Minimitzar la corrupció

A la portada de Contra la corrupció, el nou llibre de l'exdirigent d'ERC Joan Ridao, hi apareix una poma corcada. El símbol bíblic d'Adam i Eva per demostrar que la corruptela “acompanya l'home des de l'inici de la humanitat”, com assegura el mateix autor, que hi afegeix: “Aquesta pràctica és consubstancial a les persones, impossible d'eradicar, però sí que es pot minimitzar.”

Una reflexió que serveix per resseguir tot el fil argumental del llibre, en què Ridao examina la corrupció al llarg de la història, analitza els tòpics d'aquest fenomen i també subratlla algunes solucions que podrien aturar aquesta xacra social. I quines són aquestes accions? Ridao posa l'accent en “la mare de totes les corrupcions”, el finançament dels partits: “Un dia haurem de decidir si institucionalitzem un bon sistema o si fem una barra lliure a l'americana on puguin campar grups de pressió o lobbies. El model actual és híbrid i no satisfà ningú, perquè no arriba ni a cobrir el 93% dels costos que té un partit.” Continuant amb aquesta línia, també proposa potenciar els òrgans de fiscalització, com el Tribunal de Cuentas, o impulsar una “bona” llei de transparència per aconseguir un sistema nòrdic, “que significa poder rastrejar fins l'últim tiquet de caixa”. En aquest sentit, l'autor matisa que en aquests països també hi ha corrupció, però que s'actua amb més diligència i contundència.

Ridao posa alguns exemples, “que aquí serien impensables”: la dimissió del president d'Alemanya Christian Wulff perquè va rebre el préstec d'un amic personal o la ministra alemanya d'Educació, Annette Schavan, que va plegar acusada d'haver copiat una tesi doctoral.

L'autor també indica que a finals de l'any 2012 hi havia uns 800 imputats a l'Estat espanyol per casos de corrupció, dels quals s'estima que entre un 50 i un 60% seran condemnats. “A Espanya tenim uns 70.000 càrrecs electes, hi haurà 500 o 600 que acabaran condemnats. És a dir, una taxa del 0,7%, que tampoc no és altíssima”, destaca Ridao. Veient aquestes xifres, com s'entén, doncs, que aquest sigui un dels problemes que més preocupen la ciutadania? “El que genera més emprenyament entre la societat és la sensació d'imputat i la magnitud d'algun cas”, indicia.