Obama recorda Kennedy
tribut El president nord-americà aprofita l'entrega de les medalles a la llibertat per homenatjar el mandatari assassinat
La llista de guardonats mostra els canvis socials en 50 anys
Bill Clinton i Oprah Winfrey, guardonats destacats
Acte senzill
i humil a la tomba de Kennedy,
a Arlington
L'any 1963, l'aleshores president dels EUA, John F. Kennedy, va reformular la medalla a la llibertat establerta per Harry Truman en un intent d'augmentar el prestigi d'un guardó que premia els membres més destacats de la societat. Emprant els poders atorgats per la presidència, Kennedy va firmar una ordre que va servir per rebatejar la medalla, canviar-ne el disseny, reservar al president la seva entrega, en lloc dels secretaris de gabinet, com passava abans, i, sobretot, augmentar-ne el propòsit, el prestigi i la responsabilitat. Kennedy va firmar aquella ordre el 22 de febrer del 1963, però mai no va entregar la medalla als primers guardonats, entre ells, el violoncel·lista català Pau Casals.
Ahir, dos dies abans de l'aniversari de l'assassinat de JFK, l'actual president nord-americà, Barack Obama, va recollir aquell esperit inicial en l'entrega anual de les medalles presidencials a la llibertat, en una vetllada més emotiva que de costum.
“Veritables campions”
“Aquest és un dels meus esdeveniments favorits de l'any, però aquesta vegada ho és en especial. No només entreguem l'honor civil més alt de la nació, sinó que ho fem en el marc del cinquantè aniversari de la mort del president Kennedy”, va assegurar Obama. “Retem tribut així a cinquanta anys d'excel·lència i honorem veritables campions, en memòria del president que va establir aquest guardó. Això és un record de l'essència de l'esperit nord-americà”, va concloure l'inquilí de la Casa Blanca.
De fet, el president dels EUA va aprofitar el discurs d'obertura de la cerimònia per evidenciar la presència entre els assistents de dos membres de la família Kennedy, la vídua de Robert Kennedy, Ethel, i el fill de Caroline Kennedy i nét de JFK, Jack Schlossberg. Caroline Kennedy no va poder assistir a la cerimònia perquè era al Japó, on serveix com a ambaixadora dels Estats Units. La filla de Kennedy, que va jugar un important paper en la campanya per a la reelecció d'Obama, va ser confirmada de manera unànime pels senadors nord-americans a mitjan octubre passat, el mateix dia que votaven posar fi al bloqueig administratiu que afectava aleshores el país. Caroline era a punt de complir els sis anys quan el seu pare va ser assassinat.
En tot cas, l'entrega de les medalles va servir per posar en evidència com ha canviat el país en aquests cinquanta anys. Entre els guardonats, destaca el nom de Bayard Rustin, que va rebre la medalla de manera pòstuma. Rustin va ser assessor de Martin Luther King i una de les persones més importants en l'organització de les marxes a Washington en defensa dels drets civils. La seva figura, però, sempre va quedar entre ombres per una senzilla raó: era obertament homosexual, un fet que, sumat al color de la seva pell, el va situar en la intersecció de diverses lluites per la igualtat. Rustin va morir el 1987 a Nova York.
De fet, els anys de Kennedy van ser també els anys de la lluita a favor dels drets civils de la comunitat afroamericana, una lluita que, amb menys ressò, continua avui dia en defensa d'uns drets que, d'una manera o d'una altra, són vulnerats. Obama, que personifica el canvi social que ha viscut el país, va entregar la medalla presidencial a dues persones que van lluitar contra els prejudicis de raça i que van superar barreres per assolir cotes mai vistes abans en els seus respectius camps: l'històric jugador de beisbol Ernie Banks i la presentadora Oprah Winfrey, tots dos afroamericans.
Qui també va rebre la medalla va ser l'expresident demòcrata Bill Clinton, fet que el converteix en el setè inquilí de la Casa Blanca que obté la condecoració, dos d'ells de manera pòstuma. Tan sols els republicans Richard Nixon i George Bush no han estat guardonats des que la medalla va ser reformulada, el 1963. Obama va recordar com, essent infant, Bill Clinton deia adéu a la seva mare quan aquesta se n'anava a treballar per poder abastir la família. “Amb el record d'allò que la mare va fer per ell, Bill Clinton va treballar per millorar la vida de molta gent del país”, va afirmar Obama, que va recordar la tasca de l'expresident no només com a polític, sinó com a activista a través de la fundació que duu el seu nom i que realitza tasques humanitàries arreu del món.
Acabada la cerimònia, els dos polítics demòcrates, acompanyats de les seves esposes, van dipositar una corona de flors a la tomba del president Kennedy, al cementiri nacional d'Arlington. En un acte senzill i sense declaracions, les dues parelles van retre homenatge al mandatari, a poques hores de complir-se els cinquanta anys del seu assassinat. A la matinada, hora catalana, Obama va dir unes paraules a l'exmandatari durant un sopar amb els guardonats.
LA FRASE
Dallas prepara actes al lloc del magnicidi
Mentre el president dels Estats Units, Barack Obama, i Washington, la capital nord-americana, reten el seu particular homenatge a la figura del president assassinat fa cinquanta anys, John F. Kennedy, la ciutat texana que el va veure morir, Dallas, es prepara també per a l'efemèride. Un comitè de líders civils ha recollit prop de tres milions de dòlars (uns 2,2 milions d'euros) en donacions per celebrar l'esdeveniment més gran organitzat mai a Dallas per recordar la mort de Kennedy.
Així, la ciutat texana ha preparat tota una sèrie d'actes que tindran lloc a la plaça Dealy, escenari del magnicidi, i que podran ser seguits des de diverses localitzacions arreu de la ciutat.
L'acte d'homenatge tindrà actuacions de l'orquestra filharmònica de la ciutat; declaracions de l'alcalde, Mike Rawlings; repicar de campanes; un minut de silenci en el moment exacte en què Kennedy va rebre l'impacte de dues bales; desfilades dels cossos de seguretat; un parell de pregàries, i la interpretació de diverses cançons nacionals.