Un informe escocès diu que un estat petit recapta millor
El text assegura que, si Escòcia s'independitza, haurà de “reformar el complex sistema impositiu britànic”
Sosté que casos com els d'Irlanda i Suècia avalen la hipòtesi
“Els estats més petits poden recaptar ingressos de manera més eficient i a un cost menor per lliura recol·lectada”, diu un informe sobre perspectives fiscals i reforma del sistema impositiu en un escenari d'independència d'Escòcia, les línies mestres del qual es van avançar ahir. L'estudi, l'ha fet una comissió fiscal independent tot i que creada pel govern nacionalista d'Edimburg. “L'experiència de països com ara Irlanda, Suècia i Nova Zelanda” avalarien la hipòtesi.
A més, una futura Escòcia independent hauria de “reformar el complex sistema impositiu britànic” per adequar-lo a la seva població i fer-lo funcionar eficaçment. La Gran Bretanya té avui un miler d'excepcions fiscals diferents i més de 10.000 pàgines de legislació sobre taxes. “Les febleses i complexitats del model britànic podrien ser corregides fàcilment –afirma el president de la comissió, Crawford Beveridge– i no fer-ho [en cas d'arribar a la independència] seria perdre una oportunitat.”
El judici d'aquesta comissió pseudogovernamental coincideix, en part, i per tant en principi el refermaria, amb el que va publicar la setmana passada el think tank britànic –aquest sí, del tot independent– Institut d'Estudis Fiscals (IEF). Aquest organisme considera que “la independència permetria a Escòcia la reforma radical i la millora del maldestre, complex i ineficaç sistema de recaptació fiscal del Regne Unit”.
La comparació dels dos textos permet adonar-se del que pesen les paraules en el debat sobiranista que viu Escòcia. Així, mentre el text de la comissió fiscal del govern només parla de “voluntat política” i implícitament recorda la possibilitat d'haver de fer front a “decisions difícils” en cas de tirar endavant la reforma fiscal després de la possible independència, el de l'IEF és molt més concret i apunta la possibilitat de posar fi a la congelació de la Council Tax.
Aquesta seria una de les “decisions difícils”, impopulars però necessàries per equilibrar els comptes públics, d'acord amb l'IEF, un cop Edimburg i Londres haguessin establert quina part del deute correspondria a cadascuna de les administracions.
Serveis bàsics
L'anomenada Council Tax, l'impost amb què qualsevol llar del Regne Unit ha de contribuir a mantenir serveis bàsics locals com ara la recollida de les escombraries, va ser congelada pel govern del Partit Nacional Escocès (SNP), que lidera Alex Salmond, arran de la victòria electoral per majoria simple del 2007. La majoria absoluta del 2011 va permetre a la formació nacionalista renovar la promesa. Així, de mitjana, cada domicili habitat d'Escòcia paga un 20% menys que el que es paga, per la mateixa taxa, a la resta del Regne Unit.
Una altra de les “beneficioses” reformes fiscals que la independència arrossegaria, segons la comissió endegada pel govern de Salmond, seria la vinculació del sistema impositiu a les ajudes de l'estat del benestar.
Actualment, el sistema britànic fa que se suprimeixin gairebé totes per als treballadors amb uns ingressos de renda mínima. L'afany del govern britànic que lidera David Cameron per retallar despesa pública ha estat criticat per sectors socials no només de l'esquerra, ja que més que ser una mesura d'estalvi eficient ha frenat la recerca de feina perquè el salari que rebien els aturats no els compensava en pèrdua de beneficis.
Un altre efecte immediat de la independència seria la possibilitat que Escòcia fixés un impost de societats diferent del del Regne Unit, amb el teòric esperonament de l'activitat econòmica que això suposaria. Precisament Salmond és aquesta setmana a la Xina a la recerca d'inversions per a l'economia del seu país.