“Mandela hauria après català”

La seva enorme integritat, la coherència entre els valors que proclama públicament i el seu comportament en privat. És una persona moralment molt coherent. Políticament, inspira confiança i combina un gran respecte amb un fantàstic somriure que és l'expressió del seu carisma. També la seva empatia, la capacitat de posar-se en el lloc de l'enemic. Mandela va entendre millor els seus enemics que ells, Mandela.

No hi són, miris on miris. En l'escenari mundial i europeu, per no parlar de l'espanyol, no el veig. Parlant de forma molt hipotètica, si Mandela estigués en el lloc de Mariano Rajoy, segur que hauria arribat a una entesa intel·ligent i generosa amb Catalunya en lloc de tenir aquest conflicte permanent, aquest diàleg de sords.

Amb Mandela en el lloc de Rajoy, Aznar o Zapatero, de president del govern espanyol, segur que fa temps que s'hauria arribat a un modus vivendi amb menys crispació. Mandela hauria fet l'esforç per entendre què vol i què pensa un independentista català, què el motiva, què tem i què busca. Hauria après la seva història i la seva llengua. Mandela hauria après català.

Era jove, impetuós, i va calcular que el mètode més eficaç per acabar amb l'apartheid era amb la via armada després de molts anys d'estar trucant la porta del govern demanant diàleg i rebent repressió i violència com a resposta. Al principi dels seixanta, no es veia cap altra alternativa ni la més mínima predisposició al diàleg per part del govern. Però després va tenir molt temps per pensar i reflexionar i buscar el camí més eficaç i va decidir que era amb la pau i la reconciliació. Si Mandela hagués sortit de la presó l'any 1990 i les circumstàncies haguessin estat diferents, és possible que hagués jutjat que no hi havia més remei que optar per la via armada. No se l'ha de veure com una espècie de sant, o dandi, o Jesucrist, sinó com un líder polític tremendament eficaç i pragmàtic.

El llegat de Mandela és que Sud-àfrica és una democràcia estable i això ja és molt. El país estava al caire d'una guerra civil racial atroç. Avui, en les relacions entre blancs i negres hi ha moments de crispació, però no hi ha risc que aparegui un grup terrorista. De tant en tant, hi ha incidents racistes, i no només entre els blancs; però, en general, Sud-àfrica és un país on les relacions entre blancs i negres són més naturals i sanes que als Estats Units.

El dia que mori Mandela, que no crec que sigui lluny, no només el seu partit, sinó tothom el recordarà com l'exemple a seguir. La seva última gran victòria serà que tant els negres com els blancs a Sud-àfrica celebraran la seva vida i lamentaran la seva mort per igual.