. La tercera via socialista de la qual presumeix Rubalcaba ha quedat fora de l'extens document de 400 pàgines que debatran més de 1.000 dirigents del partit.
El pretext per apartar una discussió plenament d'actualitat –i que el mateix Rubalcaba no amaga que és “molt greu”– és que aquest assumpte ja ha estat discutit i aprovat al consell territorial celebrat el juny a Granada i pel qual es propugna una molt limitada reforma de la Constitució en sentit federal. La qüestió, però, és que aquest document ha passat sense pena ni glòria pels òrgans de decisió del PSOE i només el PSC intenta reivindicar-lo amb una certa convicció. Altres territoris ni tan sols en parlen. De paper mullat –per la generalitat del seu contingut– ha passat a ser un document invisible.
De fet, Pere Navarro ha arribat a reclamar a algun influent dirigent que procuri emfasitzar aquest acord –que prou els va costar tancar– en lloc de posar la banya en les diferències entre el PSOE i el PSC pel dret a decidir que aquesta setmana ha provocat una nova topada al Congrés.
Rubalcaba ha preparat la cita del proper cap de setmana durant gairebé un any. Des del seu entorn s'assegura que si Felipe González va aportar un projecte que va marcar tendència els anys 80 i José Luis Rodríguez Zapatero va encetar un nou model polític coincidint amb el canvi de segle, per què no ho ha de poder fer l'actual secretari general.
Porgar esmenes
I aquest afany per fer-se fort al PSOE és l'únic que justifica el desplegament que es farà a Madrid i pel qual tota la direcció està fent mans i mànigues perquè res no grinyoli. Les més de 12.000 esmenes a la ponència s'han porgat de tal manera que la mateixa direcció del PSOE admet que van en la línia del document original. Només hi haurà una mica de debat sobre el poder de l'Església o el paper de la monarquia –molt limitat– així com dues o tres objeccions al fet que s'ha pactat que la conferència no pot decidir el calendari de les primàries. Sobre aquest model només se n'establiran les línies bàsiques.
Rubalcaba, però, sembla no tenir en compte que molts dels que van elegir-lo secretari general el febrer del 2012 ho van fer perquè es van creue el missatge que seria un líder de transició. I ara se senten decebuts davant unes maniobres que interpreten com un intent de perpetuar-se en el càrrec.
Una plataforma per exhibir-se
Els desitjos de Rubalcaba de presidir una cita que garanteixi el seu futur polític i rellanci l'oferta del PSOE poden topar amb la crua realitat: l'aparició estel·lar dels aspirants a prendre-li la cadira. Com que a les ponències hi haurà poca discussió, el focus mediàtic estarà posat en els passadissos, on s'espera que Carme Chacón, Eduardo Madina, Patxi López i altres dirigents socialistes aprofitin per exhibir el seu cartell de precandidats o provocant que es parli de tot allò que els de Rubalcaba volen tapar.