Duran prioritza el benestar social al progrés nacional
El líder d'Unió vindica els valors fundacionals del partit, basats en l'humanisme i el cristianisme, i admet que això “no es nota prou”
Creu que el dret a decidir no és res sense debat i consens
Unió es va afegir ahir al carro dels partits que, davant la crisi política que viu el país, han de retornar als valors fundacionals amb els quals van ser creats i fer-los valer per poder recuperar així la confiança del ciutadà. L'obstacle, tant per a Unió com per a la resta de partits que han vindicat els orígens, és el mateix: la falta de credibilitat. I ahir el líder d'Unió no va quedar impassible a aquest fet. Josep Antoni Duran Lleida va entonar un sonor mea culpa. “No es nota prou la nostra ànima social”, va relatar davant dels assistents a la jornada Valors i política, organitzada per l'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn. Alhora, però, els va animar a practicar les virtuts de l'humanisme i del cristianisme, perquè només així Unió tindrà “molt de futur en aquest nou escenari polític”.
Els deures d'Unió
“Tenim molt a fer i molt a millorar”, va assegurar Duran en la cloenda de l'acte que prèviament havia servit per reivindicar la defensa de la llibertat, la cultura de l'esforç, la família i la xarxa de relacions humanes. I, per damunt de tot, i com a epicentre d'aquesta “alternativa política” que poden “contribuir a articular”, va explicar Duran, els drets de la persona i el seu benestar social.
I, en consonància amb el cantant Raimon quan recitava musicalment “qui perd els orígens perd la identitat”, i aprofitant que ahir se celebrava el 85è aniversari de la creació del partit, Duran es va remuntar a l'any fundacional, el novembre del 1931, per recordar que llavors, quan el partit ja feia valer els drets nacionals de Catalunya, la formació es va fer lloc en el panorama polític d'aleshores perquè reclamava els valors cristians com a elements inspiradors de la vida política i motivació del seu compromís polític.
D'aquests valors sorgeix la convicció social que tant va elogiar ahir el dirigent d'Unió, però que també va admetre que calia portar a la pràctica. Fins i tot va semblar que la trobava a faltar. “La fe sense obres és una fe morta”, va dir, prenent com a exemple una frase de la carta de sant Jaume, tal com ell mateix va citar. “Hem de ser persones eminentment pràctiques, persones de compromís”, va demanar.
Arribat a aquest punt del discurs, i amb “una satisfacció crítica” per les responsabilitats que el partit ha anat assumint, el líder d'Unió va encavalcar una de les crítiques més dures que ha llançat als republicans per haver-se mantingut fora del govern de CiU.
Duran també es va referir a la consulta sobre la independència, tot i que sense anomenar-la en aquests termes. Va mencionar el ja confús dret a decidir i va advertir que “aquest dret no és res” si abans no hi ha “el dret de debatre, de rebre informació i de tractar totes les alternatives possibles”. Un cop més, amb les seves paraules es va allunyar de la resposta binària per la qual aposten alguns partits com ERC a l'hora de fer efectiva la consulta. I ho va demanar en nom de la recerca del consens entre tots els grups, ja que el resultat de la negociació “no pot trencar la comunitat ni dividir-la”.
Al matí, i en el transcurs de la jornada, el president del consell nacional d'Unió, Ramon Espadaler, va intervenir per replicar al ministre Cristóbal Montoro, que hores abans s'havia vantat que fos l'Estat el que salvava els comptes de les autonomies. “És a l'inrevés: el principal problema de Catalunya és el govern estatal”, va dir.
Dures crítiques a ERC perquè no “s'arremanga”
“Seria molt senzill fer com d'altres, que en aquests moments de dificultats s'omplen la boca parlant del país i del seu futur, però que no s'arremanguen ni un segon per assumir responsabilitats”, va sentenciar el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, en les jornades Valor i política. Duran va aprofitar la seva intervenció per reiterar el que sempre ha retret als republicans. La seva absència volguda en el govern de la Generalitat. Aquesta vegada, però, va anar més enllà i els va acusar d'intentar-ne treure beneficis polítics. “Hi ha una responsabilitat moral amb el país que alguns no assumeixen o que, com a màxim, se la miren des de la distància i esperant rèdits electorals.” I és que, per Duran, mentre uns es queden a casa “fent-se la manicura”, n'hi ha d'altres –la gent d'Unió– que “s'embruten les mans amb la feina diària”. Una feina de la qual el líder del partit va animar a sentir-se “orgullós”, va dir a l'auditori.
