La llei que ordena l'acció exterior inicia el camí legislatiu
La cambra catalana rebutja les esmenes a la totalitat del PP i Ciutadans al text
Homs defensa la norma, la primera en trenta anys que endreça les actuacions a l'estranger
Primera prova, superada. Això sí, amb moltes crítiques. La llei d'acció exterior va passar ahir el debat a la totalitat al Parlament després que el ple tombés les esmenes de retorn que hi havien presentat el PP i Ciutadans. Les dues forces censuren una normativa que consideren “deslleial” amb el govern espanyol i al servei del procés sobiranista. No comparteixen el seu punt de vista la resta de formacions (CiU, ERC, ICV-EUiA, el PSC i la CUP), que van unir els seus vots per tombar les esmenes a la totalitat. Van ser rebutjades per 105 vots en contra i 27 a favor. La norma inicia ara el tràmit parlamentari.
L'avantprojecte d'acció exterior, aprovat en el primer consell de govern després de les vacances, el 27 d'agost passat, és el primer text integral amb rang de llei en trenta anys sobre com s'ha de fer la projecció catalana al món, més enllà fins i tot del govern. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, encarregat de defensar la norma, va reivindicar la importància que Catalunya tingui “presència exterior com a nació” i va remarcar: “Ens hi juguem el ser o no ser.” Homs va donar valor a un text que pretén endreçar i donar coherència a totes les actuacions en matèria exterior del país. La llei vol establir “la línia d'acció exterior” que han de seguir tant el govern com la resta d'institucions públiques i semipúbliques catalanes, sobretot els ajuntaments i les cambres de comerç, tot i que se'n respecta l'autonomia, i fins i tot les privades, a través del que es coneix com a diplomàcia pública. La norma –van destacar des del govern– lliga escrupolosament amb la normativa estatal i les competències atorgades per l'Estatut.
Les explicacions no van satisfer el PP ni C's. El diputat popular José Antonio Coto va denunciar que la llei d'exteriors està pensada per donar “cobertura legal” al que va anomenar com “la trama exterior de CiU i ERC” per “divulgar la causa perduda del separatisme”. Va ser una crítica similar a la que es va sentir per boca del diputat de Ciutadans José María Espejo, que va alertar que la seva formació només donaria suport a una norma el principal eix de la qual fos “la internacionalització de l'economia i la promoció dels valors positius de Catalunya, però sota el principi d'unitat d'acció amb l'Estat”.
El PSC, ICV-EUiA i la CUP aspiren a “millorar” la norma al Parlament.
LA FRASE
De Guindos: “Els tractats són clars”
Els ciutadans de Catalunya, segons el ministre d'Economia, Luis de Guindos, són “prou intel·ligents per saber el que els pot caure al damunt” en cas d'independència. El dirigent del PP va assegurar que “els tractats europeus són clars”, per fixar que si Catalunya sortís de l'Estat espanyol quedaria, segons ell, fora de la Unió Europea. De Guindos, en un to conciliador en una entrevista a Rac1, va afirmar que no volia “amenaçar amb les penes de l'infern” els independentistes i va defensar que “la millor alternativa per a Catalunya i per a la resta d'Espanya és continuar junts”. “És el que ens fa forts i el que ens està permetent sortir de la recessió”, hi va afegir. De Guindos també va rebutjar que la petició del govern espanyol d'eliminar institucions vinculades a la Generalitat per estalviar no és cap “recentralització” de competències, sinó una estratègia per “racionalitzar” les administracions.